Es veia a venir: Orriols ja supera Puigdemont en vot directe i el CEO dibuixa un terratrèmol polític a Catalunya
L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicat avui confirma el que des de fa mesos es palpava al carrer, a les tertúlies i a les bases del sobiranisme: Sílvia Orriols ja avança Carles Puigdemont en intenció de vot directe. Una dada simbòlica, sí, però amb un pes polític enorme: el lideratge històric de Junts es desfà al mateix temps que Aliança Catalana es dispara com la gran novetat electoral.
Però el més rellevant del CEO no és només qui avança a qui, sinó com es reconfigura tot el tauler català. El sondeig apunta a un escenari fragmentat, volàtil i radicalment diferent del que coneixíem.
PSC: el guanyador silenciós
Mentre el debat públic gira al voltant de l’independentisme, les dades del CEO són clares:
PSC: 38-40 escons.
Salvador Illa consolida un avantatge sostingut i es projecta com a força central del futur Parlament. En un ecosistema trencat en diverses peces, els socialistes emergeixen com l’única opció estable de governabilitat i es mantenen en la primera posició de la graella electoral.
ERC: ressuscita tímidament
ERC: 22-23 escons.
Els republicans recuperen una mica d’aire després de mesos de desgast. No lideren res, però sobreviuen. I en un Parlament tan atomitzat, la supervivència ja és poder. Això els permetria continuar pactant amb el PSC i assegurant-se aquells càrrecs ben remunerats dels seus perfils més rellevants. Han passat de ser “gairebé” morts a ser “gairebé” vius.
Junts: el declivi que ja ningú pot negar
Junts: 19-20 escons.
Puigdemont continua sent un actor rellevant, però ja no és el pol d’atracció de l’independentisme. El CEO el col·loca empatat amb Aliança Catalana, una cosa impensable fa només un any. El vot fuig i ho fa cap a la dreta identitària d’Orriols. Perd ni més ni menys que 15-16 escons i al voltant del 30% dels vots.
Sens dubte, aquesta és la dada que colpeja més fort: En vot directe, la líder d’Aliança supera l’expresident. Una clatellada emocional i estratègica per a un partit que durant una dècada es va creure intocable i que avui, curiosament, veu sortir aquesta enquesta a l’opinió pública mentre es jutja a l’Audiència Nacional de Madrid el seu líder absolut i fundador de Convergència, Jordi Pujol. Casualitat o destí?
Aliança Catalana: la irrupció que trenca el tauler
Aliança Catalana: 19-20 escons.
Sílvia Orriols deixa de ser un fenomen local per convertir-se en actor decisiu. El seu creixement és transversal: recull desencís de Junts, vot identitari i desafecció amb la política clàssica. El seu discurs dur i la seva narrativa de ruptura funcionen, agradi o no.
El CEO la revela com l’opció més atractiva dins de l’independentisme de nou encuny, aquell que vol menys diplomàcia i més xoc frontal. Ja sigui amb Espanya o contra la immigració.
La dreta constitucionalista: presència però sense força decisiva
Vox: 13-14 escons.
En l’espai electoral espanyolista, Vox fa el “sorpasso” al PP tot i que per la mínima, aconseguint una intenció de vot de 13-14 escons (quan ara en té 11) i, sumant els seus escons als d’Orriols, donaria al que denominen “l’extrema dreta” un total de 33-35 escons. És a dir, un de cada 4 votants de Catalunya “són” d’extrema dreta.
PP: 12-13 escons.
Els populars baixen dels 15 escons aconseguits per Alejandro Fernández als 12/13 actuals quedant en la sisena posició del tauler electoral català i demostrant la seva escassa influència política en aquesta regió. Podrien arribar a influir, però no determinen la governabilitat sense grans pactes transversals i fora de tota naturalitat ideològica.
Un independentisme més trencat que mai
El CEO certifica el canvi de cicle:
• El vot independentista baixa per sota del 40 %.
• El bloc es parteix en tres ànimes diferents:
o ERC (institucional).
o Junts (postconvergència desgastada).
o Aliança Catalana (identitària i contestatària).
• L’hegemonia ja no és de ningú.
I, en aquest marc, la dada simbòlica torna a dominar-ho tot: Orriols és, avui, més atractiva que Puigdemont per al votant directe. Aquest canvi no només reflecteix preferències: anuncia una batalla interna pel lideratge del sobiranisme que marcarà els pròxims mesos.
Conclusió: Catalunya entra en terreny desconegut
El CEO no deixa lloc a dubtes:
• Illa governa el centre del tauler.
• L’independentisme perd cohesió.
• Puigdemont retrocedeix.
• Orriols emergeix amb força.
• I el Parlament que ve serà el més fragmentat de la història.
Catalunya s’encamina cap a unes eleccions on res no està garantit i on cada vot comptarà per dissenyar un mapa polític completament nou. L’únic segur és que el sorpasso simbòlic entre Orriols i Puigdemont no és un accident: és la conseqüència -lògica i inevitable- d’un canvi profund en l’electorat català.