La pesta porcina africana torna a Catalunya
Aquest novembre del 2025 passarà a la història de l’agro espanyol: la Pesta Porcina Africana —una malaltia animal considerada erradicada a Espanya des del 1994— ha reaparegut amb força a la serra de Collserola (Barcelona). La detecció de diversos senglars morts infectats ha activat el protocol d’emergència, provocant una crisi sanitària, econòmica i social les conseqüències de la qual podrien estendre’s durant mesos.
Què és la PPA i per què la seva reaparició preocupa tant?
La Pesta Porcina Africana és una malaltia vírica altament contagiosa per als porcs domèstics i els senglars —però no és zoonòtica: no infecta humans. El virus causa una mortalitat gairebé total (fins al 100 %) en poblacions infectades, i actualment no existeix una vacuna eficaç.
El 2025, després de dècades lliures de casos, la Generalitat va notificar al Govern central l’aparició de dos senglars morts amb resultat positiu a Bellaterra, Cerdanyola del Vallès (Barcelona). Des de llavors, s’han confirmat almenys sis animals morts per PPA a Collserola, i s’investiguen més troballes.
La reaparició no és anecdòtica: té implicacions de gran abast. El virus s’ha expandit per l’Europa de l’Est, Àsia i Àfrica, i en els darrers anys ha circulat amb brots periòdics, però Espanya havia romàs lliure durant més de 30 anys.
Impacte a Catalunya: mesures, economia i sector porcí sota mínims
Davant els primers casos, l’administració catalana ha establert perímetres de protecció al voltant del focus: una zona de 6 km amb accés restringit i una altra de 20 km amb limitació d’activitats a l’aire lliure, exceptuant només allò essencial. A més, s’han immobilitzat explotacions porcines en un radi proper al focus: 39 granges de producció/reproducció han quedat sota vigilància i cessament de moviments.
Catalunya concentra un nombre important d’explotacions porcines, i la indústria del porc és clau per a la seva economia agroalimentària. El risc que el virus salti de senglars a porcs domèstics és alt i, si això passés, podria desencadenar un desastre productiu.
Després de la confirmació del brot, el Govern va notificar que s’ha bloquejat un important nombre de certificats sanitaris d’exportació de carn de porc cap a països fora de la Unió Europea. Països com el Japó, Mèxic i el Regne Unit han suspès compres a Espanya; algunes regions, com la Xina, han restringit les importacions procedents de la província de Barcelona. L’impacte econòmic podria ser sever, en un sector que factura milers de milions d’euros l’any.
El vector principal d’aquesta reaparició és la fauna salvatge —senglars—, la circulació dels quals prop de zones agrícoles o urbanes representa un risc creixent. El fet que els casos detectats siguin a Collserola, un espai natural molt pròxim a àrees densament poblades, eleva l’alarma. La Generalitat, per la seva banda, ha alertat la ciutadania d’extremar la bioseguretat, evitar residus de menjar en entorns rurals i respectar els perímetres fixats.
Origen possible del brot i factors de risc
El virus de la PPA és endèmic en moltes zones d’Àfrica, i des del 2007 ha fet salts a l’Europa de l’Est, Rússia i Àsia. La seva propagació el 2025 cap a Espanya segueix la tendència d’expansió del virus per Europa.
Les hipòtesis de com ha arribat a Catalunya inclouen:
• Transport de carn o productes infectats.
• Moviments de persones o vehicles procedents de zones afectades.
• Circulació de senglars migratoris o desplaçats per canvis en l’hàbitat.
La densitat de població de senglars, juntament amb el contacte amb explotacions porcines i la barreja entre fauna salvatge i domèstica, fa especialment vulnerable zones com Collserola.
La detecció ha activat els protocols nacionals i autonòmics: controls en granges, vigilància de fauna salvatge, immobilització d’explotacions, tancaments de zones naturals, restricció de moviments, etc.
El Govern central i l’administració catalana han apel·lat a la bioseguretat, la col·laboració ciutadana i la prudència. Però també han reconegut que la gestió serà llarga i complexa, i que “l’impacte econòmic serà gran”.
Què cal vigilar: escenaris de risc
-
Que el virus salti de la fauna salvatge a explotacions domèstiques.
Si arribés a una granja de porcs, pot desencadenar mortalitat massiva, sacrificis sanitaris i un col·lapse de la producció a la zona. -
Que les exportacions no es puguin recuperar aviat.
El bloqueig de certificats i la pèrdua de mercats exteriors podria provocar pèrdues greus en l’economia del sector porcí català i espanyol. -
Que la malaltia es consolidi en ecosistemes salvatges propers a nuclis urbans.
En aquest cas, el control es torna molt més complicat: implicaria vigilància continuada, limitacions a la caça, la mobilitat i un fort impacte sobre la fauna i el turisme rural. -
El cost social i ambiental.
Restriccions d’accés a espais naturals, suspensió d’activitats d’oci i risc econòmic per a petites explotacions i famílies vinculades a l’àmbit rural.
Un repte estructural per a Catalunya i Espanya
La reaparició de la Pesta Porcina Africana a Catalunya és molt més que una alerta sanitària: és un avís a gran escala sobre la fragilitat del model de producció porcina davant malalties virals, la vulnerabilitat davant la fauna salvatge i els riscos de la globalització i els moviments de persones i mercaderies.
El sector carni s’enfronta avui a la seva prova més greu en dècades; les autoritats han d’unir rigor, transparència i recursos per contenir el brot, aïllar els focus i protegir granges i ecosistemes. Però, sobretot, la crisi actual exigeix alguna cosa que transcendeix allò tècnic: una reflexió sobre la sostenibilitat, la bioseguretat i la coexistència entre activitat humana i natura en un territori com Catalunya, on el rural i l’urbà conviuen al límit.
En els pròxims dies sabrem si aquest brot s’erradica amb rapidesa —com el 1995— o si, per contra, deixa una empremta duradora en el model agroalimentari espanyol. De moment, el virus exigeix prudència, vigilància… i un compromís col·lectiu.