Audrey Pascual aconsegueix el seu segon or als Jocs Paralímpics de Milà
L’esquiadora madrilenya Audrey Pascual es va penjar aquest dimarts la medalla d’or en la combinada alpina, el seu tercer metall després d’aconseguir dilluns l’or en supergegant i la plata en descens el passat dia 7 en el seu debut paralímpic, amb només 21 anys.
En la quarta jornada de competició dels Jocs Paralímpics de Milà-Cortina 2026, que se celebren fins diumenge dia 15 al nord d’Itàlia, l’esquiadora va tornar a enlluernar amb una actuació que li va valer el seu tercer metall, el segon or.
Pascual va ser la setena corredora a prendre la sortida dins de la categoria de dones que competeixen assegudes en la segona mànega, després d’aconseguir un temps de 1:21.88, gairebé tres segons d’avantatge sobre l’alemanya Anna-Lena Forster (1:24.70) en la primera mànega. La velocitat que va imprimir a la seva segona baixada li va valer un nou or, que va arribar després d’un descens amb un temps de 2:11.22, davant dels 2:11.68 de Forster i els 2:14.52 de Liu Sitong.
La deportista de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (RFEDI) va néixer sense totes dues cames, entrena habitualment amb la Fundació ONCE a l’estació granadina de Sierra Nevada i estudia Direcció i Administració d’Empreses a la Universitat de Granada. En el seu palmarès també figuren dues medalles en Mundials i tres globus de cristall, dos en gegant i un en supergegant. A Audrey Pascual encara li queden per disputar dues disciplines més: el gegant (dia 12) i l’eslàlom (dia 14).
Aquesta victòria se suma també a les cinc que ja havia aconseguit l’espanyola en les proves de supergegant de la Copa del Món al llarg de la temporada.
Fent història
Audrey Pascual va declarar després d’aconseguir l’or que els nervis inicials es van dissipar en veure que la seva principal rival, l’alemanya Anna-Lena Forster, va errar en una de les corbes del traçat.
“Abans de sortir li demano al meu entrenador que em recordi que això m’agrada, que m’agrada competir i que soc aquí perquè vull”, va explicar.
“Gaudir de la baixada és complicat perquè vas una mica forçada, però sempre intento donar el màxim”, va assenyalar abans de dedicar la medalla d’or a la seva família i recordar el seu avi, que sempre li deia que havia de ser la ‘number one’. “Per fi soc la ‘number one’, Ito, que m’estaràs veient des del cel”, va recordar emocionada.