Albiol trenca la disciplina del PP i signa el Pacte Nacional per la Llengua
En un moviment que ha sorprès el panorama polític català, Xavier García Albiol, alcalde de Badalona pel PP, va votar a favor i va subscriure el Pacte Nacional per la Llengua, promogut pel PSC, ERC, Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. Amb aquesta decisió, Albiol es distancia de la posició oficial del Partit Popular en aquest assumpte, la qual cosa ha obert una esquerda interna a la formació.
Què és el Pacte Nacional per la Llengua?
El pacte pretén reforçar l’ús habitual del català en la vida social, cultural, comunitària i administrativa a Catalunya. Algunes de les seves línies clau inclouen:
• Reconèixer el català com a “llengua pròpia de Catalunya” i element essencial d’identitat i cohesió.
• Fomentar que tingui un ús habitual entre les noves generacions i les persones que arriben de fora.
• Reforçar programes d’acollida lingüística, promoure espais d’aprenentatge i augmentar la presència del català en entorns digitals.
El pacte ha estat promogut per partits i entitats que defensen la llengua catalana, cosa que per a alguns constitueix una aposta per incrementar-ne l’ús institucional i social.
El gest d’Albiol i la ruptura amb la línia del seu partit
Albiol, el partit del qual, el PP, no dona suport oficialment al pacte, va votar la moció en el ple municipal de Badalona que adhereix al pacte nacional. En un vídeo difós pel seu compte a X (antic Twitter), Albiol va afirmar: “Jo aposto per les iniciatives que no van en contra de res ni de ningú, sinó que sumin.” “Que el català arribi al màxim de la població.” A més, va defensar que Badalona és una ciutat plural i que aquest tipus de decisions han de reflectir aquesta pluralitat.
Però la seva postura ha generat crítiques internes al PP, especialment a la secció catalana, liderada per Alejandro Fernández. El desmarcament de la línia oficial ha estat qualificat de polèmic per alguns membres del partit.
Crítiques i resposta dels constitucionalistes
El pacte ha estat àmpliament criticat per entitats constitucionalistes a Catalunya. Algunes de les principals objeccions:
• Asseguren que els signants del pacte “utilitzen el català com a instrument de divisió, sotmetiment ideològic i exclusió social”.
• S’acusa l’acord d’atendre menys al bilingüisme i més a propostes que limiten l’ús públic del castellà.
• Entitats com l’Assemblea per una Escola Bilingüe han expressat el seu desacord, afirmant que es promouen posicions que ignoren sentències i normes legals que garanteixen el castellà.
VOX aprofita l’ocasió per recordar les dues cares del PP
El secretari general de Vox i líder català de la formació de Santiago Abascal, Ignacio Garriga, ha carregat a través d’un tuit a la xarxa X indicant que:
“¿Entendre’s amb Junts era això? ¿Compartir tesis lingüístiques amb el separatisme? L’estafa del Partit Popular és majúscula a totes les regions d’Espanya. No són alternativa sinó corretja de transmissió.”
Implicacions polítiques i socials
-
Per al PP a Catalunya
La decisió d’Albiol pot provocar un debat intern sobre quina ha de ser la posició del partit respecte de les polítiques lingüístiques a Catalunya. ¿Ha de mantenir el PP una línia estricta de defensa del bilingüisme institucional o hi ha marge per adoptar postures més intermèdies en alguns municipis? -
Per al debat lingüístic català
Aquest episodi reforça la divisió existent entre els qui aposten per un major protagonisme del català en tots els àmbits i els qui defensen un bilingüisme regulat o un paper més fort per al castellà. L’adhesió d’un alcalde popular al pacte pot incentivar que altres municipis avaluïn entrar-hi o donar-hi suport, cosa que podria expandir la seva influència. -
Per a la identitat local
En un municipi com Badalona, amb població diversa, amb persones de diferents orígens lingüístics, el debat no és només polític, sinó també identitari i de convivència social. L’aprovació de la moció posa sobre la taula com es construeix la cohesió local: si mitjançant la promoció de la llengua catalana com a eina d’integració o si es considera necessari preservar espais per a l’ús del castellà de manera equitativa.
La signatura del Pacte Nacional per la Llengua per part de Xavier García Albiol representa un gir significatiu en el discurs del PP a Catalunya. Més enllà de la jugada política immediata, assenyala que les línies mestres de la política lingüística regional continuen sent un terreny de forta confrontació, no només entre blocs partidaris, sinó també dins dels propis partits.
El repte serà veure si aquest acte és un episodi puntual o l’inici d’un realineament dins del PP respecte al català, així com la manera en què la societat i altres actors institucionals respondran a aquest canvi amb un evident acostament a Junts i a Puigdemont, el gran partit de dreta tradicional catalana i independentista.