El Parlament de Catalunya rebutja la proposta de Vox per augmentar la inversió en cures pal·liatives
El Parlament de Catalunya ha rebutjat aquest dijous una proposta de resolució presentada per Vox per augmentar la inversió de la Generalitat en cures pal·liatives, una iniciativa que pretenia reforçar l’atenció sanitària a pacients amb malalties greus o terminals i posicionar-se com a alternativa al debat sobre l’eutanàsia a Espanya.
La proposta va ser debatuda i votada a la Comissió de Salut del Parlament autonòmic, on només va obtenir el suport del mateix Vox i del Partit Popular (PP). El PSC, Junts per Catalunya, ERC, els Comuns i la CUP hi van votar en contra, fet que en va provocar el rebuig majoritari.
Contingut de la proposta
El text presentat per Vox incloïa la implantació d’un pla específic de cures pal·liatives amb recursos dedicats. Una dotació pressupostària pròpia i independent, separada de l’atenció primària general. La creació i integració d’equips multidisciplinaris formats per professionals sanitaris especialitzats. Garanties que tots els centres de referència disposin del personal, la formació i els recursos necessaris.
La diputada de Vox al Parlament i portaveu en Sanitat del seu partit a nivell estatal, María García Fuster, va defensar la resolució subratllant que, al seu parer, mancava de “càrrega ideològica” i va apuntar que es tracta d’“una qüestió de justícia social”. Des de Vox es va plantejar que una major inversió en cures pal·liatives podria reduir la necessitat de recórrer a pràctiques com l’eutanàsia o el suïcidi assistit, argumentant que aquests casos augmentarien si no s’atenen adequadament les necessitats dels pacients al final de la vida.
El debat i les crítiques polítiques
Els grups que van rebutjar la iniciativa van considerar que la proposta de Vox estava influïda per motivacions politicoideològiques i que no responia a un consens ampli sobre com abordar la millora de les cures pal·liatives a Catalunya. A més, van remarcar que qüestions tan sensibles com l’atenció sanitària al final de la vida requereixen enfocaments més consensuats entre les forces polítiques i els professionals mèdics.
El rebuig manté, segons diverses anàlisis publicades als mitjans, la inversió i el desenvolupament de les cures pal·liatives “en l’aire”, sense un compromís clar de finançament addicional ni un pla unificat a la comunitat autònoma. Això deixa pacients i familiars en una zona d’incertesa sobre com s’abordarà en els pròxims anys l’atenció especialitzada a les persones que pateixen malalties greus o terminals.
Context més ampli
El debat sobre les cures pal·liatives a Espanya es produeix enmig d’un marc legislatiu que ha regulat l’eutanàsia a nivell estatal des del 2021 amb la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia, que permet el suïcidi assistit sota certes condicions per a persones que pateixen malalties greus i incurables. Aquest context ha intensificat les discussions polítiques sobre si l’atenció pal·liativa s’hauria de reforçar com a alternativa o complement a aquestes opcions al final de la vida.
Organitzacions mèdiques, associacions de pacients i experts en bioètica fa anys que assenyalen la importància de les cures pal·liatives com una part essencial d’un sistema sanitari que respecti la dignitat i la qualitat de vida dels pacients, independentment de la seva orientació política. El rebuig de la proposta posa de manifest la manca de consens sobre com finançar i desplegar aquest tipus d’atenció, malgrat el seu ampli reconeixement com a part fonamental dels serveis de salut.