Illa presenta els pressupostos del 2026 malgrat les reticències d’ERC

El president Salvador Illa, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), ha liderat el lliurament oficial dels comptes al Parlament després de la seva aprovació aquest mateix divendres en un Consell Executiu extraordinari. Els comptes ascendeixen a 49.162 milions d’euros, cosa que representa un increment de més del 10 % respecte al 2025 i gairebé un 23 % respecte als darrers pressupostos aprovats el 2023, amb partides reforçades en serveis socials, educació, sanitat, habitatge i infraestructures.

Principals línies pressupostàries

Els pressupostos es caracteritzen per un augment significatiu de la despesa en polítiques públiques:

• Inversió pública rècord de 4.146 milions d’euros per millorar educació, sanitat i infraestructures.
• Habitatge, un dels pilars del projecte, rep 1.900 milions, la xifra més alta destinada fins ara, amb mesures que abasten des d’ajuts al lloguer fins a l’ampliació del parc públic.
• Reforç de plantilla en serveis essencials: es preveu incorporar gairebé 6.000 professionals sanitaris i més de 4.000 docents.
• Eliminació de 19 taxes menors i noves obligacions sobre la publicitat d’immobles en lloguer.

Malgrat els increments en despesa social, el pes del deute públic continua sent un desafiament, amb 1.616 milions en interessos, pràcticament el doble que el 2023. Tot i així, la Generalitat preveu tancar l’exercici amb un dèficit del 0,1 % del PIB.

Negociacions i xoc amb ERC

El projecte de pressupostos es presenta sense tenir lligat el suport parlamentari d’ERC, que continua sent el principal soci —i alhora el principal obstacle— per a la seva aprovació final al Parlament.

El rebuig d’ERC se centra en la reclamació d’avenços en la cessió de la recaptació de l’IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) a la Generalitat, una de les promeses incloses en l’acord d’investidura entre PSC i republicans i que continua bloquejada per manca d’acord amb el Govern central.

Representants d’ERC han mantingut que sense garanties clares sobre la gestió de l’IRPF no negociaran ni donaran suport als comptes; fins i tot han amenaçat amb presentar una esmena a la totalitat si no es produeixen avenços substancials. El portaveu republicà, Isaac Albert, ha reiterat aquesta postura condicionant el seu possible “sí” a un gest clar en les pròximes reunions del Consell de Política Fiscal i Financera.

Malgrat aquesta dificultat, diputats del PSC i d’ERC han acordat ampliar en 10 dies el període de tramitació parlamentària dels pressupostos per facilitar una possible negociació i acostar posicions abans de la votació final, prevista inicialment per a mitjan març.

Reaccions polítiques i context

El Govern, per la seva banda, ha insistit que Catalunya no es pot permetre el bloqueig pressupostari i ha estès la mà a ERC per continuar les negociacions al llarg de la tramitació al Parlament. La consellera de Territori i portaveu de l’executiu ha defensat que la presentació d’aquests comptes no és un acte tancat, sinó l’inici del diàleg parlamentari per poder arribar a acords que beneficiïn la ciutadania.

El rerefons d’aquest pols polític se situa en un context de suports econòmics reforçats per part d’agents socials —com sindicats i organitzacions empresarials— que han reclamat responsabilitat política per tirar endavant els comptes, davant l’amenaça de tensions financeres si no s’aproven abans de l’abril.

En resum, els comptes del 2026 presentats per Illa són unes xifres ambicioses i expansives, amb un fort component social i d’inversió, però la seva aprovació encara és a l’aire per la manca de consens amb ERC, en una negociació que marcarà la política catalana de les pròximes setmanes.