Espanya bat rècords: més de 3,2 milions de cotitzants estrangers
Espanya va assolir l’abril de 2026 un nou màxim històric de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social, amb una mitjana de 3.248.247 cotitzants, segons les dades difoses pel Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social i recollides per Servimedia. L’augment va ser de 96.684 afiliats respecte del març (+3,07%) i de 250.939 en comparació amb l’abril de 2025 (+8,4%).
La dada té una especial rellevància perquè els treballadors estrangers representen ja el 14,7% del total d’afiliats del sistema, una proporció inèdita al mercat laboral espanyol. La sèrie desestacionalitzada —que elimina efectes de calendari i campanyes— també va marcar rècord, amb 3,23 milions d’ocupats estrangers.
En paral·lel, l’afiliació total mitjana a la Seguretat Social a Espanya es va situar al voltant dels 22,1 milions de cotitzants, fet que implica que aproximadament 18,8 milions són treballadors espanyols. Això reflecteix que el creixement de l’ocupació en els darrers anys depèn de manera creixent de la immigració laboral.
Per nacionalitats, destaquen:
• Marroc: 404.402 afiliats
• Romania: 346.719
• Colòmbia: 275.695
• Veneçuela: 224.428
El significat econòmic i demogràfic de la dada és profund. Espanya afronta un progressiu envelliment de la població i una menor incorporació de treballadors nacionals al mercat laboral. La immigració s’ha convertit així en un factor essencial per sostenir el creixement econòmic, mantenir la recaptació de cotitzacions i suportar el sistema públic de pensions. També per proveir de treballadors sectors amb una alta demanda de mà d’obra com l’hostaleria, la construcció, l’agricultura, la logística, les cures i la tecnologia.
Aquest nou rècord desmunta parcialment la idea que la immigració té un paper marginal en l’ocupació: avui és un dels principals motors de l’augment de l’afiliació a Espanya. Sense aquesta aportació, el creixement del nombre total de cotitzants seria considerablement menor i la pressió sobre el sistema de pensions seria més elevada.
La dada també evidencia un canvi estructural: Espanya ha passat de ser un país emissor de treballadors a consolidar-se com una de les principals economies receptores d’immigració laboral d’Europa.