Sobre el problema dels idiomes a Catalunya la solució en senzilla: només cal complir i fer complir les lleis espanyoles

Quim Fradera: El problema es que la llei no es compleix i les autoritats no es preocupen de fer-la complir

L'ONG del Català

El darrer cap de setmana www.catnoticias.cat va publicar una noticia signada pel nostre col·laborador, Cèsar Alcalà, on explicava que l’auto denominada «ONG del català», Plataforma per la Llengua, continua amb la seva campanya contra els establiments que decideixen, lliurement, usar el castellà per atendre els seus clients. Aquesta vegada a Granollers.

Desprès de llegir la noticia i de parlar-ne amb ell, Quim Fradera (Llicenciat en Filosofia (1974) i Llicenciat en Dret (1987) per la Universitat de Barcelona), professor per vocació i de professió,  ja jubilat, malgrat que segueix impartint el seu coneixement i experiència a la Universitat Popular de Granollers, va fer una reflexió arrel de la flexibilitat del compliment de l’ús del català vers el castellà en el seu mur de Facebook, que tinc l’avinentesa de “robar-l’hi” i posar-ho al nostre diari per moltes raons.

Una d’elles, per pedagogia, per que no es bo veure les coses i les seves conseqüències només des de una perspectiva i, en aquest sentit, en Quim Fradera aporta un coneixement, uns valors i una experiència tant important que situen el problema al seu espai. Un espai normatiu i de compliment dels acords polítics i legals. Un altra seria la sensibilitat a l’hora de respectar allò que no funciona malgrat demanar que es solucioni. I, la tercera, per que no busca cap confrontament si no una solució i quan cada un de nosaltres demanem solucions amb respecte s’ha de tenir en compte i agrair-l’hi. I una altre, per que es un amic, i els amics sempre ens respectem malgrat que en alguns punts pensem diferent. Afortunadament, no existeix el pensament únic entre companys!.

Aquesta es la seva reflexió:

“ÉS BEN SENZILL: NOMÉS CAL COMPLIR I FER COMPLIR LES LLEIS ESPANYOLES VIGENTS SOBRE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS DE CATALUNYA SOBRE EL CONEIXEMENT I ÚS DE LES LLENGÜES OFICIALS:  CATALÀ I CASTELLÀ

1) La constitució deixa clar que l’idioma oficial a tot l’Estat és el CASTELLÀ (a Espanya no existeix l’espanyol, per això Camilo José Cela es va queixar)

2) La constitució estableix que “las otras lenguas ESPAÑOLAS” (com la llengua catalana) seran també “OFICIALES” en els seus territoris. No existeix legalment el terme cooficial.

3) Totes les lleis espanyoles estableixen el DEURE (el deber, la obligación) de conèixer les llengües oficials del territori on hom estigui. I conèixer vol dir entendre-les a nivell oral i escrit i saber-les parlar i escriure. Saber-les parlar no vol dir parlar-les, ni estar obligat a parlar-les.

4) Totes les lleis espanyoles estableixen i garanteixen el DRET a usar SEMPRE els idiomes oficials. És un DRET (no un deure) parlar català i castellà (i aranès a l’Aran). No es pot prohibir usar un idioma oficial. Ni es pot obligar a usar-lo a tots els ciutadans.

5) Per garantir el DRET a usar sempre el català (o el castellà o l’aranès) tots hem d’entendre bé aquests idiomes.

6) També hi ha el DRET a ser atès en l’idioma oficial que empri un ciutadà quan es dirigeix a un empleat públic. En castellà davant dels Mossos, si algú s’hi dirigeix en castellà, i en català davant la guàrdia civil. Es la llei del “Estatuto básico del empleado público” art. 54.11. Llei que no es compleix, ja que a Catalunya sovint ens trobem amb empleats públics que ens diuen “no le o lo entiendo” o, pitjor, “si no me habla en español, no le atiendo”. Això mai passa quan algú es dirigeix a un empleat públic en castellà: mai li diuen “no l’entenc”; i encara menys li diuen: “si no em parles en català no t’atenc”. Alerta que aquesta llei afecta NOMÉS als empleats públics en les seves funcions, no a tots els ciutadans en tot moment.

El problema, l’únic problema que tenim als Països Catalans es que la llei no es compleix i les autoritats no es preocupen de fer-la complir garantint que els catalans poguem usar sempre el català i puguem ser atesos sempre en català. Els castellanoparlants no tenen mai aquest problema.”