El KH7 pateix una derrota humiliant en la represa de la Lliga a casa

Amb aquests antecedents, podíem esperar de tot perquè, a més, en la present Lliga Guerreres les gallegues anaven per davant del Granollers en la classificació amb quatre punts d’avantatge (dues victòries més) que les nostres. El partit de dimarts era, doncs, fonamental per saber si les de Granollers volien aspirar als primers llocs de la lliga que les classifiquin per a la Copa i els doni avantatge en els encreuaments pel campionat, o es conformaven amb estar entre les vuit primeres lluitant fins a l’últim dia, malgrat tenir una plantilla de les millors de la competició, teòricament, segons comenten els entesos.

Estava clar que les jugadores de l’equip gallec no viatjaven a Granollers a prendre el sol, precisament. No en va, es van endur amb elles la pluja i les ganes de manar en el partit. I a fe que ho van aconseguir. Amb un inici demolidor van mostrar les seves cartes: defensa pressionant que tallava les línies de tir catalanes, un bon contraatac i poques pèrdues de pilota ofensiva els van donar ales a aquestes jugadores per marcar diferències.

Tant van agafar a contrapeu les granollerines que aquestes mai van poder capgirar el marcador en els primers trenta minuts de joc. El més a prop que el Granollers va estar és a un menys u amb el 3-4 i 6-7, després de sengles reaccions d’orgull i amor propi vallesans. A partir d’aquí, doncs a continuar fallant, seleccionant malament el tir, defensant pitjor i concedint avantatge a un equip gallec que va marxar al descans amb la màxima diferència al marcador fins llavors: 7-11. Pocs gols, però molt valuosos per a les visitants.

A la segona part: l’hecatombe. El KH7 no en va fer una de bona mentre que les gallegues del Porriño semblaven la selecció noruega jugant un handbol ràpid, contundent en defensa i eficaç en atac que les va portar fins als ¡11 gols! d’avantatge amb el 12-23 i el 13-24. En aquell moment, l’entrenador visitant es va compadir d’un històric com el Granollers i va treure les seves segones unitats de banqueta, que no havien jugat ni un minut dels anteriors, perquè el partit es “nivellés” una mica i encara que acabés amb un contundent 21-27.

Moltes són les preguntes que, a hores d’ara, ens fem després de veure el fiasco del partit després d’un mes d’estar només entrenant i sense sobrecàrrega de partits ni d’estrès. Però, sobretot, la pregunta principal és què li passa a la millor jugadora del mundial júnior i una de les estrelles de la recent lliga –Belén Rodríguez– que va jugar escassos minuts i se la va veure mancada de forma i ritme. Està lesionada i no ho sabem? L’altra gran pregunta és la causa de la mala punteria de la primera línia catalana: 21 gols de 48 intents. Només un 43% d’encert és quelcom més que una mala tarda: és un problema congènit que cal corregir urgentment.

Després dels resultats d’aquesta nit, el KH7 es manté a la vuitena posició de la taula (la darrera que li atorga possibilitats de playoff) a 1 i 2 punts de les seves perseguidores Elda i Elx i a aquests mateixos punts de jugar per mantenir la categoria. És obvi que falta molt (14 partits més) però o espavilen les de Robert Cuesta o si entren en dinàmica negativa patiran més del que haurien i, probablement, es mereixen. I com a gos flac tot són puces, aquest dissabte a les 20 hores ens toca jugar a Elx contra una de les nostres rivals directes. Glups.