El Palau de Granollers que va allotjar un rei i va desafiar un imperi
El Palau Perpinyà-Masferrer, a la Plaça de la Porxada, constitueix un dels testimonis més insignes de l’arquitectura civil renaixentista no només de Granollers, sinó del Vallès Oriental. Catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, es troba als números 21 i 23 d’aquesta plaça. És en pedra el simbolisme de l’evolució social, política i dinàstica de Catalunya. La seva estructura actual, que comprèn una planta baixa, dos pisos superiors i unes golfes sota una coberta a dues aigües, és el resultat d’una complexa estratigrafia històrica que uneix el gòtic tardà i assoleix la seva maduresa en ple Renaixement. És en aquest període quan la burgesia urbana va començar a consolidar el seu poder a través d’una arquitectura de prestigi.
El palau original es remunta a l’any 1377. En aquesta època, al baix medieval, consta que Maria Boada va fer una donació de la totalitat dels seus béns al seu fill Berenguer amb motiu del seu casament, posant les bases del que es convertiria en un futur patrimoni territorial. L’ascens definitiu de la família Masferrer es produeix durant la segona meitat del segle XV. Els Masferrer, vinculats al gremi d’hostalers de Granollers, van demostrar una notable capacitat d’ascens social en integrar-se progressivament a les institucions del govern municipal. Aquesta transició de l’activitat mercantil cap a la gestió del poder públic queda representada a la Casa Perpinyà-Masferrer, que no només funcionava com a residència, sinó com a símbol d’estatus al centre neuràlgic de Granollers.
La fesomia de l’edifici, malgrat les moltes transformacions que ha patit al llarg dels anys, conserva elements d’una factura plàstica excepcional. La façana, de paredat comú arrebossat, s’organitza sobre eixos de composició vertical molt accentuats que doten el conjunt d’una sobrietat aristocràtica. L’element de més valor artístic és el finestral renaixentista d’estil plateresc situat a la planta noble. Aquest buit d’arc pla destaca pel seu guardapols sinuós, una solució arquitectònica de gran elegància que descansa sobre impostes esculpides amb figures antropomorfes.
A la llinda, un relleu d’execució magistral presenta dos lleons afrontats que custodien l’escut de la família Masferrer. L’heràldica, composta per una banda amb tres ferradures de sable i dues estrelles, funciona com una signatura indeleble de la propietat sobre l’espai urbà. A la part superior, l’edifici culmina amb una galeria de finestres quadrades a les golfes, un recurs arquitectònic típic dels palaus urbans catalans, que permetia la ventilació i l’entrada de llum zenital a les àrees de servei i emmagatzematge.
Durant el segle XVIII, l’estratègia de consolidació del llinatge va fer un gir fonamental amb l’enllaç matrimonial entre els Masferrer i la família Perpinyà. Aquests, procedents de Girona, ostentaven la categoria de Ciutadans Honrats, un estatus que els atorgava una posició privilegiada en la jerarquia social de l’època. Aquesta unió va donar lloc a la poderosa nissaga Masferrer-Perpinyà, que va unificar sota un mateix sostre els interessos comercials dels mercaders de Girona i l’arrelament territorial dels burgesos de Granollers. Aquest palau va deixar de ser merament una casa de plaça per convertir-se en un gran casal, un node d’influència que atrauria l’atenció de les més altes esferes del poder peninsular durant els futurs conflictes dinàstics.
El paper d’aquest casal va assolir el seu zenit durant la guerra de Successió. El 30 de gener de 1710, l’arxiduc Carles d’Àustria, en qualitat de pretendent a la corona espanyola, va fer una parada a Granollers. Es va instal·lar en aquest casal, on va ser homenatjat amb un sopar de gala i hi va pernoctar fins l’endemà. Aquest episodi va ser un reconeixement a la lleialtat de la família a la causa austriacista. Antoni Grat de Perpinyà, casat amb l’hereva dels Masferrer, havia destacat prèviament en la defensa del setge de Barcelona el 1706. El palau es va transformar, per unes hores, en l’epicentre de la resistència i la legitimitat del bàndol austriacista a Catalunya.
La figura més rellevant va ser la de Francesc de Perpinyà Sala i Sasala (1675-1730). La seva trajectòria representa la tensió entre la fidelitat institucional i la supervivència política. Mentre que el seu pare, Antoni Grat, va acabar adherint-se a Felip V, després de la derrota de la causa austriacista per salvaguardar el patrimoni familiar, Francesc va optar per una postura de resistència inqüestionable. Com a membre de la Diputació del General i oïdor militar, Francesc es va trobar al centre de l’huracà polític el 12 de setembre de 1714. Després de l’assalt final de les tropes borbòniques a Barcelona i de constatar que la defensa era impossible, el general Villarroel va proposar la capitulació. En una votació històrica, Francesc de Perpinyà va ser un dels diputats que es va oposar frontalment a la rendició, defensant la continuïtat de les hostilitats. Aquesta postura li va comportar greus conseqüències personals. Els seus béns van ser embargats i no li van ser retornats fins a la signatura de la pau de Viena de 1725.
Actualment, el Palau Perpinyà-Masferrer es manté com un referent del patrimoni de Granollers. El setembre de 2022, l’Ajuntament de Granollers va acordar instal·lar una placa commemorativa en el seu honor. Amb ella es pretenia reconèixer la seva figura històrica i la seva visió política en oposar-se a la capitulació de Barcelona durant la Guerra de Successió.