Entrevista a Berni Álvarez: el primer conseller d’Esports de la història espera quasi doblar el pressupost d’esports

Berni Alvarez signant al llibre d'honor de Granollers

El conseller Berni Álvarez va estar la tarda de dilluns a Granollers per recolzar el Pla d’inversions en instal·lacions esportives, anomenat pla de xoc, del regidor Àlvar Ferrer, que va ser presentat davant tots els presidents dels diversos clubs i entitats esportives locals. Gràcies a això i a la seva amabilitat i proximitat, vàrem tenir la fortuna de fer un apart per a formular-li una petita entrevista al primer conseller d’Esports de la Generalitat. El primer conseller de la història de l’esport a Catalunya.

Conseller, la primera pregunta és obligada: quina sensació té al ser el primer conseller d'Esports, tot un esportista d’elit, com va ser vostè, de la història de la Generalitat de Catalunya? Això deu ser impressionant.

Sí, la veritat és que sí. Primer, perquè estic realment content que Catalunya hagi fet aquesta aposta. Pràcticament, no porto ni quatre anys amb això de la política (primer com a regidor a la seva ciutat, Tarragona), però igualment pensava sempre que l'esport era una eina tan transversal, tan potent en l'àmbit social, econòmic, transformador de ciutats, que necessitava una conselleria pròpia, no estar sota d'alguna altra conselleria, fos presidència, fos cultura...

Llavors aquesta aposta que s'ha fet a Catalunya crec que és significativa, i jo tinc la sort que en Salvador, el president Illa, en un moment donat, va pensar en mi. Li estic eternament agraït perquè ell, realment, va molt en consonància amb el que jo li vaig plantejar des del principi, pensar molt en les persones, en els esportistes, per damunt de tot. Pensar molt, també, en ajudar la gent que fomenta l'esport, com són els municipis, amb el tema de les instal·lacions, amb polítiques molt transversals, molt integradores, molt socials, i sobretot, com et deia abans, amb aquesta visió que podem ser molta part del futur de molts dels àmbits d'aquest país.

Berni Álvarez en la presentació

A Granollers heu presentat, junt amb l'Ajuntament, el pla de xoc, el pla d'inversions pels tres pròxims anys, de cara a actualitzar les instal·lacions municipals. Granollers és una ciutat amb una quantitat d'instal·lacions municipals i de participació molt forta. Parlant de números, quin és el pressupost que estàveu presentant per Esports a la Generalitat?

La idea amb el pressupost que havíem presentat era que el departament creixés des de la xifra de la secretaria general d'Esports, que era de 83 milions el que hi havia el 2023, que puja fins a 144 en la nostra proposta. Era el departament que més creixia. És veritat que parles de 144 milions d'euros quan salut té de 13.000, no? Però és el departament que més creixia percentualment, que ja és significatiu, i també moltes de les coses que vam poder fer l'any passat, que eren a través de modificacions de crèdits, que fins i tot aquestes les poguéssim actualitzar ja dins el pressupost.

El pla de xoc va ser clau en això, per veure què ha funcionat bé i que llavors aquesta aposta del departament es reforci era important, perquè al final tenir 803 ajuntaments que s'han adherit al pla de xoc és una cosa històrica. Pocs àmbits han tingut tant seguiment com l'esportiu, amb la millora d'instal·lacions i altres. La gent de govern s'hi adona, li dona importància, i per això vols tenir intenció i ganes d'intentar ajudar-lo. 

El conseller Álvarez dirigint-se als presidents de les entitats i Clubs esportius de Granollers

La següent pregunta és de caràcter polític, parlarem de la llei de l'esport. Com està el desenvolupament d'aquesta llei? Es parlen de moltes coses, jo sé que estan revisant i revisant, i es parla, fins i tot, de coses que no són gaire maques. O que no solucionen temes com pot ser el de la presidència de la Federació Catalana de Futbol, etcètera, que ja sé que són temes que no toquen, però s'han de preguntar.

Sí, sí, nosaltres ho tenim molt clar, que hi ha hagut un passat, amb una ILP que va estar damunt de la taula, i que ara torna a estar damunt de la taula, amb moltes inquietuds en l'àmbit de fer una nova llei de l'esport. I nosaltres el que volem fer i el que estem treballant i intentant són dues coses.

Una, que hi hagi el màxim consens possible de tothom, tant partits polítics com sector esportiu, perquè sigui un text en què hi hagi esport, llei de l'esport i activitat física, que aquest és el títol que jo vull, perquè no només es pensi com es feia anteriorment l'anterior llei de l'esport, en un àmbit federat, en una competició que passa en un pavelló, en una instal·lació esportiva convencional, sinó que l'esport, amb aquesta part de salut, d'integració, ja es vegi des d'un punt de vista també no reglat, d'activitat física molt vinculada a la salut.

Tots aquests àmbits, que la indústria de l'esport i el turisme esportiu també es vegin dins de la llei, i com podem protegir sobretot les persones que tenen la inquietud, com et deia abans, de ser federats o no, i de tenir activitat física a la seva vida. Després, evidentment, hi ha molts àmbits dins del federatiu que s'hauran de tocar. El que volem és que la protecció als esportistes, i en aquest cas també la col·laboració amb qualsevol federació que tingui ganes de fer coses, és estar al seu costat. Però sempre fent les coses bé, dins dels marcs legals que toquen. Jo crec que totes les federacions tenen intenció de fer les coses bé, perquè sabem que si tots hi sumem, i és aquest missatge de consens, l'esport i l'activitat física a Catalunya s'enviaran beneficis de la nova llei, segur.

Berni Álvarez en un altre moment de la seva intervenció

Per a quan la tindrem al Parlament?

Jo crec que aquest any 2026 és clau i espero que estigui. Però, ja t'he dit que soc molt prudent, perquè també la vida m'ha ensenyat que a vegades dir que d'aquí a tres mesos... Tenim el text molt, molt, molt avançat, d'avantprojecte. A partir d'aquí, els tràmits també ens han d'anar dient els mateixos grups promotors de l'anterior ILP, amb els que volem anar plegats, els grups polítics, que també volem anar tots junts de la mà, el sector, perquè ha de fer, evidentment, aportacions, i els tràmits parlamentaris corresponents.