Els 366 comerços i empreses de Granollers “col·lectivitzats” per la República durant la guerra civil (1936-39)
El 24 d’octubre de 1936, la Generalitat de Catalunya va decretar la col·lectivització de les empreses, els propietaris de les quals haguessin fugit, sota l’epígraf de Col·lectivització i control dels treballadors. La Generalitat ho va autoritzar davant la incapacitat d’oposar-s’hi. El seu propòsit era canalitzar-les perquè, quan fos possible, desmantellar-les, com així va succeir. El decret situava les col·lectivitzacions sota la supervisió del Consell Econòmic de la Generalitat. S’imposava la presència d’interventors d’aquest organisme i es considerava membres dels comitès que les gestionaven com a fixos durant dos anys.
Segons algunes tesis, les col·lectivitzacions no van significar res. Tampoc podien tenir un desenvolupament futur, ja que la seva base era la destrucció de l’estat capitalista. En poques paraules, van ser més una necessitat econòmica de guerra que un pla de futur. L’anarcosindicalisme i el POUM —per incapacitat teòrica els primers i per feblesa numèrica, verbalismes i manca d’audàcia els segons— mai van plantejar la qüestió del poder, que van deixar en mans dels polítics professionals de la burgesia republicana i dels socialistes.
Ramón Tamames, en la seva història de la guerra, explica les experiències anarquistes a Catalunya: “Cada empresa, i sovint cada centre de treball dins una mateixa empresa, quedava sota el control d’un comitè obrer, gairebé sempre sense coordinació racional amb la resta del sistema productiu i de crèdit. D’aquesta manera, lluny d’orientar la producció cap a la guerra, sovint es dirigia cap a activitats rendibles. D’altra banda, la contracció de les escales salarials per l’igualitarisme llibertari va conduir a una forta caiguda de la productivitat, i l’eliminació del director de l’empresa generava una aclaparadora burocràcia”. Així doncs, el decret mai es va aplicar amb energia. En nombroses ocasions es va incomplir i no es va arribar a crear el Banc de Crèdit Industrial i Comercial previst per finançar les empreses col·lectivitzades.
Com van funcionar les col·lectivitzacions a Granollers?
Cafés y bars. De setembre de 1936 a 1939 quedaren encuadrats dins de “Industria Gastronómica Socializada”. La formaven José Malpas Grau, Manuel Coll Milá, Francisco Perellada Riera, José Anfruns Viñas, Viuda Tomás Bachs, José Pagés Molera, Pedro Diumaró Esparrach, Casino de Granollers, Teresa Agell Puig, Francisco Fainé Guites, Esteban Franch Valls, María Gay Clasas, Tamón Planas Gispert, José Sánchez Rey, Luis Tirvió Tomás, Jaime Pages Riera, Agustín Figuerola, José Tardá Mora, Esteban Juliá Mumbrú, Dionisio Avedillo Cerrato, Isidro Pujadas Jané, Isidro Fatjó Aymá, Francisco Ventura Ventura, y Justo Manuel Fernández.
Cerealistes. Es va organitzar al novembre de 1936 i, desprès d'un any, va deixar d'actuar com a colectivitat continuant-hi agrupats en forma de Cooperativa fins el final de la guerra. Funcionaba amb el nom de “Cooperativa distribuidora Comarcal de Cereales”. La formaban Jaime Illa Colomer, José Lamarca Catarineu, Viuda Martín Montané, Francisco Salgot Sors, Juan Tió Serra, Viuda de A, Guitet, Francisco Margarit Carrencá, Gabriel Gassó Pujó, Pedro Gassó Pujó, Andrés Pla Serret, Juan Bouda Santaló, Francisco Olivé, Cándido Vilanova, Pedro Bufí, Juan Juanola, Francisco Bofill, y José Colomer.
Magatzems de ciment i materials de construcció. Es va organitzar la col·lectivitat a l'agost de 1936 i va funcionar fins a 1939. Va estar agregada al ram de la construcció en general. La formaven Isidro Pagés, Manuel Clot Bellavista, Juan Mauri Bertrant, i Francisco Pi Baqués.
Confiteries. Es va organitzar l'1 d'abril de 1937 i va durar fins a novembre de 1937. La formaven Joaquín Brustenga Oller, Mercedes Cunillera Farnés, Luis Tirvió Tomás, Lorenzo Civil Cunill, i Teresa Montané Grivé.
Ebenistes. Es va constituir amb el nom de “Indústria de Mobles” i la formaven Aniceto Beya de les Llastres, Miguel Diumaró Ginesta, Pablo Ferrer Salofre, Francisco Pous Pujolá, Gerónimo Sors Tors, i Alfonso Blanchart Ramentol.
Impremtes. Es va col·lectivitzar amb el nom de “Arts Gràfiques” i la formaven Carmen Alsina, Fernando Carrera Cortiada, Miguel Joseph, Teresa Alsina, Amador Garrell, Juan Carbó Canameras.
Botigues de comestibles. Es va col·lectivitzar amb el nom de “Magatzems de Distribució”. Es van agrupar tots els industrials d'aquest ram, establint-se botigues distribuïdores, expropiant als interessats les existències i estris propis del seu comerç. Es va constituir a l'octubre de 1936 i va funcionar fins a 1939. La formaven Antonio March Brau, José Arnan Bosch, Luis Ganduxé Plana, Viuda de Agustín Aymerich, Juan Simón Clot, Francisco Bassas Palaus, Maria Puig Aregay, Natalia Febas Sobrevía, José Garriga Argemí, Pedro Puigjané Mateo, Jaime Pujadas Pujadas, Rosalía Solá González, Juan Just Milá, Juan Brugés March, Jaime Brull Mateo, Ángela Soley Tremoleras, Isidro Girbau Tintó, Salvador Villá Ganduxé, Antonio Masat Salanova, Felisa Huertas Tarradas, Luisa Ledo Pujades.
A aquest col·lectiu van agregar els industrials cansaladers Juan Tió Molins, José Ambrós Ballús, Esteban Castellá Arenas, Enrique Ganduxé Planas, Nuria Teixidó Roca, Francisco Camps Vernet, Domingo Limargas Moncau, Miguel Llobet Plana, Juan Oliveras Saborit, Federico Ferramon Ramón, Angelina Puig Paitubí, Joaquín Icart Vila, Pedro Cladellas Many, Domingo Pujadas Roig, Jaime Senarols Arades, Ramón Surroca Nonfill, Pedro Ortalá Xelabarder, Jaime Vilaseca Xipell, y Francisco Villá Bellavista.
Proveïdors carn. Aquesta col·lectivització la van formar Oliva Galofré, José Mogas Sala, Jaime Marimón Garriga, José Comas Mas, Antonia Cors Pugdoménech, José Just Milá, Francisco Villa Mogas, José Viaplana Llobet, Saturnino Ventura Ventura, Pedro Ortafá Xalabarder, y Ginés Terns.
Lleteries. Es van dir “Lleteries Col·lectivitzades CNT – AIT”, constituint-se al novembre de 1936 i finalitzant en 1939. Es van instal·lar botigues distribuïdores en els domicilis de Baudilio Mas Gol, José Bas Sala, Juan Durán Garriga, Francisco Torruella Matas, Juan Clavera Ventura, José Vilarrassa Planas, Tomás Mateo Blanchart, Jaime Saderra Estrada. Los productores de leche eran Juan Danti Pujadas, Francisco Mañé Juvé, Jaime Camps Anglada, Gerónimo Girbau Maspons, Jaime Greu Capella, Belisario Izquierdo, Ramón Padrós Camps, Ramón Rosas Agell, Miguel Bages Serret, Jaime Bassa Buros, José Jané Borrell, Juan Serra Guardia, Miguel Campin Campins, Juan Puig Xifré, Miguel Torné Subirá, Esteban Tuste Agell, Pedro Brossa Bassa, Juan Cullell Salvó, Florencio Roura Llobet, Narciso Grau Casals, Carmen Morató Riera, José Afán de Rivera, Francisco Miné Rosell, Miguel Castellá Pascual, Leocadia Coma Miguel, Antonia Prims Sampera.
Llauners i Lampistes. Agrupats amb el nom de “Col·lectivitat de Lampistes i Electricistes”, es va crear a l'octubre de 1936 i va durar fins a 1939. La integraven Jaime Riera Riera, José Farrés Alsuara, Pedro Font de Falgás, Tomás Llobet Cors, Francisco Vila Pujol, Jaime Vallbona Carreras, Pedro Villá, José Vives Pujadas, Juan Riera Sanjaime, Luis Palá Anglada.
En constituir-se aquesta col·lectivització es va requerir eines i material en diversos tallers que no van voler integrar-se en aquesta col·lectivització. Aquests tallers eren els de Jaime Casademunt Armengol, José Soler Barbany, Jaime Bellavista Carreras, Antonio Vila Pujol, Vicente Vacca Oliva, y José Botey Pallares.
Sastreries. Amb el nom de “Sastreries Socialitzades” es va crear al desembre de 1936, dissolent-se al cap d'un any. La formavenAgustín Buixadera, José Castany, Eduardo Castellá, Ricardo Causa Bech, José Estraigas, Luis Escarmis Pons, Pedro Farras Viñas, Mariano Hortet Pérez, José Massó Puidueta, Antonio Porta Masové, y Juan Sitjes Freixas.
Fabricants de Sabons i Lleixius. Es va constituir la col·lectivitat el 17 de setembre de 1936 fins al final de la guerra. La formaven Juan Comas Roura, Isidoro Roig Pla, Delfín Sirvent Serret, Jaime Mora & Camp SL.
Forns. Es va crear a l'octubre de 1936 fins al final de la guerra. Totes les maquines pastadores i altres útils es van concentrar en un local anomenat “La Planificadora CNT – AIT”. La maquinària era propietat dels industrials, els quals havien estat violentament despullats d'aquestes. Aquests eren Enrique Brusques Bru, José Casals Tapias, Ramón Costa Vila Clara, Josefa Corominas Ribera, Miguel Godayol Codina, José Estapé Roura, José Martínez Chico, Arturo Rivera Casanellas, Felio Rodellas Canadell, Manuel Pagés Ramis, Joaquín Raga Castell, José Vidal Ubernia, Francisco Bellavista Sastre, Francisco Borrell Comas, Pedro Brecha Cortada, Francisco Gibert Junyent, Antonio Mayoral Castellá, Francisco Oliver Estrada, Salvador Ramón Marqués, Ramón Sañé Ausió, Mariano Serra Montané, Luis Felip Rabaseda y Pedro Montpeyó.
Pintors. Es va dir “Col·lectivitat de Pintors” i va funcionar des d'octubre de 1936 fins a finals de 1938. La formaven Esteban Vivet Capella, Esteban Elías Aymerich, Pedro Genevat Mora, Marcos Inglés Valls, Modest Mes Padrisa, Sebastián Morató Maynou, Salvador Pregona Montpart, Miguel Soto Buscarons, Juan Puig, Rafael Padrós, Antonio Villa, Pedro Alafau i Alejandro Mitjavila.
Barbers. Es va fundar al desembre de 1936 i va funcionar fins a 1939, amb el nom de “Barberies Col·lectivitzades”. La formaven Plagut Sitjes, Miguel Agudo, Jaime Pla, Vicente Vergés Ventura, Pedro Viñolas Negre, Joaquín Condom Puig, Emilio Cot Masachs, José Dalmau, Ramón Gual, José Palau Palau, Antonio Tuset Santacreu, Pedro Capella Laplana, Jacinto Antigas Altimiras, Esteban Oliveras Samón, Juan Dalmau Pratcorona, Luis Castellá Montal, Jaime Molins Samón, José Nieto Sáchez, Valentín Prat Cuyás, Benvingut Alonso, Carmen Castaño Pérez, Juan Prat Ametlla, Alfonso Pujadas, José Buxó, José rigués, Viuda Gorchs, Fortunato Costa, i Isidro Casals.
Perruqueries senyores. Va funcionar con “Perruqueries Col·lectivitzades” des de desembre de 1936 a 1939. La formaven Francisco Tapias Angelet, José Sebastián Auqué, Francisca Ballescá Baulenas, Juan Estrada Vallcorba, Josefa Casals Debuen, Eudaldo Melé Prat, Jaime Vallbona, José Cot Masachs, Rosa Ventura Tapias, Domingo Sánchez Rodríguez, Alberto Sánchez Pauma, Plácido Sitjes Soler, i Jaime Greu Pla.
Cistellers. Es van ajuntar amb el nom de “Cistellers Col·lectivitzats”. Ho formaven Emilio Codina Catalá, Juan Flaqué Moret i José Garriga.
Fusters. Amb el nom de Col·lectivitat de Fusters de CNT – AIT funciono des d'agost de 1936 al final de la guerra. Ho formaven Ramón Sirvent Taulate, Luis Mayol Ribalta, José Molins Jané, Agustín Margarit Lladó, Tomás Benezet Oliveras, Ramón Font Vallhonesta, José Garriga Pineda, José Jonch Ramón, Fills de Jaime Corderas, Francisco Castellsagué Calçada, Baudilio Rosquellas Ambrós, Juan Font Serra, José Pous Casals.
Sabaters. Es van ajuntar en la “Col·lectivitat del Ram del Calçat CNT – AIT” des del principi al final de la guerra. Ho formaven Vicente Boix Vert, Magín Torrents Costa, Dionisio Riera Casanovas, Sebastián Masjuan Monrás, Ramón Xicota, Ramón Casas Rovira, Juan Castelló Parramón, José Canal Cortés, José Casanovas Prat, Esteban Riera Pedragosa.
Carboneríes. Es van col·lectivitzar a l'octubre de 1936 i es va dissoldre a l'octubre de 1937. Ho formaven Francisco Dalmau, José Flaqué, Federico Gera, Pedro Jubany Clapés, Ramón Pratginestos Mateu, José Serra Pujol, Jaime Ter Ventura, Francisco Valls Corderas, Francisco Llobet Cladellas, Juan Cuch Gol, Antonio Gera Casa, Francisco Vallverdú Robuster, José Flaqué Torrents, i José Valls Riera.
Ram d'Obra, de paleta. Amb el nom de “Col·lectivitat d'Obreres i Peons” es va crear al setembre de 1936 fins al final de la guerra. Ho formaven Rafael Canudas, Juan Taulats, Alfredo Baró Grau, Antonio Ambrós Sallent, Juan Bruguera Vivet, José Estapé Fábregas, Pedro Capeta Padrós, Jaime Baró Roura, Francisco Ramoneda Escolá, Ramón Dedeu Gatuella, Juan Llistuella Figueras, José Pagés Planell, Francisco Ribas Torras, Juan Vallmitjana Mora, Juan Segalés, Francisco Bachs, Antonio Pericas Roquetas, i Enrique Pagés.
Ram Metal·lúrgic. Ho formaven Eustaquio Margall, Esteban Trullás Pons, José Boix Vert, Silverio Botey, José Canudas, Enrique Garrell Alsina.
Companyies d'Electricitat. Sota el nom de “Llum i Forces” el formaven Estebanell i Pahisa SA i energia Elèctrica de Catalunya.
Ram Tèxtil. Van ser col·lectivitzades Pío Anfres Martí, Francisco Serratusell Carrera, Roca Umbert SA, Francisco Serratusell Farrell, Luis Diumaró Esparrach, Valentín Bros Juncadella, Agustín Codina Puig, Joaquín Cortés Valls, Francisco Guitart Guitart, Francisco Balet, Vídua de Juan Torras, Joaquín Bellet, Salvador Corderas Sagalés, José Serra Forné, Martínez Gil S. en C. Barella, Martí i Mercadal SL, Francisco Soler Pallarols, Mirambell SA, i Miguel Crusellas Taló.
Com es pot observar, alguns d’aquests negocis i els seus descendents encara continuen lluitant diàriament per mantenir les seves professions i empreses, tot i que, certament, pràcticament han desaparegut en la seva gran majoria.
En qualsevol cas, és una petita part de la història de Granollers que sovint desconeixem i que val la pena recordar.