El Balonmano Granollers Campió de la Lliga dels Mortals
Campionats honorífics i comiats al marge, avui els nois de Rama tenien un paper difícil contra el BM Guadalajara. Els alcarreños havien d’evitar a tota costa no caure en el pou de perdre la categoria i, malgrat la derrota, han aconseguit salvar-se momentàneament empatant amb l’Anaitasuna i el Benidorm a 19 punts, en la penúltima plaça, gràcies al goal average particular entre ells tres que permet als manxecs mantenir-se a la Divisió d’Honor un any més. Malgrat es jugarà amb el tercer classificat de la Divisió d'honor Plata, el Burgos, la plaça en una apassionant eliminatòria.
En qualsevol cas, el partit no ha estat bonic, tampoc havia de ser-ho, tot i que sí ha resultat emotiu i “especial” des del xiulet inicial. Al comiat d’Antonio García s’hi havia d’afegir el de Moyano, Montoya, Freitas, Oriol Rey, Víctor Romero, Pablo Rodríguez i Leo Abrahao (si no me’n deixo cap). És a dir, 8 dels 14 jugadors de la plantilla A (sense comptar júniors o juvenils) s’acomiadaven avui de Granollers i del Club que els ha acollit durant anys per iniciar nous projectes handbolístics i assolir nous reptes esportius. El Balonmano Granollers del 2025-26 serà, per tant, un altre equip, un altre projecte i una altra història. Però això ho explicarem quan toqui, no ara.
Per tot això, dèiem, el partit no podia ser magnífic, encara que si considerem els gols com l’essència de l’handbol modern, no podem menys que indicar que hi ha hagut gols i de tota mena: de canell impressionant (Pablo Urdangarin), de fly (Antonio García), d’extrem pur (Jordi Deumal), de contraatac volador (Sergio Franco), de maluc (Leo Abrahao) o de porteria a porteria (Pablo Rodríguez). I tampoc han estat mancos els jugadors manxecs, precisament. En resum, que tots “s’han apuntat a la festa” i han col·laborat de la millor manera possible a l’espectacle.
La primera part va acabar amb la màxima avantatge fins aleshores, sis gols, amb el 23-17 del descans. A la segona el Granollers va continuar ampliant aquesta avantatge fins assolir els set i així va estar el partit en la seva segona meitat fins que, a falta de 10 minuts per al final, el Guadalajara es posa a només tres gols: 32-29. Temps mort d’Antonio Rama, reordena la defensa i centra el festival de velocitat en atac, i torna a funcionar el gol, la defensa i les passades, amb una tranquil·litat tal que al minut 28:13, amb 38-32, el partit s’atura i se li ret un homenatge a la pista a Antonio García Robledo, 41 anys, màxim golejador de la Lliga Asobal d’aquesta temporada en què es retira amb la seva millor marca personal: 178 golassos. Perquè s’ho mereix. El Palau d’Esports de Granollers queia amb els més de 3.000 aficionats aplaudint amb força al “Gran Capità”, inclosos els jugadors i cos tècnic del Guadalajara. Chapeau per ells també. García és una llegenda i l’handbol un esport de cavallers que sap reconèixer l’esforç i la classe.
El resultat final va ser 39-33, que és el que dirà la història, però aquest resultat no compta la realitat: l'Handbol Granollers, un Club amb 80 anys de vida, torna a demostrar que és el més afortunat i el millor dels equips mortals de la Divisió d'Honor de l'handbol masculí en quedar segon en la Asobal i guanyar plaça directa en la European League, igual que Torrelavega com a tercer encara que haurà de passar per la prèvia. No obstant això, Bidasoa (que va quedar finalment quart) haurà d'esperar al resultat de la Copa per a saber si accedeix o no a Europa i la seva fase prèvia. El BM Guadalajara estarà un any més entre nosaltres. Enhorabona. Mentre que Antonio García continuarà vivint l'handbol en primera persona perquè ha passat de ser el millor en la pista a asseure's, a partir de dins d'un parell de mesos, en la mateixa butaca que “el mestre” Antonio Rama per a aprendre d'ell.
Serà un Granollers nou. Serà un Granollers diferent. Però seguirà sent el BM Granollers dels grans partits, dels grans esforços, que posarà a prova els nostres nervis i el nostre temple. Aneu deixant-vos les ungles llargues a l’estiu que després ve l’hivern handbolístic i alguna cosa caldrà mossegar perquè no se’ns noti els nervis… Bones vacances handbolístiques.