Sánchez indulta Laura Borràs i rebaixa la seva condemna per corrupció
El Govern de Pedro Sánchez ha aprovat aquest dimarts l'indult parcial de Laura Borràs, expresidenta del Parlament i exlíder de Junts, condemnada per corrupció. La decisió redueix la seva pena de presó de quatre anys, sis mesos i un dia a únicament dos anys, evitant així el seu ingrés efectiu a la presó en no tenir antecedents penals. Això sí, es mantenen la multa econòmica i els 13 anys d'inhabilitació imposats pels tribunals.
Borràs va ser condemnada per adjudicar de manera irregular 18 contractes menors quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes entre el 2013 i el 2018, fraccionant-los per eludir els procediments legals i beneficiar un col·laborador de la seva confiança. El Tribunal Suprem va confirmar la condemna pels delictes de prevaricació i falsedat documental, rebutjant, a més, que els fets poguessin acollir-se a la llei d'amnistia en tractar-se d'un cas de corrupció aliè al procés.
És cert que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja havia sol·licitat en el seu dia un indult parcial en considerar que la pena de presó resultava desproporcionada respecte als delictes comesos. Tanmateix, la decisió final corresponia exclusivament al Govern, que ha optat per executar aquesta recomanació precisament en l'últim Consell de Ministres abans de l'aturada estival. Oficialment es tracta d'una mesura basada en criteris jurídics. Políticament, és inevitable que molts la interpretin com un nou gest cap a Junts en un moment en què els suports parlamentaris de l'Executiu continuen sent determinants.
El debat, per tant, no gira únicament al voltant de l'indult. La qüestió de fons és el missatge que rep la ciutadania. Perquè Laura Borràs no ha estat condemnada per les seves idees polítiques ni pel referèndum il·legal del 2017, sinó per delictes de corrupció relacionats amb la gestió de diners públics. I quan un Govern decideix alleujar la condemna d'una dirigent condemnada per aquests fets, és lògic que molts ciutadans es preguntin si ens trobem davant d'un exercici de justícia, d'oportunitat política o, simplement, davant del preu que exigeix l'aritmètica parlamentària. Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.