Nova paradoxa del Govern: habitatge
Semblava que el nostre Govern nacional, així com el de la Generalitat, s’havien marcat en vermell i com a objectiu principal intentar pal·liar l’escassetat i el preu de l’habitatge; tal com la societat reclama a crits. Per a això: s’han redactat plans, s’han creat entitats, s’han trenat discursos grandiloqüents... però no s’ha avançat gens, ja que l’edat mitjana d’emancipació continua rondant la trentena (o més) i el preu dels habitatges s’ha disparat.
I amb què ens trobem ara?
Segons publiquen molts mitjans de comunicació de premsa i televisió, un total de vint-i-vuit famílies que resideixen en uns pisos de lloguer “assequible” des de fa dinou anys, seran desnonades per la Seguretat Social, que és qui ostenta la propietat dels mateixos, per posar-los a la venda. El que és paradoxal del cas és que aquesta mateixa entitat disposa d’altres locals i pisos en propietat que estan buits o sense ús (874 buits i 179 parcialment buits) i que no posa a disposició del mercat. Estem, doncs, davant d’un desnonament invisible executat pel mateix Estat que diu defensar els interessos dels ciutadans, mentre critica desallotjaments dictats per alguns jutges.
Els habitatges dels quals parlem, es van oferir a certes famílies a partir de la creació de la Societat Pública de Lloguer (SPA), en un pla del govern anterior de Zapatero, però ara la situació ha canviat i es reclama als residents que abandonin el que ja consideraven la seva llar. Aquestes famílies estan pagant, actualment, entre mil i mil dos-cents euros al mes. El Ministeri pretén reduir els habitatges de la seva propietat i vendre els immobles on viuen aquestes famílies, que són una llaminadura al mercat immobiliari madrileny. Tots estan en zones molt demandades.
El Sindicat de Llogateres acusa el Govern d’actuar com “un fons voltor més” per intentar fer fora famílies que fa dinou anys que viuen en règim de lloguer teòricament assequible, a les quals només se’ls dona com a alternativa comprar els pisos, alguns d’ells per sobre del mig milió d’euros. O compren el pis al preu de mercat o han de marxar. Els llogaters han rebut les notificacions anunciant-los que han de deixar els habitatges de forma immediata.
Per la seva banda, des del Ministeri de la Seguretat Social s’al·lega que “una administració pública, com és la seva, sense competències en habitatge, no té la potestat de fer promoció immobiliària ni de subscriure contractes particulars.”
Sembla un despropòsit que el mateix govern que pretén crear habitatge social, vulgui treure profit d’uns habitatges llogats de la seva propietat per obtenir-ne un rèdit econòmic.
Segurament, la solució a aquest embolic seria considerar aquests habitatges com a part dels plans governamentals, però sembla que l’Executiu ho ha desestimat perquè: “en ser patrimoni de la Seguretat Social diferent del Patrimoni de l’Estat, està subjecte a una normativa pròpia”.
Com si el Govern de Sánchez no hagués canviat mai una norma quan li ha convingut.