L’economia submergida a Catalunya se situa entre el 16% i el 25%
L’economia submergida a Catalunya presenta magnituds similars —encara que amb matisos propis— a les del conjunt d’Espanya. Els estudis disponibles situen el seu pes en una forquilla àmplia, entre el 16% i el 25% del PIB, depenent de la metodologia emprada, fet que confirma el seu caràcter estructural dins del sistema econòmic català.
Un volum rellevant en una de les principals economies d’Espanya
Catalunya és la segona economia autonòmica del país, amb un PIB que supera els 300.000 milions d’euros anuals i prop del 19% del total nacional. Si s’aplica la forquilla estimada d’economia submergida, entre 45.000 i 80.000 milions d’euros podrien operar fora del circuit oficial.
Això situa el fenomen en una escala comparable al pressupost de grans polítiques públiques.
Les dades històriques mostren que l’economia submergida a Catalunya augmenta en contextos de crisi i es modera en fases expansives. El 2009 (crisi financera): 22,3% del PIB, segons tècnics d’Hisenda (Gestha). Actualment: estimacions més freqüents entre el 16% i el 20%, tot i que amb variabilitat.
Aquest patró coincideix amb l’evidència general: més atur i precarietat → més economia informal.
Migració i mercat laboral: un vincle directe
A Catalunya, l’economia submergida no està distribuïda de manera homogènia. Es concentra especialment en: hostaleria i turisme, agricultura, construcció i treball domèstic i de cures.
Aquest últim és especialment rellevant: s’estima que fins al 70% de l’ocupació domèstica pot no estar regularitzada, amb una forta presència de dones migrants.
Catalunya presenta una de les proporcions més elevades de població estrangera d’Espanya: prop del 18% dels afiliats a la Seguridad Social són estrangers. Això té implicacions clares: major exposició a l’ocupació informal en fases inicials, major dependència de sectors precaritzats i més vulnerabilitat davant abusos laborals.
En aquest context, processos de regularització com els impulsats pel Govern central poden tenir un efecte directe en la reducció de l’economia submergida, sempre que vagin acompanyats d’un control efectiu i no es torni a obrir la porta a una immigració massiva.
Factors estructurals que expliquen el fenomen
Els economistes coincideixen que l’economia submergida respon a una combinació de factors, com ara la pressió fiscal i la complexitat reguladora, la percepció social del frau, la probabilitat d’inspecció i sanció i la facilitat per operar en efectiu o fora del control administratiu.
En territoris dinàmics com Catalunya, amb alta activitat econòmica i un fort teixit de pimes, aquestes variables adquireixen especial rellevància.
Més enllà del seu impacte fiscal, l’economia submergida té efectes profunds: en reduir la recaptació pública, distorsiona la competència empresarial, precaritza l’ocupació i debilita el sistema de protecció social.
I, com subratllen sindicats i entitats socials, afecta de manera desproporcionada els col·lectius més vulnerables.
Catalunya no és una excepció dins del context espanyol, que presenta percentatges similars d’economia submergida, però sí un cas significatiu pel volum de la seva economia. L’economia submergida representa desenes de milers de milions d’euros fora del control públic, amb efectes directes sobre el mercat laboral i la cohesió social.
La regularització de treballadors migrants, el reforç de la inspecció i la transformació digital del sistema econòmic són palanques clau. Tanmateix, el consens entre experts és clar: no es tracta d’eliminar completament l’economia submergida, sinó de reduir-ne el pes i les conseqüències més perjudicials.