L’Escola Bilingüe hauria de ser l’alternativa a la Immersió Monolingüe

Més enllà de constatar la il·legalitat de l’actuació del Govern pretenent limitar els drets lingüístics dels ciutadans, convé reflexionar sobre els aspectes sociològics i pedagògics en la convivència de totes dues llengües.

1.- És important començar destacant que la UNESCO afirma que “totes les persones tenen dret a aprendre en la seva llengua materna i que aquesta és un mitjà important per millorar els resultats de l’aprenentatge … és un factor clau per a la inclusió i un aprenentatge de qualitat, i que també millora els resultats de l’aprenentatge i rendiment escolar”. De fet, aquest va ser el principal argument del nacionalisme per incorporar la vehicularitat del català a les escoles, fa ja més de quaranta anys.

2.- El castellà és llengua materna de la majoria dels catalans (IDESCAT 2020) i, en conseqüència, hauria de ser llengua vehicular de l’escola conjuntament amb el català. Tanmateix, la Generalitat —tant l’anterior com l’actual socialista— l’exclou en implantar la immersió només en català.

3.- Els estudis sobre l’aprenentatge a Catalunya indiquen que la immersió forçosa dificulta l’aprenentatge i el nivell de rendiment en els nens de llengua materna castellana com assenyalen diversos informes (Fundació Europea Societat i Educació, Efectes Immersió lingüística 2019), però també dificulta l’adquisició d’un registre culte del castellà entre els nens d’entorn catalanoparlant. I, desgraciadament, els més afectats per aquesta situació són precisament els nens menys dotats o més propensos al fracàs escolar.

4.- L’ensenyament EN castellà i català és, en conseqüència, una exigència pedagògica però, a més, és un DRET derivat de la Constitució i de l’Estatut, tal com reflecteixen les repetides sentències dels tribunals. Tanmateix, el nacionalisme català ha perseguit i coaccionat els pares que volen exercir aquest dret obligant-los a acudir als tribunals, i buscant així intimidar els altres pares que opten per callar per por. Aquests pares només han comptat amb el suport de l’AEB (Assemblea per una Escola Bilingüe).

5.- Tanmateix, és important destacar que el coneixement i ús del català no requereix una educació monolingüe en català, al contrari, la imposició actual perjudica l’apreci d’una part de la població per una llengua que és part intrínseca del nostre patrimoni. L’escola bilingüe també assegura aquest coneixement, però a més posa en valor totes dues llengües, garanteix el dret dels nens a estudiar en la seva llengua materna i augmentarà el rendiment escolar.

És hora que, complint les sentències dels tribunals, recuperem una normalitat pedagògica i també legal que mai s’hauria d’haver perdut.