El compromís de servir en càrrecs públics
Si preguntéssim a la ciutadania, al carrer, quina seria la millor qualitat d’un servidor públic, potser respondrien que l’honestedat. Potser el mèrit. Lamentablement, aquestes dues qualitats falten en els nostres polítics actuals.
El mèrit
Malauradament, a Espanya no es valora la meritocràcia, sinó que vivim en una dictadura dels partits polítics, on els afins i lleials als seus líders escalen posicions a l’administració a marxes forçades, tinguin o no titulació, formació o mèrits per a això. Amb només seguir les directrius, entonar els eslògans adequats i poca cosa més… a viure del conte. I quan ja no pots escalar més, no et preocupis: et col·locarem en algun dels xiringuitos o càrrecs a dit amb un bon sou per a una jubilació daurada.
La gent s’espantaria si conegués la quantitat de polítics “professionals” que s’hi han dedicat tota la seva vida, saltant d’un càrrec a un altre, cobrant dietes, amb sous complets i abundants, i en alguna ocasió sense pagar els impostos corresponents (com les dietes que cobren els electes al Parlament de Catalunya, uns 1.200-1.400 € al mes, lliures d’impostos hi vagin o no a les sessions).
L’honestedat
Buf! Tots sabem que això escasseja en la nostra classe política. Tots menteixen sense complir les seves promeses… o “modulen la seva opinió”, segons es diu ara. I ningú dimiteix quan és enxampat in fraganti per hemeroteques o periodistes que investiguen una mica i alcen la veu. Tampoc es fan enrere quan són clarament responsables d’una catàstrofe per la seva ineptitud. Simplement disfressen les seves accions o la manca d’aquestes i deixen córrer el temps fins que el cas perd frescor pel pas dels mesos i tot s’oblida.
El pitjor de tot és que els ciutadans, al final, ens acostumem a tot i ho normalitzem. No sortim a exigir-los res. Preferim mantenir-nos al marge i mirar de cua d’ull i amb vergonya el que passa amb els nostres governants. Mentre no ens esquitxi, seguim al·lucinats, però a casa amb les nostres coses.
Al meu entendre, cal rearmar la societat amb valors i recuperar la dignitat, sense permetre que ens prenguin el pèl i ens manipulin.
La línia divisòria entre la veritat i la mentida, entre la civilització i la barbàrie, entre l’honestedat i la corrupció, no es troba mai en una frontera geogràfica entre pobles (com ens diuen els independentistes), ni en la tendència ideològica (com ens volen vendre els governants actuals amb el vot de la por), sinó que està a la frontera moral de cada individu.
Per això és vital tornar al camí que ens permeti recuperar els valors transcendents. Els que fan els homes i dones lliures, dignes i responsables.
Necessitem un canvi de rumb amb una educació moral allunyada de paternalismes, cultures woke i discursos buits per afrontar el futur amb líders amb un veritable compromís de servei al bé comú. Líders amb voluntat de servei sense contraprestacions escandaloses, que assumeixin les seves responsabilitats i compromisos. Líders que sàpiguen renunciar i dimitir dels seus càrrecs quan la seva tasca no sigui l’idònia o per la pèrdua de la confiança que en ells es va dipositar. Líders que tornin als seus llocs de treball un cop acabin les seves responsabilitats, sense despatxos i secretàries, cotxes oficials i pagues extres.