Incoherències d'avui

Ara es menteix més que es parla, s'inventen versions arrodonides en relats prefabricats i edulcorades de missatges "moderns", es disfressen veritats i es distribueixen com caramels a les portes del col·legis, ja sigui pels mitjans de comunicació tradicionals o per les xarxes socials.  I el que em sembla més greu és que aquesta manera de fer ja no es exclusiva de la gent marginada com tantes vegades hem vist en la literatura picaresca espanyola*,  sinó que és comú a totes les capes de la societat i sobre tot a les nostres classes dirigents (de qualsevol estament sigui social, cultural, econòmic  o polític).

Tristament la majoria de la població compra aquestes píndoles sense un mínim d'esperit crític, i sense passar les informacions que li arriben pel sedàs de la veracitat i de la informació variada i contrastada.

Així veiem exemples esfereïdors que ens haurien de  moure per dins i empènyer-nos a la rebel·lió.

Comencem:

¿Com és possible que el país més "lliberal del món" (segons ells mateixos), EEUU,  que sempre ha defensat el lliure comerç ara iniciï una guerra aranzelària pròpia de polítiques econòmiques proteccionistes?

Curiosament els EEUU i Anglaterra tenen molt prestigi al món (l'idioma més internacional és l'anglès i la moneda base el dòlar) com garants de les llibertats però aquests rebrots proteccionistes actuals i els atacs a qualsevol cultura o país que no sigui el seu, són habituals a la seva història. Posem un exemple: Anglaterra i les colònies d'Amèrica del Nord (inicis dels EEUU) van ser claus en la Independència de les actuals Repúbliques Hispanoamericanes ja que els molestava el comerç d'aquestes províncies amb Espanya i volien trincar el negoci i apoderar-se d'ell, de manera que van afavorir la Independència en nom de la Llibertat i el lliure comerç. Ara, aquestes Repúbliques (germanes)  estan endeutades fins a les orelles i no poden desenvolupar-se. De ser els territoris més rics han passat a ser els de més pobresa i corrupció.

¿Com és possible que un país europeu (Ucraïna) sigui envaït per una superpotència (Rússia) i que per assegurar la pau i un mínim de seguretat hagi de regalar la seva riquesa minera (terres rares) a una segona potència (EEUU) i la Unió Europea es quedi tan ample i ningú pugui fer res al respecte?

Sembla que no hi ha prou sancions econòmiques i polítiques que facin tremolar al president rus ni tampoc hi ha la valentia per enfrontar-se econòmica i políticament al president nord-americà. Imagino que ningú vol la tercera guerra mundial, de manera que estem condemnats a la llei del més fort.

¿Com és possible que segueixin morin cada dia centenars de palestins (homes, dones, vells i nens) a Gasa i que cap Institució multinacional ho pugui aturar?

Ens acostumem a tot. També a veure imatges de guerra, de destrucció i de mort. De fet som afeccionats a les pel·lícules i sèries on mort fins i tot l'apuntador. O no? Però això és real.

I algunes històries de menys calat:

¿Com és possible que un Govern nacional que no ha guanyat cap elecció i que va obtenir el poder per una moció de censura (per un tema de presumpta corrupció) continua exercint el poder amb els casos judicials que els estan esquitxant, com si no passes res?

¿Com es possible que per mantenir un mur ideològic, el Govern nacional pugui pactar lleis (amb les corresponents cessions, no menors) amb partits que tenen entre el seu ideari destruir Espanya, en comptes de pactar amb partits que encara que no combreguin amb ells almenys si busquen la millora de tot el país?

¿Com és possible que no dimiteixi ningú després dels episodis de la DANA a la Comunitat Valenciana o de l'apagada nacional?

No entraré en un debat públic per posicionar-me en qui té la raó en cadascun dels conflictes. Només em pregunto com és possible que no sortim al carrer a queixar-nos d'això i sí sortim a felicitar a uns campions de futbol.

Per a mi aquestes coses són incomprensibles i allunyades del que deia a l'inici que enyoro: l'honor i la dignitat humana.