Els Comuns donen suport al pressupost d’Illa mentre ERC continua passant factura i pensant en la independència

El Govern ha fet el primer pas formal per tirar endavant uns comptes que ascendeixen a gairebé 50.000 milions d’euros, amb un fort increment de la despesa social, educació, sanitat i polítiques d’habitatge (amb 1.900 milions destinats a aquest capítol). Tanmateix, aquestes xifres rècord encara no tenen assegurada la majoria parlamentària necessària per a la seva aprovació definitiva.

Un aval clau: els Comuns entren al bloc pressupostari

La primera decisió en el combat polític l’ha protagonitzat Catalunya en Comú, que ha donat el seu vistiplau al projecte de pressupostos després de tancar un acord amb l’Executiu d’Illa i amb el suport del 99% de les seves bases. El pacte inclou avenços en mesures socials, particularment en ajuts al lloguer i polítiques contra l’especulació immobiliària —una de les banderes tradicionals de l’esquerra municipalista— que permeten als Comuns justificar el seu suport.

Aquest suport permet a Illa presentar el projecte davant el Parlament amb una mica més de múscul polític, tot i que encara insuficient per garantir la majoria absoluta. El gest dels Comuns —que van participar en la investidura del president i ara avalen els comptes— pretén enviar un senyal d’estabilitat i responsabilitat social, davant el risc que Catalunya entri en restriccions financeres si no s’aproven els pressupostos abans de l’abril.

ERC: pressió màxima i xantatge sobre l’IRPF

Mentre els Comuns es comprometen, ERC manté la seva postura de pressió constant. Els republicans han reiterat que no donaran suport als comptes mentre no hi hagi garanties fermes sobre la gestió i recaptació del 100% de l’IRPF a Catalunya, un punt inclòs en diversos acords entre el PSC i ERC des de la formació del Govern, però que encara no disposa d’implementacions concretes i verificables.

Aquest bloqueig ha estat interpretat per bona part de l’arc parlamentari com una forma de xantatge polític: ERC condiciona el seu suport a avenços significatius en l’autonomia fiscal, que veuen com un pas cap a una major sobirania i, en última instància, cap als seus objectius independentistes. La negociació s’ha convertit en un punt de fricció permanent, amb reunions constants entre delegacions d’ambdós partits per rebaixar tensions i reprendre contactes en les darreres hores.

Sense acord final i amb un futur ple d’incerteses

En les darreres jornades, ambdós equips han celebrat tres trobades oficials, buscant evitar un xoc frontal que debiliti tant el Govern com el mateix ERC. Fonts polítiques consultades afirmen que existeix voluntat d’acostar posicions, tot i que fins ara no s’ha produït cap declaració pública d’avenç concret.

La negociació dels pressupostos catalans —plantejada per Illa com una urgència per respondre a les necessitats socials i econòmiques de la ciutadania— ha acabat transformant-se en un mirall de l’actual equilibri de forces a Catalunya. D’una banda, el PSC vol projectar una imatge de gestió pragmàtica i estable; de l’altra, ERC utilitza el procés com a eina per reforçar les seves demandes de major autonomia fiscal i, en certa manera, mantenir viva l’agenda sobiranista sense renunciar als seus compromisos parlamentaris.

Si no s’assoleix un acord abans de les votacions previstes a mitjan març, la Generalitat podria afrontar una nova pròrroga pressupostària, un escenari que genera preocupació entre economistes i partits que veuen en el bloqueig una amenaça per als serveis públics i el teixit social català. Tot plegat, probablement, desembocaria en un avançament electoral, de resultat incert, on els grans protagonistes serien el creixement d’Aliança Catalana de Sílvia Orriols i la disminució fins a nivells poc rellevants de Junts x Catalunya de Carles Puigdemont.