Can March i l’ànima comercial que va forjar el Granollers medieval

La Plaça de l’Oli no és un espai més dins de la trama urbana de Granollers. Situada al flanc sud de l’emblemàtica Porxada, aquesta plaça ha estat des del segle XI, un testimoni mut del mercat setmanal. Una institució que va rebre el privilegi reial de mans dels comtes de Barcelona, sent Berenguer Ramon I, l’any 1049, qui li’l va atorgar. Estructurant-se com una institució protegida per la pau i treva del comte, cosa que garantia seguretat als mercaders que acudien a la vila.

En la fotografia el temps s’ha aturat. Veiem les pageses, figures centrals de l’economia domèstica de l’època, assegudes al costat dels seus cistells de vímet. No són simples venedores. Representen el vincle directe entre les masies del Vallès i el centre de la ciutat. El nom de la plaça evoca la seva funció original. Allí es comerciava amb l’oli, un producte preuat que arribava dels oliverars propers i es distribuïa sota la muralla dels edificis senyorials. La Porxada era per al gra i la Plaça de les Olles per a la ceràmica i el fang.

Com mostra la imatge, l’espai era polivalent, acollint també el mercat d’aus i hortalisses, creant un mosaic de colors i sons que van definir el caràcter de la ciutat durant segles. Com que aquella plaça funcionava com a pulmó comercial, la seva versatilitat es va ampliar més enllà de l’oli. Allí es podien comprar pollastres, gallines o conills. Els excedents dels pagesos locals i els productes de temporada sovint desbordaven cap a la plaça. També allí es podien trobar productes com el sabó, que es venia a pes.

L’edifici que domina l’escena és la Casa Joan March, situada al número 4 de la plaça i al número 2 del carrer del Doctor Riera. L’edifici va ser construït entre els anys 1527 al 1541. Al segle XX es van fer diverses reformes. La casa es trobava dins del perímetre de les antigues muralles que envoltaven la ciutat i molt a prop del Palau dels Tagamanent.

L’element més distintiu de la seva façana és la finestra geminada de la planta noble. Aquest finestral, amb els seus fins mainells i arcs trilobulats, és una firma del prestigi de la burgesia del baix medievo. Observar Can Joan March és entendre l’evolució urbana de Granollers. La planta baixa de caràcter comercial. Les plantes superiors destinades a l’habitatge senyorial. A la imatge destaca el rètol de la botiga “Vda. de A. March”. Això ens recorda que aquest edifici no només és una joia arquitectònica, sinó també un motor econòmic, ja que en ell hi va haver negocis familiars durant generacions.

Més enllà de l’arquitectura, la fotografia és un tresor antropològic. La indumentària dels personatges, com els davantals, els mocadors al cap de les dones i la vestimenta humil però digna dels nens que corretegen per la plaça, ens parla d’una societat preindustrial. La presència de la infància en primer pla, observant amb curiositat l’aparell fotogràfic, ens recorda que el mercat era el gran esdeveniment social de la setmana, un lloc de trobada on s’intercanviaven notícies tant com mercaderies.

La disposició dels cistells de vímet i les caixes de fusta escampades pel terra de terra i pedra irregular ens transporta a una logística rudimentària però eficient. Cada racó de la plaça estava aprofitat, creant una densitat humana que avui, en la nostra era de la IA, ens resulta fascinant i llunyana.

La plaça i el seu entorn va ser testimoni del devastador bombardeig de maig de 1938 durant la guerra civil. Que Can March i el traçat de la plaça romanguin avui dempeus és un miracle de la conservació i un símbol de la voluntat de la ciutat per no esborrar les seves arrels. Una mirada al passat que ens transporta al present quan caminem davant d’aquest edifici carregat d’història en les seves parets i el seu carrer, malgrat les reformes que en ella s’han realitzat.