L’EPA refreda el mercat laboral: Espanya perd impuls mentre Catalunya resisteix
L’inici del 2026 ha retornat el mercat laboral espanyol a una realitat coneguda: el primer trimestre no perdona. Les dades de l’Enquesta de Població Activa publicades per l’Institut Nacional d'Estadística reflecteixen un deteriorament clar, tot i que no inesperat.
La taxa d’atur es va elevar fins al 10,83%, trencant la barrera psicològica del 10% després de diversos trimestres per sota. El nombre de desocupats va créixer en 231.500 persones, mentre que l’ocupació va retrocedir en 170.300 llocs de treball. És el pitjor inici d’any des del 2013, una xifra que, per si sola, podria convidar al pessimisme.
Tanmateix, la lectura exigeix matisos. El mercat laboral espanyol continua recolzat en una base sòlida: més de 22 milions d’ocupats i un creixement interanual que encara supera el mig milió de llocs de treball. El problema no és tant el nivell, sinó el ritme. El sistema mostra senyals de fatiga cíclica, amb un ajust més intens de l’habitual en un trimestre tradicionalment feble pel final de la campanya de Nadal i l’espera de la temporada turística.
En aquest context, l’augment de la població activa —més persones buscant feina— també contribueix a explicar la pujada de l’atur. No tot respon a destrucció d’ocupació; també hi ha una economia que continua generant expectatives suficients per atreure nous treballadors. Tot i així, el missatge de fons és clar: el mercat laboral espanyol continua fort, però ha entrat en una fase de refredament.
Catalunya: menys soroll, més estabilitat
Si la dada estatal apunta a una desacceleració, Catalunya ofereix una versió més continguda del mateix fenomen. La comunitat manté una taxa d’atur al voltant del 8–8,5%, clarament per sota de la mitjana espanyola, i afronta el primer trimestre amb un ajust molt més moderat.
Aquí també pesa l’estacionalitat, però amb menor intensitat. L’estructura productiva catalana —més diversificada, amb un equilibri entre indústria, serveis i exportacions— actua com a amortidor. Davant la volatilitat del conjunt del país, Catalunya presenta un mercat laboral més estable i previsible.
L’ocupació, a més, es manté prop de màxims històrics, cosa que reforça la idea que no hi ha un canvi de cicle, sinó una pausa dins d’una tendència positiva. La comunitat no esquiva el refredament, però l’absorbeix millor.
Dues velocitats dins d’un mateix cicle
La fotografia conjunta deixa una conclusió clara. Espanya entra al 2026 amb un mercat laboral que perd impuls després de diversos anys de millora intensa. Catalunya, en aquest mateix escenari, confirma el seu perfil d’economia més equilibrada, menys exposada als vaivens del curt termini, combinant la potència productiva amb el gran pes del turisme.
No hi ha senyals de crisi, però sí de transició. L’ocupació continua en nivells alts, tot i que el creixement es modera. I en aquest nou terreny, les diferències territorials —entre models més estables i altres més sensibles al cicle— tornen a marcar la pauta. En qualsevol cas, no és moment d’adormir-se, sinó de prendre mesures per no repetir xifres negatives.