Segons coincideixen diversos mitjans, el partit independentista ha decidit donar suport al paquet de mesures després de negociar amb l’Executiu, garantint així la seva aprovació en un context de forta tensió política i econòmica.
El decret inclou una bateria de mesures fiscals destinades a alleujar el cost de l’energia i dels combustibles. Entre aquestes destaca la rebaixa de l’IVA del 21% al 10% en carburants, electricitat i gas, així com la reducció d’altres impostos energètics i ajudes directes a sectors afectats com el transport o l’agricultura.
El paper decisiu de Junts
El suport de Junts no ha estat gratuït. La formació ha vinculat el seu vot a avenços en altres propostes econòmiques, especialment relacionades amb rebaixes fiscals i suport als autònoms, en una negociació que torna a evidenciar la dependència del Govern dels seus socis parlamentaris.
A més, des del mateix partit han reivindicat part de les mesures incloses en el decret, com les rebaixes fiscals en energia, com a fruit de la seva pressió política en les darreres setmanes.
Mesures per frenar l’impacte de la crisi
El pla forma part d’un paquet més ampli de fins a 80 mesures i uns 5.000 milions d’euros per mitigar l’encariment energètic derivat del conflicte internacional.
Entre les iniciatives també destaquen el reforç del bo social, la prohibició de tallar subministraments a llars vulnerables i mesures per contenir els preus energètics, en un moment en què el cost de la vida torna a tensionar-se.
Crítiques de l’oposició
El decret no compta amb el suport del Partit Popular, que el considera insuficient i reclama mesures addicionals com la deflactació de l’IRPF o una major rebaixa fiscal.
Malgrat això, l’Executiu ha aconseguit assegurar-ne l’aprovació gràcies a una majoria ajustada, consolidant un nou equilibri parlamentari en què Junts torna a tenir un paper determinant.
Amb aquest moviment, el Govern aconsegueix tirar endavant una de les seves principals iniciatives econòmiques en plena crisi internacional, mentre el Congrés torna a reflectir una aritmètica política cada cop més fragmentada.
