Tarrés: L’agonia de Granollers s’escriu amb cables penjants i carrers sense nom
Caminar avui per Granollers no és l’exercici d’orgull ciutadà que solia ser, sinó més aviat una ensopegada constant amb la deixadesa d’un govern municipal que sembla haver oblidat que la dignitat d’una ciutat es mesura en els seus detalls més bàsics. No parlem de grans projectes faraònics ni de campanyes de màrqueting institucional buides de contingut, sinó d’una cosa tan elemental com saber per on s’està passejant i no tenir la sensació que el cel ens cau al damunt en forma d’un embull de coure.
La capital del Vallès Oriental, antigament referent de modernitat i dinamisme comercial, es marceix avui en un abandonament que es manifesta de manera flagrant en la nomenclatura dels seus carrers i en l’obsolescència de les seves infraestructures elèctriques. És una vergonya silenciosa que s’estén pels barris. Una erosió de la imatge pública que l’Ajuntament prefereix ignorar mentre la ciutat perd la brillantor que la convertia en la capital de la comarca.
«Aquests carrers sense nom són carrers sense ànima»
Resulta incomprensible que, en ple segle XXI, existeixin trams de la nostra ciutat que encara no hagin estat batejats oficialment o que no disposin de la senyalització mínima perquè el ciutadà, el transportista o els serveis d’emergència sàpiguen per on circulen. Però el problema no acaba en l’absència de plaques, sinó en l’estat deplorable de les que encara resisteixen.
Passejar per determinades zones de Granollers és enfrontar-se a un catàleg d’arqueologia de la deixadesa. Plaques rovellades que han caigut i mai no han estat reposades, suports buits que són el monument al «ja ho farem», i el més trist: rètols tan antics que el temps, el sol i la pluja han esborrat completament el nom que un dia lluïen.
Aquests carrers sense nom són carrers sense ànima, espais anònims que reflecteixen el poc respecte que l’administració local té per la identitat del seu propi traçat urbà. No és només una qüestió estètica, és una qüestió de dignitat. Una ciutat que no cuida els seus noms no es reconeix a si mateixa.
La solució no hauria de passar per pedaços d’última hora ni per reposar la mateixa placa de disseny anodí i material mediocre. Granollers necessita un pla de xoc, un nou disseny integral que unifiqui la senyalització de tota la ciutat, aportant una estètica moderna, clara i duradora.
Canviar-les totes, sense excepcions, seria un acte d’higiene democràtica i de respecte per l’espai públic. Necessitem plaques que suportin el pas del temps i que projectin una imatge de ciutat cuidada, d’una capital que es pren seriosament a si mateixa. Veure una placa caiguda o un nom esborrat no és un fet aïllat, és el símptoma d’una gestió municipal que ha desconnectat de la realitat, més preocupada per la foto oficial que pel manteniment del mobiliari urbà que vertebra el dia a dia dels veïns.
«...Falta la voluntat política de pressupostar el soterrament d’aquests cables que pengen... o d’obligar les elèctriques a fer-ho»
Si aixequem una mica més la mirada, el panorama és encara més desolador i perillós. És absolutament vergonyós que, a la capital del Vallès Oriental, encara existeixin desenes de carrers on els pals elèctrics de fusta o de ciment continuen sent els protagonistes del paisatge.
Cables que pengen com lianes en una selva de negligència, travessant façanes, tensats al límit o balancejant-se perillosament sobre els caps dels vianants. El que resulta més indignat no és només la presència d’aquesta infraestructura antiquada, sinó l’oportunitat perduda de manera sistemàtica pel govern municipal.
S’han fet obres a les voreres, s’han aixecat paviments, s’han remodelat carrers sencers, i ningú no ha tingut la visió, o la voluntat política, d’obligar les companyies elèctriques o de pressupostar el soterrament d’aquests cables. És un despropòsit de gestió tècnica i política. Obrir un carrer i tornar-lo a tancar deixant els mateixos pals i els mateixos cables penjants és un insult a la intel·ligència dels contribuents.
Aquesta manca de previsió i de fermesa davant les empreses subministradores ens condemna a una imatge de ciutat de tercera. Mentre altres poblacions de l’entorn han aprofitat qualsevol intervenció urbanística per netejar els seus cels de cables i eliminar les barreres arquitectòniques que suposen els pals elèctrics en voreres ja de per si estretes, Granollers sembla ancorada en una inèrcia de conformisme.
No es pot parlar de sostenibilitat, de Smart City o de modernitat quan el cablejat elèctric de molts barris sembla més propi d’una zona abandonada que d’una capital catalana. Aquest vol de cables no és només una agressió visual que enlletgeix les nostres façanes i monuments, sinó també un recordatori constant que l’Ajuntament no té un projecte de ciutat a llarg termini, sinó que improvisa sobre la marxa, deixant per demà allò que és urgent avui.
«Avui, el que projecta Granollers és una imatge de fatiga»
La suma de tots aquests factors conforma una radiografia de la decadència. Granollers està perdent la seva essència de capitalitat per pura deixadesa. Una capital no només ho és per decret o per volum de població, sinó per la seva capacitat de liderar amb l’exemple, per oferir un entorn urbà impecable que convidi a passejar i a invertir.
Avui, el que projecta Granollers és una imatge de fatiga. La sensació que al consistori li és igual que una placa porti deu anys esborrada o que un cable estigui a punt de tocar a terra. Han permès que la ciutat es desdibuixi, que perdi nitidesa. El contrast és dolorós. Mentre el discurs oficial parla d’excel·lència, la realitat dels barris ens retorna el reflex d’una ciutat que fa pena.
El govern socialista ha de despertar de la seva letargia i entendre que la política municipal també es fa mirant les plaques i els cables. Necessitem un canvi radical en la gestió del manteniment urbà. És hora de recuperar la dignitat dels nostres carrers, de soterrar d’una vegada per totes aquest embolic de cables que ens lliga al passat i de tornar a escriure, amb lletres clares i un disseny renovat, el nom d’una ciutat que no es pot permetre continuar perdent el nord.
Granollers ha de deixar de ser l’ombra del que va ser per tornar a ser la capital que els seus ciutadans mereixen, i això comença, literalment, per netejar la casa des de la base fins al cel.
#RecuperemGranollers
Cristina Tarrés
Portaveu del GM Vox