La desgraciada història de les famílies Puntas i Riera Marsà, de Granollers i la Roca, a la Guerra Civil
Al carrer Santa Elisabet número 20 de Granollers hi vivia la família Puntas Comella, i no Puntes com posa a la placa en voler catalanitzar el cognom. Una família que, com tantes altres, va viure vides de familiars truncades per la guerra civil. I no només familiars, sinó també la d’amics molt íntims.La Casa Puntas la va comprar el 1910 Manuel Puntas Viñas. Li va demanar a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mayol que la reformés, convertint-la en una casa d’estil modernista. Amb anterioritat la casa es coneixia com a Can Torreta. Per què aquest nom? Era propietat de Matías Llobet, conegut com “en Torreta”, perquè abans de 1880 vivia en aquest barri de la Roca del Vallès, limítrof amb Granollers. Per això, abans que l’adquirís Manuel Puntas, se la coneixia així.
Actualment la casa és un espai municipal de l’Ajuntament de Granollers, on hi trobem l’Escola de Música i el Servei Municipal de Cultura. Aquesta no era l’única propietat de Manuel Puntas a Granollers. Va ser propietari de la fàbrica tèxtil Can Jaume o Can Puntas, que es trobava al carrer Sant Jaume. A la dècada del 1890 la va vendre als germans Comas, passant a dir-se fàbrica Buenaventura e Isidro Comas, Fàbrica de Teixits. Avui en dia només en queda la xemeneia i la façana d’entrada, ambdues incloses a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La família Puntas Comella, un cop acabada la guerra civil, en paraules de Montserrat Puntas Comella, filla del citat, a qui escriu aquestes línies, li va comentar que mai més no van tornar a Granollers. Era tan gran el dolor que sentien, que no van poder tornar a trepitjar la ciutat. Tampoc aquesta ha estat generosa amb la família. No hi ha ni una simple placa que expliqui que Manuel i Josep Maria Puntas van ser assassinats durant la guerra civil. Una simple placa a la casa que van habitar donaria testimoni i formaria part de l’anomenada memòria històrica.
Manuel Puntas es va casar amb Eulàlia Comella Mora, natural de Vic. Van tenir Josep Maria, Esperança, Maria del Carme, Assumpció i Montserrat. Hem dit que la família va patir la pèrdua de familiars i amics. Quins van ser?
Manuel Puntas Viñas. Va néixer a Girona el 24 de setembre de 1874. Era procurador dels Tribunals de Granollers. Pertanyia al Partit Tradicionalista, ostentant el càrrec de delegat comarcal de la Comunió Tradicionalista, al partit judicial de Granollers. Per aquest càrrec, el dia anterior al 19 de juliol de 1936 va rebre a l’estació de ferrocarril José Vives Surià, que venia de Barcelona amb les ordres de l’aixecament, tal com li va comentar al qui subscriu el mateix José Vives.
La Causa General explica que el van detenir entre el 20 i el 24 d’octubre de 1936. La dada és errònia, com veurem. Van ser testimonis de la seva desaparició, declarant que era cert, Salvador Comas Masuet, procurador que vivia a la plaça Maluquer Salvador 19; i José Gili Riera, industrial d’empresa càrnia, que vivia al carrer Corró 14.
A Manuel Puntas el va detenir el comitè local de Granollers i, per algun motiu que desconeixem, el van portar al centre de detenció del carrer Provença 389 de Barcelona, que estava sota el comandament d’Antonio Ordaz, que abans de la guerra havia estat peó a les brigades de l’Ajuntament de Barcelona. Estava a les ordres de Dionisio Eroles i Aurelio Fernández. El 14 d’octubre de 1936, que aquest sí que va ser el dia de la seva detenció, el van traslladar al cementiri de Montcada i Reixac, on el van assassinar. El seu cadàver presentava ferides de bala al cap. Tenia 62 anys.
Josep Maria Puntas Comella. Va néixer a Granollers el 4 d’abril de 1911. Advocat i solter. Vivía al carrer Ricomà 87. Pertanyia al Partit Tradicionalista. A la Causa General van inscriure que va ser detingut el 19 de juliol de 1936. El van portar al vaixell Uruguay, atracat al port de Barcelona. El comitè de Granollers el va anar a buscar, al·legant que l’anaven a alliberar. De Barcelona el van traslladar a Mataró, assassinant-lo al cementiri d’aquesta població, el 3 de novembre de 1936. Als membres del comitè els va confessar que moria catòlic, apostòlic, romà i tradicionalista. Exclamà “Visca Crist Rei!”. El seu cadàver presentava ferides al cap. La seva família conserva una medalla, que portava quan el van enterrar, tacada de sang. Testimonis de la seva desaparició van ser Santiago Puig Llivina, constructor, que vivia al carrer Ricomà 125; i Francesc Capella Cullell, industrial, que vivia al carrer Ricomà 73, 1r. Tenia 24 anys.
Maria del Carme Puntas Comella (1917-1976), estava promesa amb el doctor Mateo Seguí Mercadal (1916-2000). No es van casar fins al 1944. Carmen es va traslladar a viure a Maó, llar del seu marit, on fou cap del Servei d’Anàlisis Clínics a l’antic hospital Verge de Monte Toro. En el seu honor es va crear el premi Carmen Puntas Comella d’excel·lència sine dolore a la farmacologia i la qualitat de vida. Mateo Seguí Mercadal va perdre a…
Mateo Seguí Carreras. Farmacèutic i pare de l’anterior. El 18 de novembre de 1936 encara estava empresonat al vapor Atalante, atracat al port de Maó, junt amb altres vaixells de Transmediterránea, com l’Aragón. Feia mesos que hi era. Aquell dia el van treure del vaixell i, junt amb altres presos, el van afusellar al moll de Cala Figueres. Està enterrat al cementiri d’Es Castell.
Gabriel Seguí. Oncle de l’anterior. Fou assassinat el 2 d’agost de 1936. A Ciutadella el capità d’Infanteria Claudio Gil Alós es va negar a proclamar el ban de l’estat de guerra, doncs era manifestament republicà i va posar la ciutat a les ordres del govern legítim. Ho va fer el comandant d’Artilleria Gabriel Seguí, que fou enviat per convèncer Gil sense aconseguir-ho, ocupant l’ajuntament i destituïnt la comissió gestora. Quan es va saber que els líders del cop a Maó, Madrid i Barcelona havien estat detinguts, Gil Alós va repartir armes entre els obrers i va capgirar la situació a Ciutadella. Va detenir Seguí i va presidir la restitució dels regidors socialistes. El van assassinar en una caleta coneguda com Els Freus, just a l’entrada de la Fortalesa de La Mola, a la bocana del port de Maó.
També sabem que el promès d’Esperança Puntas Comella fou assassinat, però en desconeixem el nom. Mateo Seguí Mercadal també va perdre el promès de la seva cosina Carmen Dicenta. Un bon amic de la família Puntas era…
Francesc Riera Marsà. Va néixer a Granollers el 1916. Advocat i solter. Vivía al carrer Corró 23. President de la Comunió Tradicionalista de Granollers. Era fill de l’advocat Esteve Riera Llambí i de Maria Marsà. El matrimoni, a part de Francesc Xavier, va tenir Nicolau (1914-?), Frederic (1917-2008) i Claudina (1910-1937). Van ser testimonis de la seva desaparició els mateixos que en Manuel Puntas Viñas.
Els seus germans Frederic i Nicolau van fundar a la dècada del 1940 Indústries Riera Marsà. A la dècada del 1960 es van associar a Standard Brands i a Nabisco. Venien marques com Artiach, Marbú, Loste o Fontaneda. Van intentar crear la “Ciutat Riera-Marsà”, a Montornès del Vallès, però no va prosperar el projecte, encara que una part del mateix és l’actual Montornès Nord.
En esclatar la guerra civil i, per salvaguardar la seva vida, es va instal·lar en un pis del carrer Muntaner 58 de Barcelona. Es creu que els porters de l’edifici —també es parla del fill d’aquests, que presumia de ser patruller— el van delatar al comitè que operava al centre de detenció del carrer Provença 389, davant de la Sagrada Família, que era l’anomenat anteriorment Antonio Ordaz. Aquesta detenció es va produir el 14 d’octubre de 1936. Allà va coincidir amb Manuel Puntas Viñas. Aquell dia, junt amb Puntas, el van conduir al cementiri de Montcada i Reixac, essent assassinat. El seu cadàver presentava una ferida de bala al cap. Tenia 24 anys.
Anteriorment hem dit que la família Puntas era propietària de la casa del carrer Elisabet 20 i de la fàbrica tèxtil Can Jaume. Doncs bé, posseïen una altra propietat. En concret la finca Can Granota, ubicada al barri de la Torreta de la Roca del Vallès. A la part alta de la finca Josep Maria Puntas Comella va fer construir una glorieta, per poder observar els estels, ja que era aficionat a l’astronomia. De planta circular en forma de templet o rotonda, formada per una cúpula semiesfèrica assentada sobre un voladís motllurat. Sota aquesta coberta destaca un fris construït amb rajoles de ceràmica vidriada decorat amb motius relacionats amb la vinya i el raïm. Tant el fris com la coberta estan sostinguts per sis columnes de fust decreixent, amb capitells d’influència jònica i basaments rectangulars. La construcció presenta la coberta i les columnes emblanquinades. Sembla ser que li va demanar a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mayol, que ja havia rehabilitat la casa familiar, la seva construcció, encara que sobre el particular no n’hi ha constància. Aquell lloc, símbol del barri de la Torreta, és conegut popularment com la glorieta de la miranda d’en Puntas.