El preu de la majoria o com el Govern ha debilitat les institucions per mantenir el suport independentista

La imputació de l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) torna a situar en primer pla un debat que el Govern ha intentat evitar durant mesos: fins a quin punt l’estabilitat parlamentària ha condicionat decisions que afecten directament la fortalesa de les institucions de l’Estat. El que hauria de ser un àmbit blindat davant de pressions polítiques s’ha convertit en un terreny fràgil, on la lògica de la majoria pesa més que la lògica institucional.

La destitució de l’exdirectora del CNI, en plena polèmica per l’ús del programari Pegasus, va ser el primer símptoma visible d’aquesta fragilitat. La seqüència és coneguda: esclata el cas, els partits independentistes exigeixen responsabilitats i el Govern respon apartant la directora. El que no es va explicar aleshores —i encara no s’ha aclarit avui— és que el mateix president del Govern va donar instruccions directes a la responsable del CNI, al marge de la ministra de Defensa, alterant els canals habituals de funcionament d’un organisme tan sensible.

Quan la pressió política va augmentar, la directora va quedar sola. I quan la seva figura va deixar de ser útil per mantenir l’estabilitat parlamentària, va ser sacrificada sense que ningú assumís responsabilitat política. Ara, amb la seva imputació, torna a quedar en evidència que el Govern no ha ofert el suport institucional que correspon a qui va actuar sota la Llei 11/2002, amb autorització judicial conforme a la Llei Orgànica 2/2002, i dins dels límits legals establerts.

L’episodi Pegasus va deixar al descobert una contradicció difícil de justificar: els partits independentistes donaven suport al mateix Govern que, segons ells, els estava investigant. Una situació insòlita que només es pot entendre des de la lògica de l’intercanvi polític. Mentre l’Executiu necessitava els seus vots per sobreviure, els independentistes utilitzaven la seva posició per erosionar la credibilitat de les institucions de l’Estat, especialment del CNI i del Poder Judicial.

El resultat va ser un doble engany:

• Als catalans, que van veure com s’alimentava un conflicte artificial per justificar pactes polítics.

• I als professionals del CNI, que van comprovar que la seva feina podia convertir-se en moneda de canvi.

La situació es complica encara més amb la recent imputació de dos exdirectors de la Guàrdia Civil, un fet d’enorme gravetat que torna a posar el focus en la manca de claredat del Govern en matèria de seguretat nacional. No es tracta d’episodis aïllats, sinó d’una tendència preocupant: els màxims responsables d’organismes essencials per a la protecció de l’Estat acaben exposats, assenyalats o abandonats, mentre el Govern evita donar explicacions.

La presumpció d’innocència, recollida a l’article 24 de la Constitució, no es pot aplicar de manera selectiva. Tanmateix, l’Executiu sembla defensar-la amb entusiasme quan es tracta de càrrecs afins, però guarda silenci quan qui està en el punt de mira és algú que ja no resulta políticament convenient.

La seguretat nacional exigeix estabilitat, professionalitat i respecte institucional. Exigeix que qui serveix l’Estat tingui la certesa que no serà abandonat quan les seves decisions —legals, autoritzades i necessàries— resultin incòmodes per a la majoria parlamentària. I exigeix, sobretot, que el Govern entengui que la protecció de l’Estat no pot dependre de l’aritmètica del Congrés.

Mentre això no passi, continuarem veient com aquells que sostenen les estructures de seguretat del país són sacrificats per sostenir el Govern.

Agustín Parra és diputat del PP al Congrés per Barcelona i membre de la Comissió Mixta de Seguretat Nacional.