La capella de Santa Anna va passar de portal de muralla a refugi de llibres

La capella està situada en el que antigament va ser el portal de Caldes, quan la ciutat estava emmurallada. Era una de les principals entrades a la ciutat. Per allà passava el camí que connectava Mataró amb Caldes de Montbui, un eix vital per al comerç i la comunicació a la Catalunya medieval.

Les construccions i estructures de defensa es barrejaven amb aquelles que servien de fe i protecció. Les capelles s’erigien sobre els mateixos portals de la muralla, com si els sants i santes fossin els últims i primers guardians de l’entrada. La capella de Santa Anna va néixer sota aquesta premissa l’any 1563.

Durant gairebé tres segles, la imatge de Santa Anna va presidir el pas de viatgers i traginers. Era un símbol d’identitat per a una zona que creixia fora muralla, un raval que amb el temps adoptaria el nom de l’advocació de la seva capella. El 26 de juliol, dia de la seva festivitat, el barri es vestia de gala i, en un gest profundament humà i arrelat a la terra, es col·locava a les mans de la santa el raïm més gran i més bonic de la collita.

L’any 1852, la necessitat d’ampliar les instal·lacions militars —l’antiga caserna— va sentenciar a mort el portal de Caldes i, amb ell, la capella. Va ser un moment de tensió entre modernitat i tradició. L’enderroc no va ser només una qüestió de pedres, sinó la pèrdua d’un espai de memòria col·lectiva.

La voluntat dels veïns i de l’ajuntament va evitar que la tradició desaparegués. L’any 1864 es va decidir reedificar el temple en el seu emplaçament actual, al costat d’on es trobava la construcció primitiva, aprofitant part de les restes de la muralla medieval, encara visibles a la façana que dona al corredor de la Constància.

L’arquitectura de la capella actual reflecteix aquesta reconstrucció, marcada per la senzillesa de l’obra popular catalana. Es tracta d’un edifici modest, de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab a dues vessants desiguals. El seu element més distintiu és el gran balcó amb arc de mig punt que s’obre cap a la plaça. Aquesta solució permetia als fidels, en dies de gran afluència o durant festivitats assenyalades, seguir les cerimònies des del carrer, convertint l’espai públic en una extensió del temple. Sobre la teulada, un senzill campanar d’espadanya completa una silueta que, malgrat la seva petitesa, manté una dignitat històrica innegable.

Al llarg del segle XX, la proximitat amb la caserna militar —utilitzada com a camp de concentració en la postguerra— la va convertir en un lloc massa present per a moltes famílies. La capella va romandre com un observador silenciós d’uns temps foscos en què el silenci era sovint l’única defensa.

No va ser fins a la dècada de 1970 i inicis dels anys 1980 que es va recuperar l’edifici. Un projecte de restauració liderat pels arquitectes Andreu Bosch, Josep Maria Botey i Lluís Cuspinera va retornar l’esplendor a l’espai sagrat, situat a la planta superior, mentre es buscava una funcionalitat moderna per a la resta de l’immoble.

La planta baixa i el primer pis es van transformar en una llibreria, un ús que vincula el recolliment espiritual del passat amb la inquietud intel·lectual del present. Així, la capella de Santa Anna va deixar de ser només un punt d’oració per esdevenir també un centre cultural.

Tot i que els murs defensius van desaparèixer per donar pas a la ciutat moderna i industrial, la ubicació de Santa Anna marca encara el límit del que havia estat el recinte fortificat.

La plaça de la Caserna, que abans era un espai de disciplina militar, és avui un lloc de trobada marcat per la capella i el mercat de Sant Carles. Actualment és un Bé Cultural d’Interès Local pel seu valor tècnic i artístic.

Aquesta capella s’aixeca per recordar als veïns de Granollers que, en el seu moment, allà s’hi alçava el portal de Caldes, quan la ciutat estava emmurallada. Un record d’un passat que continua viu avui gràcies a la seva reconversió en llibreria.