​Vic, primer ajuntament condemnat per exigir un nivell “excessiu” de català als seus operaris

Els fets

L’abril d’aquest any, el consistori va convocar una plaça d’operari de cementiri/manteniment amb unes bases que exigien com a mínim el nivell B2 de català (equivalent al nivell que s’adquireix en finalitzar l’ESO). A més, entre els requisits figurava superar una prova oral i escrita en català.

L’entitat Convivència Cívica Catalana va presentar un recurs judicial contra aquestes bases, al·legant que l’exigència d’aquest nivell lingüístic resultava desproporcionada i implicava discriminació.

El jutge va acceptar el recurs i va declarar nul·les les bases del concurs. En la seva sentència, considera que el lloc d’operari de cementiri és “eminentment manual/material, sense exigències pròpies d’interacció lingüística complexa”, i que exigir el nivell B2 seria desproporcionat, generant una barrera d’accés que exclou persones que no acreditin aquesta capacitat lingüística.

La sentència ordena que el requisit lingüístic per a aquesta plaça es redueixi al nivell A2, és a dir, al nivell bàsic mínim. A més, imposa a l’Ajuntament l’obligació de pagar 1.000 € en costes judicials.

Arguments del jutge i límits en els requisits lingüístics

El jutge parteix d’un principi comú en la legislació catalana: les administracions poden requerir coneixement del català per a llocs públics, sempre que el nivell exigit s’adeqüi a les funcions concretes del lloc. No es qüestiona la legitimitat d’exigir català per se, sinó la proporcionalitat del nivell B2 en aquest cas. Segons el jutge:

• No hi ha una justificació suficient perquè un operari de cementiri hagi de tenir competències lingüístiques complexes (gramàtica, redacció, conversa tècnica).

• L’exigència del B2, sense connexió evident amb les tasques del lloc, constitueix una discriminació directa perquè exclou candidats que poden estar qualificats per a la feina material, però no tenen aquest domini lingüístic.

• El requisit ha estat aplicat de forma indiscriminada, sense distingir entre tasques d’interacció o atenció al públic i aquelles purament operatives.

Aquest tipus de raonament encaixa amb precedents legals sobre requisits lingüístics: no n’hi ha prou amb fixar un nivell alt si no hi ha una connexió objectiva amb les funcions del lloc.

Reaccions i context polític

L’Ajuntament de Vic, governat per Junts, ha criticat la sentència, qualificant-la de part d’una ofensiva judicial contra el català. L’alcalde Albert Castells ha declarat que no es deixaran "intimidar" i ha defensat que els empleats públics han de poder atendre en català per garantir els drets lingüístics de la ciutadania.

D’altre banda, des de SOMI el regidor a l’oposició de Vic, Josep Anglada, diu que “sempre hem defensat i defensarem la llengua catalana com a símbol de la nostra identitat”, ara bé, referent a la resolució judicial, Anglada no creu que “aquesta sentència sigui una ofensiva més contra el català”. En aquest sentit, el regidor de l’Ajuntament de Vic considera que “per cobrir una plaça d'operari de cementiri i manteniment hauria de ser suficient tenir el nivell A2 de català”.

Aquestes tensions no són noves a Catalunya: diversos municipis –com Sant Andreu de Llavaneres o Roses– ja havien estat assenyalats per haver exigit nivells de català que van ser qüestionats o revisats després de crítiques o recursos legals, però fins avui, cap havia estat condemnat per això.

L’advocat Ángel Escolano, representant de Convivència Cívica, ha celebrat que la sentència reforci el principi que el nivell lingüístic exigit per les administracions ha de ser raonable i proporcional a les funcions de cada plaça.

Implicacions i reflexions

Aquest cas marca un precedent: Vic és, fins ara, el primer ajuntament condemnat per aquesta causa a Catalunya per exigir un nivell de català considerat desproporcionat per a un lloc que no ho justifica.

Les principals lliçons o conseqüències que se’n poden derivar inclouen:

• Control de proporcionalitat obligatori. Aquesta sentència reafirma que no n’hi ha prou amb exigir coneixement de català; aquest requisit ha d’estar justificat segons les funcions del lloc.

• Possible efecte contagi. Podria animar altres candidats o associacions a presentar recursos contra bases similars en altres municipis que han fixat nivells elevats de català per a llocs operatius.

• Replantejament de les bases municipals. Els ajuntaments hauran de revisar les seves convocatòries per assegurar-se que els requisits lingüístics no s’utilitzin com a barrera injustificada.

Òbviament, la sentència provocarà una forta tensió política i simbòlica als municipis catalans governats per forces independentistes. Per a alguns, la sentència suposa una limitació al desplegament de polítiques lingüístiques municipals; per a altres, un control necessari davant excessos administratius.