Catalunya i la defensa de l’Estat: per què no ens podem permetre mirar cap a una altra banda
A Espanya solem parlar de seguretat nacional quan es produeix una crisi, un incendi, una inundació o una amenaça visible. Però la seguretat nacional també s’erosiona de manera silenciosa, quan les institucions de l’Estat perden presència, recursos o capacitat en territoris on haurien d’estar plenament assentades. Això és exactament el que està passant a Catalunya, i és hora de dir-ho amb claredat.
L’aquarterament “General Álvarez de Castro”, a Sant Climent Sescebes, és una peça essencial del desplegament de l’Exèrcit de Terra a la comunitat. No és una instal·lació qualsevol: és la base del Regiment d’Infanteria Arapiles nº 62, una unitat que ha demostrat la seva utilitat en emergències civils, suport logístic i missions d’instrucció. Tanmateix, la seva situació actual reflecteix un problema que va més enllà de l’àmbit militar: la pèrdua progressiva de presència institucional de l’Estat a Catalunya.
Un símptoma d’un problema més gran
El dèficit de personal a l’aquarterament no és una anècdota administrativa. És la conseqüència d’anys sense incentius adequats, d’un clima social que en alguns entorns no facilita l’arribada de nous efectius i d’una manca de reconeixement públic cap a aquells que serveixen a Catalunya amb absoluta professionalitat. A això s’hi suma la necessitat urgent de modernitzar instal·lacions i sistemes de comunicació que han quedat enrere respecte a les exigències actuals.
Quan una unitat militar perd efectius, perd capacitat. I quan perd capacitat, perd visibilitat. Aquesta invisibilitat és perillosa, perquè obre la porta que alguns considerin prescindible allò que és essencial: la presència de l’Estat a tot el territori nacional.
El que proposem i per què
Per això he presentat, en nom del Partit Popular, una Proposició No de Llei que busca revertir aquesta tendència. No és un gest simbòlic ni un exercici retòric. És una proposta concreta per garantir que l’aquarterament “General Álvarez de Castro” continuï sent el que ha de ser: un pilar de la seguretat nacional a Catalunya.
La iniciativa planteja:
• Incentius específics per completar la plantilla de tropa i marineria.
• Campanyes que reforcin la visibilitat institucional de les Forces Armades.
• Protocols de protecció davant situacions d’assetjament.
• Garanties d’estabilitat institucional, al marge d’acords conjunturals.
• Un pla integral de suport al personal militar: salaris, habitatge, transport i conciliació.
• Modernització d’instal·lacions i sistemes de comunicació.
No demanem res extraordinari. Demanem el que qualsevol país seriós garanteix a les seves Forces Armades: condicions dignes, estabilitat institucional i reconeixement social.
Catalunya necessita un Estat present, no un Estat absent
La convivència democràtica no se sosté sobre institucions debilitades. Se sosté sobre institucions fortes, respectades i visibles. Quan l’Estat retrocedeix, no avança la llibertat: avança la desigualtat. I quan es deixen sense recursos aquells que garanteixen la nostra seguretat, s’envia un missatge equivocat a aquells que desitgen un Estat fragmentat o irrellevant.
Catalunya no pot convertir-se en un territori on la presència de l’Estat depengui del clima polític del moment. La seguretat nacional no es negocia, no s’ajorna i no s’improvisa.
Reforçar l’aquarterament de Sant Climent Sescebes és reforçar Espanya. És protegir aquells que ens protegeixen. És garantir que tots els ciutadans, visquin on visquin, tinguin el mateix Estat al darrere.
Per Agustín Parra, diputat nacional del Partit Popular per Barcelona. Membre de la Comissió Mixta de Seguretat Nacional. LIII promoció CDN.