​Catalunya pateix un gener nefast en pèrdua d’ocupació

Catalunya: el deteriorament mensual més accentuat

En termes absoluts i relatius, Catalunya ha liderat la caiguda d’ocupació al gener de 2026 entre les comunitats:

• L’afiliació mitjana a la Seguretat Social va baixar en 47.941 persones respecte al desembre, cosa que suposa una reducció de l’1,24 % de l’ocupació a la comunitat.

• Aquest descens situa Catalunya com una de les regions més afectades per la destrucció d’ocupació estacional després de la campanya de Nadal, juntament amb Andalusia, Madrid i la Comunitat Valenciana.

• El nombre de persones aturades registrades a Catalunya a finals de desembre de 2025 era d’aproximadament 323.236, i encara que aquesta xifra reflecteix taxes d’atur moderades en comparació amb altres regions, l’ascens del gener sembla continuar una tendència a l’alça de l’atur després de mesos de descens.

Lectura clau: la forta caiguda mensual d’ocupats a Catalunya reflecteix, en bona part, l’estructura productiva de la comunitat —molt exposada al sector serveis, turisme i comerç— que pateixen especialment després del final de la temporada festiva. Tot i això, en termes interanuals, Catalunya continua mostrant dinàmiques de creixement de l’ocupació durant el 2025, amb més cotitzants que fa un any.

Comparativa amb altres comunitats autònomes

Encara que totes les comunitats han perdut afiliats al gener —fet habitual pel final de les contractacions nadalenques— les xifres varien:

Altres regions amb descensos notables

• Andalusia: segona comunitat amb la caiguda més gran en termes absoluts, amb més de 41.400 llocs de treball destruïts.

• Comunitat de Madrid: prop de 37.400 cotitzants menys.

• Comunitat Valenciana: més de 34.500 ocupacions menys.

Aquestes xifres reflecteixen l’impacte del final dels contractes temporals en sectors com serveis, hostaleria i comerç, que ocupen bona part de la força laboral en aquestes comunitats.

Altres comunitats també mostren increments de l’atur... però a menor escala

Les dades preliminars per comunitats indiquen augments de l’atur al gener en regions com:

• Castella - la Manxa, amb un increment del 2,32 % després de sumar 2.715 aturats.

• Comunitat Valenciana, que tot i no superar els 300.000 aturats, ha vist créixer l’atur de forma estacional (+1.788).

• Aragó, amb més de 1.100 aturats addicionals, encara que el seu mercat laboral manté xifres relativament baixes.

En altres regions com les Illes Balears, sorprenentment, l’atur va baixar al gener, trencant la tendència nacional i reflectint un mercat laboral menys dependent de l’estacionalitat tradicional.

Taxes d’atur per comunitats

Abans de les dades de gener, Espanya ja presentava diferències notables en l’atur segons la comunitat:

• Catalunya es trobava dins del grup mitjà-baix de desocupació regional, amb taxes d’atur més moderades que la mitjana estatal, superada per comunitats com Cantàbria i Madrid amb taxes encara més baixes.

• Regiones com Andalusia i Canàries mantenien nivells d’atur significativament superiors.

Aquest patró reflecteix estructures productives diverses: les regions centrades en serveis, turisme i construcció solen patir més en períodes de desacceleració estacional, mentre que aquelles amb sectors industrials més diversificats tendeixen a amortir millor les caigudes.

Conclusió: xoc estructural o efecte estacional?

L’anàlisi per comunitats suggereix que la forta pèrdua d’ocupació al gener de 2026 —especialment a Catalunya— és tant un efecte estacional com un símptoma de fragilitat en determinats sectors altament temporalitzats.

Catalunya, per la seva estructura econòmica (amb forta presència de serveis i comerç, i gran pes de l’estacionalitat), pateix una de les davallades mensuals més severes en ocupació, tot i que les dades interanuals i l’evolució prèvia mostraven creixement i taxes d’atur relativament contingudes.

A nivell estatal, malgrat la caiguda mensual d’afiliats, Espanya manté nivells d’ocupació elevats, amb xifres d’atur històricament baixes per a un mes de gener i rotacions laborals que apunten més a fluctuacions estacionals que no pas a una ruptura estructural profunda.