I si Sant Isidre visqués el 2025?

Què pensaria Sant Isidre del Madrid que avui celebrem en el seu nom?

Probablement s’alarmaria en veure com la ciutat s’ha anat allunyant de tot allò que ell representava. Carrers plens de cotxes, contaminació que enrareix l’aire, zones verdes desapareixent a un ritme vertiginós sota ciment, totxo i asfalt. Projectes faraònics que prioritzen l’espectacle i el benefici a curt termini, mentre el futur sostenible de Madrid continua sense una fulla de ruta clara.

En un Madrid on els arbres es talen amb més rapidesa de la que es planten, on no hi ha un pla ambiciós de renaturalització urbana, on la prioritat semblen ser els macroesdeveniments i no els parcs, Sant Isidre probablement caminaria trist pels racons de la Casa de Campo preguntant-se: On són els horts urbans, els projectes de ciutat verda, els camins per a vianants ben cuidats, els barris respirables?

Segurament li doldria veure com els barris del sud continuen tenint menys zones verdes que el nord, com es parla de sostenibilitat més com un eslògan que com una convicció. Perquè ell, que va viure amb poc, sabia bé que una ciutat justa i sana no es construeix amb grans titulars, sinó amb decisions valentes i humils que pensen en el bé comú.

I potser, fidel al seu caràcter, no alçaria la veu, però es posaria mans a l’obra. Plantaria arbres, recolliria residus del riu, ajudaria una veïna a muntar un jardí comunitari, escoltaria amb respecte els joves que protesten pel canvi climàtic.

El govern municipal, però, sembla continuar mirant cap a una altra banda. Madrid necessita més que declaracions i pedaços: necessita una transformació verda real, una política mediambiental decidida, valenta i transversal. Una ciutat que deixi de ser hostil amb els vianants, que aposti pel transport net, per la recuperació de la natura en l’entorn urbà, pel benestar dels seus ciutadans més enllà dels interessos partidistes.

Avui, més que mai, faríem bé de preguntar-nos: què faria Sant Isidre? Quina ciutat li agradaria veure si caminés per la Gran Via o per Pinar del Rey?

Potser la resposta sigui recuperar l’essencial: respecte per la terra, sentit comú, amor pel que es cuida. I això, malauradament, no sembla estar entre les prioritats d’aquest Ajuntament.