Montero es queda sola amb el seu model de finançament: ni tan sols rep el suport de les 2 comunitats del PSOE
La ministra d’Hisenda i vicepresidenta primera del Govern, María Jesús Montero, ha presentat al ple del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) una nova proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic per al règim comú, basada en un acord assolit entre el Govern central i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Tanmateix, la iniciativa ha generat fortes crítiques i el rebuig gairebé unànime de les comunitats autònomes, amb l’única excepció de Catalunya, que ha expressat el seu suport inicial al model.
En què consisteix la proposta de finançament autonòmic?
Tècnicament, la proposta pretén substituir l’actual sistema de finançament, vigent des de 2009, mitjançant un model que:
-
Incrementa les cessions tributàries: augment de la participació de les comunitats en l’IRPF (del 50% al 55%) i l’IVA (del 50% al 56,5%), cosa que es tradueix en uns 21.000 milions d’euros addicionals per a les regions de règim comú l’any 2027.
-
Introdueix nous criteris de càlcul: es tenen en compte variables com la població ajustada (atur, envelliment, dispersió geogràfica, insularitat, etc.) per ponderar els recursos rebuts per cada comunitat.
-
Optativitat: les comunitats podran triar voluntàriament si s’adhereixen al nou model o mantenen el sistema vigent; mantenir l’antic implicaria rebre menys fons estructurals.
-
Principi d’ordinalitat: l’acord pactat amb ERC garanteix que Catalunya respecti aquest principi (una comunitat que aporta més al sistema també ha de rebre més) — tot i que aquest criteri no s’aplica de manera homogènia a totes les regions.
Tot i aquests avenços tècnics, el text legal encara ha de ser redactat i aprovat a les Corts, un procés que pot allargar-se fins al 2026 abans d’entrar en vigor el 2027.
Crítiques tècniques i polítiques de les comunitats autònomes
El rebuig de pràcticament totes les autonomies, excepte Catalunya, s’ha expressat amb arguments tant polítics com tècnics:
Desconfiança en la negociació bilateral: representants dels governs regionals critiquen que el model sigui el resultat exclusiu d’una negociació entre el Govern i un partit independentista (ERC), sense diàleg previ amb el conjunt d’autonomies ni amb el CPFF en la seva fase inicial, cosa que consideren una ruptura del principi de cooperació multilateral.
Percepció de desigualtat: tot i que Montero nega que el model sigui unilateralment favorable a Catalunya, diversos consellers autonòmics han assenyalat que la redistribució resulta inequitativa o insuficient per als seus territoris, especialment en regions que no veurien millores significatives o quedarien amb menys fons si opten per mantenir el sistema vigent.
Crítiques al principi d’ordinalitat: tècnicament, aquest principi —que busca situar les comunitats que més aporten també entre les que més reben— es garanteix de manera explícita només per a Catalunya, i no de forma uniforme per a la resta de comunitats, especialment quan s’apliquen mecanismes com el statu quo. Aquest fet ha estat assenyalat com un desequilibri tècnic en la proposta.
Accusacions de “xantatge” pressupostari: alguns responsables autonòmics han denunciat que el Govern planteja una dicotomia de “acceptar el nou model o resignar-se a rebre menys recursos”, en lloc de mantenir el sistema actual mentre es negocia una reforma consensuada.
Postures dels principals actors polítics
Govern central: Montero ha defensat públicament que la proposta: No és un “cupo català” ni privilegia cap comunitat en exclusiva. Pretén ampliar la corresponsabilitat fiscal, reforçar la solidaritat i modernitzar el sistema heretat de 2009. Està oberta a discussió tècnica amb les comunitats que vulguin més dades abans de decidir.
Pedro Sánchez, president del Govern, ha apel·lat a les comunitats a deixar de banda la confrontació partidista i pensar en la millora dels serveis públics finançats amb aquests recursos.
Partit Popular i governs autonòmics del PP: el principal partit de l’oposició ha rebutjat fermament la proposta per considerar-la injusta i desequilibrada, elaborada sense consens i amb prioritat a les concessions polítiques pactades amb ERC. El PP ha anunciat que treballa en un model alternatiu propi que, segons el seu enfocament, equilibraria millor el finançament territorial.
Altres comunitats socialistes dissidents: barons socialistes com Emiliano García-Page (Castella-la Manxa) i Adrián Barbón (Astúries) també han mostrat discrepàncies importants, argumentant que el model no respon a les necessitats reals de les seves regions i que la manera de pactar-lo és políticament qüestionable.