El relat que guanya Sánchez… i el problema que hereta Feijóo
Les eleccions a l’Aragó no han fet més que confirmar l’evidència: el bipartidisme ja no governa tot sol. El PP guanya, però no mana. I Feijóo, finalment, sembla haver assumit que sense Vox no hi ha poder en bona part del territori. Pactar ja no és una opció incòmoda: és la condició mínima per governar.
En aquest escenari, Pedro Sánchez es frega les mans. Per primera vegada, el seu relat encaixa a la perfecció amb els fets. A les properes eleccions generals —quan s’hi juga el seu propi futur polític— podrà dir al seu electorat que Feijóo està en mans de Vox, just la imatge que el PSOE fa anys que intenta construir en cada contesa autonòmica. Aragó, Extremadura i les que vinguin li donen munició política per fer-ho sense exagerar.
Una altra cosa és que aquest discurs li surti de franc. Perquè mentre Sánchez afina el relat, el PSOE es va diluint en moltes d’aquestes mateixes eleccions i enquestes. Ja no és sempre l’alternativa principal, ni tan sols l’eix del sistema. El tauler es mou i els socialistes perden centralitat a la mateixa velocitat que la dreta aprèn a governar en coalició.
La paradoxa és clara: Sánchez pot guanyar el marc mental, però Feijóo guanya el poder territorial. I quan el relat xoca amb la realitat institucional, acostuma a imposar-se la segona. Aragó no és una excepció: és un avís.