El desbloqueig dels pressupostos de Catalunya apuntala la legislatura d’Illa
L’acord pressupostari entre el Govern i ERC no és només un pacte econòmic. És, sobretot, un acord polític de supervivència per a tota la legislatura. Després de mesos de bloqueig, negociacions tenses i pressió interna en ambdós partits, Salvador Illa aconsegueix acostar-se per primera vegada a uns pressupostos propis que li permetrien deixar enrere definitivament la pròrroga heretada del 2023 i estabilitzar el seu mandat fins al 2028.
El pacte gira al voltant de cinc grans eixos: finançament, infraestructures, habitatge, enfortiment institucional i blindatge polític del bloc PSC-ERC-Comuns.
1. El finançament singular torna al centre del tauler
La peça més sensible de l’acord torna a ser el finançament català. ERC aconsegueix que el Govern i l’Estat assumeixin el compromís de treballar perquè Catalunya pugui gestionar la recaptació de l’IRPF a partir del 2027 mitjançant una ampliació progressiva de capacitats de l’Agència Tributària de Catalunya. Per fer-ho es preveu una inversió superior als 500 milions en quatre anys destinada a modernitzar i ampliar l’estructura tributària catalana. En concret es parla de 527 milions.
Tot i que el calendari inicial pactat en la investidura no es complirà, els republicans venen l’acord com un avenç cap a una major sobirania fiscal. El Govern, per la seva banda, evita parlar de concert econòmic i prefereix presentar la reforma com un “model de finançament reforçat” dins del marc autonòmic.
2. La línia orbital ferroviària es converteix en símbol polític
La gran infraestructura estrella de l’acord és la línia orbital ferroviària. El projecte preveu una connexió d’uns 120 quilòmetres al voltant de Barcelona unint ciutats com Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell o Vilanova sense passar per la capital catalana.
Més enllà de la mobilitat, la línia orbital té un enorme valor polític. ERC la utilitza per exhibir capacitat de negociació, el PSC la ven com un projecte vertebrador de país i tots dos partits intenten respondre al desgast provocat pel caos constant de Rodalies.
L’obra, però, té un horitzó llarguíssim —2040 aproximadament— i un cost estimat superior als 5.200 milions d’euros. Amb l’afegit que 68 dels 120 quilòmetres ja estan en funcionament.
3. Habitatge: la carpeta decisiva per convèncer els Comuns
El Govern sap que ERC no és suficient. Per aprovar definitivament els comptes necessita també els Comuns. I aquí l’habitatge es converteix en la gran moneda de negociació. Les converses inclouen: inversions milionàries en rehabilitació, ampliació del parc públic, ajudes al lloguer, enduriment contra el frau en el lloguer temporal i nous mecanismes d’inspecció i control.
Els Comuns pressionen, a més, per elevar la despesa total en habitatge fins als 2.500 milions durant la legislatura i reclamen una política molt més agressiva contra l’especulació immobiliària. En realitat, el veritable tancament pressupostari depèn encara d’aquest últim encaix polític.
4. Més autogovern sense tornar al xoc independentista
Un altre aspecte important de l’acord és el canvi de to polític respecte a l’antic procés. ERC prioritza ara el pragmatisme institucional: més competències, més capacitat fiscal, més gestió pròpia i més inversió estructural. Però tot això sense tornar al conflicte que produeix “la unilateralitat”.
Això permet a Illa presentar-se com el president capaç de “normalitzar” la política catalana mentre ERC intenta justificar davant la seva militància el suport estable a un Govern socialista. En qualsevol cas, la negociació deixa clar, a més, que l’independentisme institucional ha substituït la confrontació per la pressió negociadora permanent sobre Madrid.
5. Els pressupostos són en realitat un pacte de legislatura
La lectura política de fons és probablement la més important. L’acord no es limita a aprovar uns comptes públics. El que realment s’està construint és una majoria d’estabilitat per a tota la legislatura.
Illa necessita aprovar els seus primers pressupostos, consolidar autoritat política i evitar la imatge de feblesa parlamentària. ERC necessita demostrar utilitat política, exhibir assoliments concrets i recuperar perfil de gestió després d’uns anys marcats pel desgast del procés.
I els Comuns busquen condicionar l’agenda social, especialment en habitatge, transport i serveis públics.
Per això l’acord té una dimensió molt més profunda que uns simples comptes autonòmics.
6. Junts queda fora del nou bloc polític
El gran damnificat de l’acord és Junts. El partit de Puigdemont denuncia que ERC ha passat “de la sobirania fiscal a la línia orbital”, acusant els republicans d’abandonar la confrontació independentista per convertir-se en socis estructurals del PSC.
El pacte confirma una cosa políticament rellevant: la majoria parlamentària catalana ja no gira al voltant del procés ni de l’ocupant de la casa de Waterloo.