La nova Llei de l’Esport de Catalunya només servirà perquè Soteras es perpetuï a la FCF

Inclou la promoció de l’activitat física i esportiva, regularà les entitats esportives catalanes, l’estatut de l’esportista, competicions esportives i llicències, inspecció esportiva i de l’activitat física i règim sancionador. S’ha inclòs un capítol que es pot considerar, a priori, una novetat, però que té trampa. Ens referim al Títol 7 sobre la resolució de conflictes i el Tribunal Català de l’Esport.

Cal dir que la Generalitat ha obert un procés participatiu que, en lloc de servir per corregir deficiències, sembla estar sent instrumentalitzat per consolidar el poder de les cúpules federatives. La proposta que ha presentat la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), liderada per Gerard Esteva, n’és l’exemple més clar. Esteva és un personatge polièdric. Llicenciat en Dret, violinista, gestor musical, expresident de la Federació Catalana de Vela, president de la UFEC i membre del Comitè Olímpic Català.

Doncs bé, sota l’excusa de l’autonomia, es planteja una desregulació que elimina contrapesos. La proposta d’Esteva és un manual de com eludir la supervisió pública. Deixa en mans de les pròpies federacions la regulació dels seus processos electorals, sense que aquests hagin de ser validats per l’administració. A més, pretén que les decisions de les juntes electorals no puguin ser impugnades per la via administrativa, forçant els clubs a recórrer als lents i costosos tribunals ordinaris.

I això queda reflectit en el Títol 7 del qual hem parlat, que en el fons és la proposta de Gerard Esteva. Això significa que tota discrepància, fins i tot escàndols electorals i fraus, s’han de recórrer davant del Tribunal Català de l’Esport. Dit d’una altra manera, segons la nova llei, els processos electorals són una qüestió privada interna de les federacions que han de regular als seus estatuts i si es vol impugnar s’haurà d’anar directament als jutjats. Al Tribunal Català de l’Esport li deixen només competències en l’àmbit disciplinari, en matèria de competició. Tot el que depengui d’eleccions, als jutjats.

En aquest sentit, Miguel Galán, president del Centro Nacional de Formación de Entrenadores de Fútbol de España, va enviar una carta al Síndic de Greuges, en la qual posava en coneixement les irregularitats comeses per Soteras i el seu entorn en la falsificació de signatures i en l’escrutini dels vots. Tot això per perpetuar-se en el càrrec i no permetre que Juanjo Isern fos proclamat president de la Federació Catalana de Futbol. El passat 30 de juliol va enviar una carta a Carme Bastida, directora del Consell Català de l’Esport, en què li comentava el mateix que al Síndic i afegia el següent…

“Així mateix, li sol·licito que vigili especialment les actuacions del senyor Abel García, Secretari General de l’Esport, ja que sospitem que s’hauria pogut aliar amb Calle de la FCF i està paralitzant tant la meva denúncia com la de l’exsecretari de la FCF, senyor Oriol Camacho, intentant que ambdues quedin diluïdes i arxivades. I aquest punt és important, perquè no només implica el Departament d’Esports, que dirigeix Berni Álvarez Merino, amb Abel García com a secretari, sinó la pròpia Generalitat de Catalunya i, per derivada, la nova llei de l’esport que es vol aprovar”.

En aquest ordre de coses, i seguint amb el que acabem de dir, la figura d’Abel García es torna fosca. No només és que el Secretari General de l’Esport miri cap a una altra banda, sinó que és el responsable polític directe del Tribunal Català de l’Esport (TCE), l’organisme que hauria d’haver actuat amb contundència contra Soteras. Tampoc ha actuat tenint en compte que, en el seu moment, la Generalitat va sol·licitar l’aplanament en la demanda del TSJC. Tampoc García ha tingut en compte el gabinet jurídic de la Generalitat, que havia exigit el cessament immediat i la posterior inhabilitació dels actuals directius per infracció als estatuts de la Federació i de la Llei de l’Esport. I es considera que la sentència del TSJC presumptament ha estat polititzada.

Per tot això, el Síndic de Greuges de Catalunya ha obert una investigació per la inacció del TCE i ha instat a obrir un expedient disciplinari contra Joan Soteras, deixant en evidència la passivitat del responsable polític. Aquesta investigació és gràcies a la informació facilitada per Miguel Galán.

I el més greu no és que Abel García miri cap a una altra banda. Sinó que el Títol 7, suposadament ha estat redactat per Gerard Esteva, aprovat pel Departament d’Esports de la Generalitat, amb el beneplàcit d’Álvarez i García, i amb la proposta de suprimir les vies administratives, es blinda que Soteras i els altres membres de la Federació Catalana de Futbol no puguin ser mai més investigats per un òrgan públic. Aquest regal a l’actual equip directiu cal suposar que està vinculat a alguna prebenda, com apunta Galán.

Aquesta paràlisi de la Generalitat i la nova llei, ambdós aspectes sota la batuta del govern presidit per Salvador Illa, pel que fa al cas de totes les presumptes irregularitats electorals de la Federació Catalana de Futbol, aviven les sospites d’un pacte de ferro que evita depurar responsabilitats. En definitiva, aquesta nova Llei de l’Esport i l’Activitat Física a Catalunya no és un pas cap a la modernització de l’esport, sinó una mesura de pressió de l’actual cúpula de l’esport català, és a dir, Soteras, Calle, Esteva, per perpetuar-se en el poder sense cap mena de control. Si s’aprova, sense la modificació del Títol 7, podem assegurar que ja no hi haurà democràcia a les institucions federatives del futbol català, ni tampoc escàndols judicials. Potser és el que volen.