La Generalitat exigeix a l’Executiu central que aturi els trens a Catalunya per manca de seguretat
La Catalunya d’aquest dissabte 24 de gener de 2026 afronta una situació inèdita i explosiva en el seu sistema de transport: tota la xarxa ferroviària de Rodalies i trens regionals ha estat suspesa a instàncies de la Generalitat, que ha exigit a Renfe i Adif l’aturada total del servei fins que es pugui garantir plenament la seguretat de la xarxa ferroviària. L’escena pública evidencia, més que una simple crisi tècnica, una escletxa en la coordinació institucional entre el Govern català i l’Executiu central espanyol —un desacord que ha transcendit el terreny operatiu per esdevenir un símptoma polític de desconfiança mútua i de disputa pel control efectiu de competències transferides.
Un conflicte arrelat en la seguretat, però amb detonant polític
L’origen immediat de la crisi són una sèrie d’incidents greus a la xarxa ferroviària catalana, inclosos descarrilaments i despreniments en línies de Rodalies, que han portat la Generalitat a considerar que no es donaven les condicions de seguretat necessàries per operar amb normalitat. Això s’agreuja després de l’accident mortal que va costar la vida a un maquinista a Gelida i altres incidents que han posat sota lupa la integritat d’infraestructures crítiques.
Tanmateix, el xoc entre administracions no és purament tècnic: la Generalitat ha reclamat que el Govern central, a través de Renfe i Adif, no hagi estat capaç d’oferir garanties suficients, acusant-los de mancances, comunicacions contradictòries i decisions improvisades. La publicació del Govern segons la qual no circularia cap tren, seguida hores després per un intent parcial de Renfe de reprendre serveis, va desencadenar una crisi comunicativa institucional que va culminar amb l’exigència pública de suspensió total i el tancament d’andanes als usuaris.
La descoordinació com a mesura: mirall de tensions més grans
El conflicte d’avui té una lectura política profunda: reflecteix una pèrdua de sincronització entre l’Executiu català i el Govern espanyol, fins i tot compartint color polític en els seus governs (ambdós governats per formacions socialistes). Segons l’anàlisi de la situació, la Generalitat ha qüestionat la gestió tècnica i comunicativa de Renfe i Adif, així com la capacitat del Ministeri de Transports per coordinar respostes eficients, mentre que el Govern central ha insistit en el seu paper rector sobre la xarxa ferroviària estatal, generant un xoc institucional que va més enllà de la lògica de cooperació normal entre administracions.
Aquesta ruptura s’ha expressat en anuncis contradictoris durant la matinada i el matí d’aquest dissabte, que han provocat confusió entre els usuaris i han evidenciat la manca d’una estratègia conjunta clara. La Generalitat ha argumentat que, com a titular de la gestió operativa de Rodalies després dels traspassos competencials, té la legitimitat per exigir i executar la suspensió del servei si no es donen condicions de seguretat. Per la seva banda, Renfe va intentar justificar l’obertura parcial de línies com a resposta a l’evolució de la situació, abans d’acabar accedint a l’ordre de paralització.
Impacte social i polític: usuaris, sindicats i la percepció pública
La reacció ciutadana ha estat immediata: centenars de milers d’usuaris habituals del servei de Rodalies s’han trobat sense trens en un dia semi laborable, obligats a buscar alternatives de transport en plena matinada de dissabte. Aquest impacte social ha donat lloc també a crítiques des de sindicats, alguns dels quals han assenyalat la manca de garanties suficients de seguretat, mentre que altres descarten que es tracti d’una vaga encoberta, apuntant a problemes operatius i de coordinació amb Renfe.
Políticament, la crisi posa de manifest un escenari en què la manca d’una estratègia compartida entre administracions per gestionar un problema complex de seguretat ferroviària s’ha traduït en una mostra pública de dissens institucional. L’obertura d’expedients sancionadors per part de la Generalitat contra Renfe i l’exigència de responsabilitats afegeixen una dimensió de confrontació administrativa que pot tenir repercussions més enllà del sector ferroviari.
Un punt d’inflexió en les relacions institucionals?
Aquest conflicte exposa la fragilitat de la cooperació en àmbits on les competències i responsabilitats són compartides o se solapen. Més enllà de quina sigui l’avaluació tècnica final de les fallades de seguretat, la crisi de Rodalies d’aquest 24 de gener actua com a catalitzador de tensions latents entre la Generalitat i l’Estat espanyol, posant sobre la taula preguntes incòmodes sobre com es gestionen els serveis essencials en un marc de competències transferides.
Si no s’assoleixen protocols clars, mecanismes de coordinació efectius i una comunicació institucional unificada, episodis com aquest no només es tornaran a repetir, sinó que també podrien erosionar la confiança pública en ambdues institucions. La crisi d’avui podria, per tant, marcar un abans i un després en la relació entre la Catalunya de Salvador Illa (PSC) i el Govern central de Pedro Sánchez (PSOE) en matèria d’infraestructures i serveis públics bàsics.