Educar en temps en què la tecnologia ho ocupa tot

Trobem milers de respostes a aquesta pregunta si recorrem a la IA o a les pàgines web (o llibres) que parlen sobre el tema. Així que intentarem simplificar escoltant qui en sap i, per a mi, un dels referents és el reputat psiquiatre Enrique Rojas, que diu el següent: "Educar és convertir algú en persona. Educar és seduir amb els valors que no passen de moda."

No puc estar més d’acord amb aquesta afirmació. Al meu entendre, "omplir" de valors els teus fills és l’herència més gran que els pots donar. I si són de debò valors (i no contravalors, estigmes o prejudicis) no passen de moda per molt de temps que recorreguin en les seves vides. Són eterns i molt humans.

A més, diu una cosa que m’atrau i molt: “Seducir”. I és així perquè els valors no es poden ensenyar si no és amb l’exemple. No s’adquireixen amb discursos ni amb renyades. Els valors cal viure’ls i posar-los en pràctica perquè els has vist a casa teva, a l’escola o en el teu ambient quotidià.

Però anem més enllà. Per educar cal amor i la seva aliada, la disciplina. Ser dolçament exigent i coherent. Perquè la disciplina (mal vista en els últims temps) ha de tenir aquestes dues vessants unides, és a dir, s’ha d’exigir sent coherent amb el que s’exigeix i, una vegada més, donant exemple del que s’exigeix.

Amb aquestes premisses ja tenim la base per aconseguir "convertir algú en persona", com diu el Sr. Rojas, però falta un altre criteri tant o més important: la formació.

I la formació és ben diferent de la informació a la qual avui dia estem tan acostumats. Estar informat suposa saber què passa, aquí o en una altra part del món, i això no està malament, però estar format suposa tenir el criteri suficient per valorar aquesta informació, per entendre-la sense caure en els relats que ens vulguin inculcar i gestionar les teves accions en base a això.

Com diu el mateix locuaci psiquiatre, es tracta de donar a la persona “arrels i ales”. Les arrels s’enfonsen i es nodreixen del fons dels valors i les ales les dóna la formació, que els permet tenir les idees clares per saber a què atenir-se i com actuar.

Llavors, i buscant la resposta a: què fer avui dia en què tot es basa en la interconnectivitat i la informació?; hauríem d’assegurar-nos d’omplir de valors els nostres fills des del minut zero. Fer-ho amb una exigència amorosa però ferma i assegurar-nos de donar-los la millor formació possible per crear ments amb criteri propi.

Amb això aconseguirem que valorin com a fonamental la seva capacitat de governar les pantalles i utilitzar-les en benefici propi, no com a addicció.

Petits gestos com “aparcar” les pantalles a l’hora de menjar tots junts, lluny de la taula o apagar-les a partir d’una certa hora de la nit, són victòries que s’aconsegueixen quan hi ha valors, disciplina i criteri.

Actualment, el telèfon mòbil s’ha convertit en una eina omnipresent en la vida dels infants espanyols. Les dades són clares. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 70,6% dels menors d’entre 10 i 15 anys posseeix un telèfon mòbil i arriba al 96% en adolescents. L’ús massiu del dispositiu sabem que pot portar a addicció, dificultats de concentració, disminució de la tolerància a la frustració i problemes de salut mental en casos extrems, a més dels problemes físics derivats d’un ús excessiu com els de la vista o els de l’obesitat per manca d’activitat. Per tot això és tan important creure i posar en pràctica els consells anteriors sobre educació.

Em preocupa i em dol veure com moltes famílies distreuen els seus nadons en sales d’espera, menjadors de restaurant, al transport, etc., amb la seva mirada enganxada a les pantalles. On han quedat les joguines, els contes o els quaderns per pintar, o la simple xerrada familiar?

Però hi ha brots verds als quals cal donar importància. Un informe de l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i d’Oci (AIJU), en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid i la Fundació Créixer Jugant, revela que el 76% dels nens de Primària se senten més creatius sense l’ús de pantalles, i el 61% desenvolupa habilitats socials i empatitza millor amb jocs físics o de taula.

Caldria aprofundir en aquests estudis recents que suggereixen que els infants valoren millor les activitats sense dispositius digitals i treballar insistentment en aquests primers anys de vida creant una base sòlida de valors per aconseguir un ús amb criteri quan siguin adolescents i joves.