Instrucció directe o aprenentatge per descoberta? Quina metodologia es més eficient en educació?
L'Educació al nostre país es un camp de mines instal·lades pel propi poder polític. Ja hem parlat moltes vegades dels canvis de rumb legislatiu constant que confon als professionals i que fa que els resultats siguin cada vegada pitjors.
Però hi ha un altre element en joc que també afecta, i molt, en el rendiment escolar: La metodologia d'ensenyament.
Durant anys i panys el Departament d'Educació (anteriorment d'Ensenyament) ha defensat el mètode de l'aprenentatge per descoberta, gairebé com un dogma. Segurament volia deixar enrere el sistema "tradicional" i embarcar-se en la "modernitat". I és per això que el contingut, l'esforç i la memorització han quedat relegats al calaix dels oblits.
Davant de l'estrepitós fracàs en els resultats a les proves objectives internacionals dels nostre alumnat, ja comencen a sentir-se veus crítiques amb aquestes metodologies.
També hi ha estudis de gran prestigi que demanen invertir cent vuitanta graus la direcció d'aquesta metodologia imposada.
Per exemple: l'estudi de David Klahr i Milena Nigam (2004) va demostrar que la instrucció directa és més efectiva que l'aprenentatge per descoberta per poder adquirir l'estratègia de control de variables en nens i nenes. La investigació va concloure que la instrucció directa és un mètode més eficient en les primeres etapes.
El famós estudi educatiu de David Dean Jr. i de Deanna Kuhn (publicat el 2007) va comparar l'aprenentatge per descoberta i la instrucció directa. Van concloure una vegada més que, la instrucció directa produeix resultats immediats i que si s'afegeix la pràctica sostinguda encara és més superior per a aconseguir la retenció de coneixements a llarg termini.
Però tots aquest estudis han passat sense ser atesos pels nostres dirigents educatius que s'entesten en imposar la metodologia per descoberta a totes les edats.
Des del meu punt de vista, en ensenyament, no s'ha de ser dogmàtic i t'ha de servir unes vegades una metodologia, una eina, una estratègia i en un altre moment una altra. Però mai hem de desestimar una manera de fer que té bons resultats com la instrucció directe perquè ja es feia així des de fa anys i ara anem de "modernets".
La instrucció directe, amb una explicació ben clara i estructurada per part del professor, amb exemples i exercicis guiats que ajudin a la transferència del coneixement, amb la repetició i memorització quan calgui i una avaluació dels que s'ha treballat, és un mètode fiable i que dona bons resultats acadèmics. Per quin motiu ha d'ésser desterrat de les aules?
Quan l'administració educativa deixarà en mans dels docents l'aplicació de les metodologies més adients sense imposicions? És que potser, les administracions imposen als bombers una manera d'apagar els incendis?
Deixin als professionals de l'educació la responsabilitat d'educar de la millor manera possible i tot ens anirà millor. Segur.