Gonzalo de Oro demana acabar amb la distinció entre barcelonins de primera o de segona, segons la llengua que utilitzin

Des de l’inici del seu discurs, De Oro va marcar distàncies amb la resta de grups en afirmar amb contundència: «Vostès viuen en el seu món», una frase que va utilitzar com a fil conductor per denunciar que, al seu parer, el debat polític s’allunya de les preocupacions reals dels ciutadans. En aquesta línia, va retreure que durant la sessió «han parlat molt d’Aragó, de València, de les Balears, però no han parlat gens dels drets dels barcelonins», insistint que «els drets dels barcelonins els són iguals».

Un dels moments més destacats va arribar en abordar la qüestió lingüística. El regidor va negar que hi hagi conflicte social al carrer i va situar el problema dins de la mateixa institució: «No, al carrer no hi ha cap problema. El problema és aquí». A partir d’aquí, va criticar el que considera una infravaloració del castellà, afirmant que el consistori dedica «a la llengua més parlada de la ciutat el mateix temps que a parlar sànscrit», una comparació que va repetir per subratllar el seu missatge.

De Oro va defensar que Barcelona és una ciutat bilingüe en què el castellà té un pes majoritari: «Donar l’esquena a la realitat d’una ciutat bilingüe i que majoritàriament utilitza el castellà, per molt que els molesti». En aquest context, va reivindicar el paper del castellà com «la llengua comuna de tots» i va demanar que sigui «llengua oficial i vehicular en aquest ajuntament», recordant que és l’idioma en què «somien, treballen, estimen i es comuniquen la major part dels barcelonins».

El regidor va anar més enllà en descriure l’ambient institucional com «un lloc estrany, trist, allunyat de la realitat de la ciutat, diria que lúgubre, ple d’odi», on, segons va denunciar, el castellà «es considera aliè, es considera de segona, és més, una llengua a eliminar».

Malgrat el to crític, De Oro va voler matisar que la seva proposta no busca desplaçar el català: «No demanem privilegis, no demanem treure res ni qüestionar res, ni molt menys el paper del català. Demanem igualtat de tracte». En aquest sentit, va apel·lar al «pur sentit comú» perquè l’Ajuntament utilitzi amb normalitat ambdues llengües oficials.

La intervenció va concloure amb una de les seves frases més contundents, sintetitzant la seva denúncia: «Acabar amb els barcelonins de primera i els barcelonins de segona», en referència al que considera una desigualtat en funció de l’ús de la llengua.