El Fraikin Granollers tanca la temporada amb una victòria plàcida i diversos comiats inoblidables
En qualsevol cas, la victòria i el resultat van tenir un regust agredolç: d’una banda, una gran satisfacció per aconseguir, una vegada més, una plaça directa europea; de l’altra, la tristesa per haver perdut la segona posició del campionat de lliga, que finalment va anar a parar al Logronyo. Al Palau, molts recordaven derrotes inesperades com les patides a Aranda fa un mes o, anteriorment, a la primera volta davant el mateix rival d’ahir, el Ciudad Real, o contra el Valladolid a Pucela, així com la molt dolorosa derrota a casa davant el recent ascendit Alacant el novembre passat.
En qualsevol cas, i sabent que ja no es podia esmenar res, i amb el marcador convertit en una simple anècdota, l’atenció es va centrar en els protagonistes que s’acomiadaven d’una etapa important de les seves vides esportives.
La imatge més simbòlica de la tarda va ser la d’Antonio García. El segon tècnic granollerí, que durant anys ha estat una de les figures fonamentals del creixement esportiu de l’entitat i que es va retirar de les pistes al final de la temporada passada, va tancar la seva etapa al club entre aplaudiments i mostres d’afecte. García deixa enrere una trajectòria que ha portat el Granollers a consolidar-se com la segona gran referència de l’handbol espanyol, competint regularment a Europa i mantenint l’equip a l’elit.
També va viure un comiat especial el capità Sergi Franco. El jugador format a la pedrera granollerina va dir adeu a l’afició que l’ha vist créixer des de les categories inferiors fins a convertir-se en un dels referents del primer equip. El seu compromís, lideratge i sentiment de pertinença al club han estat una constant al llarg de tota la seva trajectòria.
La tarda també va servir per homenatjar altres jugadors que emprendran nous camins lluny del Palau. Cadascun d’ells va rebre el reconeixement d’una graderia que entén millor que ningú que el BM Granollers és, per damunt de tot, una fàbrica de talent i una escola de valors on els comiats formen part natural de l’èxit.
A la banda visitant, el Caserío Ciudad Real també va tenir motius per somriure. El conjunt manxec ha protagonitzat una de les històries més boniques de la temporada. Acabat d’ascendir, ha competit amb personalitat i sense complexos per acabar el curs lluny de qualsevol preocupació pel descens. Un projecte humil que ha demostrat que la feina ben feta continua tenint recompensa a la màxima categoria.
La temporada abaixa el teló, però el missatge que deixa aquest equip és clar: el Granollers continuarà sent on li correspon, entre els grans de l’handbol espanyol i europeu. I ho farà, com sempre, fidel a si mateix. Perquè al Palau canvien els noms, però mai l’essència.