NO a CAP Guerra, senyor Sánchez!
No a la guerra! És clar que no, Sr. Sánchez i socis de l’esquerra. Qui en el seu sa judici desitja una guerra? Des del punt de vista moral cristià-occidental, la guerra és, sens dubte, la pitjor de les catàstrofes. En ella i amb ella, ningú guanya, tots perden.
Però aquest desig de pau seu, sobtat, rescatant un eslògan de fa 23 anys que tan bé va funcionar contra Aznar i Bush, no és més que una altra de les seves estratagemes polítiques oportunistes que utilitza per al seu propi benefici.
Aixecant aquest lema, que en principi i en el fons sona bé i contra el qual poc podem argumentar, vostè amaga tota una estratègia maquiavèl·lica.
Comencem preguntant-nos: per què ara? Per què contra els EUA i Israel?
El sanchisme i els seus còmplices han callat durant tota la seva etapa de govern davant conflictes que deixaven milers de morts.
Sense mirar gaire enrere i només el 2026, el món s’enfronta a un nivell de conflicte sense precedents des de la Segona Guerra Mundial, amb més de 50 conflictes armats actius. Les crisis principals inclouen, per descomptat, la guerra de Rússia contra Ucraïna i l’ofensiva d’Israel a Gaza, però també existeixen altres guerres greus al Sudan, el Iemen, Birmània i el Sahel. Sense comptar altres conflictes armats amb centenars o milers de morts, com els assassinats a Nigèria o al Congo.
No és menor que l’esquerra mai s’ha pronunciat contra els excessos de Putin, de Maduro, dels aiatol·làs iranians, ni de la repressió existent a Corea del Nord o Cuba. Per això, sembla que aquest pacifisme actual és selectiu i deixa, per tant, de tenir valor real.
Aleshores... què es busca ara aixecant la bandera blanca de la pau?
Sánchez sap perfectament que enfrontant-se a Trump directament, prohibint l’ús de les bases a Espanya per als seus atacs a l’Iran, l’enfada i alhora s’erigeix com el líder incontestable de les esquerres a Espanya i dels “progressistes” europeus.
Aquesta fúria del mandatari americà ens costarà car als espanyols. Espanya depèn per a la seva seguretat i comerç del gegant americà. Si els EUA deixen de ser el nostre aliat, quin impacte pot tenir això en la nostra economia? Si mirem el volum d’exportacions de 2025, es calculen en setze mil milions, els que Espanya deixaria d’ingressar, afectant directament empreses, autònoms i treballadors.
I davant d’això, el govern ha convocat els empresaris per dir-los que si hi ha represàlies per part dels EUA, el govern donarà “ajudes a les empreses” (sic). Ajudes que sortiran dels nostres impostos, per descomptat. Això significa que la gallardia de Sánchez la pagarem entre tots.
Incoherentment i mentre llança proclames pacifistes, el govern de Sánchez autoritza:
• Que, des del novembre de 2022, es vingui impartint formació, per part de les nostres FFAA, a l’exèrcit ucraïnès. Actualment, 132 militars espanyols participen en aquesta missió.
• Una exportació durant el 2024 i el primer semestre de 2025 de material bèl·lic a l’Iran per més d’1,3 milions d’euros, entre els quals hi havia detonadors, explosius tipus A, B i E, reactius de laboratori i programari de control. Així figura a les estadístiques espanyoles d’exportació de material de defensa, d’altre material i de productes i tecnologies 2024, que elabora la Secretaria d’Estat de Comerç.
• L’enviament aquest any d’una fragata de la nostra armada a Xipre per a tasques de suport a la intervenció a l’Iran.
Per tant, no és que el sanchisme s’hagi convertit al pacifisme, sinó que amb aquest lema pretén aconseguir rèdits electorals, ocultant durant un temps les seves vergonyoses corrupcions, desviant el focus mediàtic del deteriorament de les nostres institucions i la nostra democràcia, aconseguint que la ciutadania s’oblidi per un temps que cada dia viu pitjor, amb més atur, més pobresa, més impostos, menys habitatge i pitjors serveis públics.
Centrant-nos en el conflicte a l’Iran, on era el pacifisme socialista quan el govern iranià dels aiatol·làs sembrava el terror als països de l’entorn a l’Orient Mitjà? On era el seu pacifisme quan el règim dictatorial a l’Iran massacrava la seva pròpia gent?
Així que, Sr. Sánchez, com que el seu pacifisme és selectiu i el seu eslògan és, com sembla, pur càlcul polític… retratat queda.
Als ciutadans de peu, no ens queda altra que protestar airadament o amagar el cap sota l’ala i esperar que amaini.