Mor Antonio Tejero, el colpista vinculat a Catalunya en tres ocasions diferents
Aquest 25 de febrer de 2026 ha mort Antonio Tejero Molina, l’ex tinent coronel de la Guàrdia Civil que es va convertir en el símbol més icònic i pertorbador de l’intent de cop d’Estat del 23-F de 1981 a Espanya, als 93 anys d’edat.
La seva mort coincideix, de manera gairebé irònica i simbòlica, amb la desclassificació per part del Govern d’Espanya de nombrosos documents relacionats amb el 23-F —una decisió explicada per l’Executiu com un pas per tancar “un deute històric” amb la veritat de l’esdeveniment.
La imatge que va marcar una democràcia incipient
La figura de Tejero quedarà gravada per sempre en la memòria col·lectiva dels espanyols per la cèlebre escena del 23 de febrer de 1981, quan amb el tricorni al cap i una pistola a la mà va irrompre al Congrés dels Diputats durant la votació per investir el nou president del Govern, ordenant a crits: “Quiet tothom!”.
Aquell moment, captat en fotografies i emissions televisives, es va convertir en un icona de tensió i fragilitat: la jove democràcia espanyola —fruit de la Transició després de la dictadura franquista— es va veure exposada de manera brutal a la possibilitat de ser esbudellada per la força militar. La imatge de Tejero amb la seva arma va “fotografiar” aquell instant de vertigen: un règim democràtic encara feble davant les ombres del passat autoritari.
Un cop fallit i una democràcia reforçada
L’assalt a l’hemicicle va ser només la part més dramàtica de la temptativa colpista. Paral·lelament, altres comandaments militars, com el general Jaime Milans del Bosch, van proclamar l’estat d’excepció a València i van treure tancs al carrer.
Tanmateix, la manca de suport dins de les Forces Armades —sumada a la ferma oposició pública del llavors rei Joan Carles I a la sublevació— va segellar el fracàs del cop. En un discurs televisat a la matinada, el monarca, com a cap de l’Estat i de les Forces Armades, va demanar el respecte a la Constitució i va ordenar el retorn de les tropes a les seves casernes, contribuint decisivament a la derrota de la insurrecció.
El cop fallit no només va acabar amb els rebels rendits, sinó que va reforçar el procés democràtic espanyol, evidenciant que la repressió de la voluntat popular —encara que es pogués intentar— no comptava amb els suports necessaris per imposar-se.
Anteriorment ja havia estat condemnat per conspiració arran d’una altra temptativa colpista que no va arribar a quallar anomenada “Operación Galaxia” el 1978, a set mesos i un dia d’arrest militar. Condemna que es va fer efectiva entre finals de 1978 i mitjans 1979.
Vida després de la presó
Després de la temptativa del 23-F, Tejero va ser condemnat a trenta anys de presó per rebel·lió militar, tot i que únicament en va complir 15 anys i nou mesos abans de quedar en llibertat condicional el 1996.
Un cop fora de la presó, va mantenir posicions ideològiques dures i conservadores, participant en actes polítics i arribant fins i tot a denunciar dirigents públics. Va ser per a alguns un heroi de la dreta més reaccionària; per a d’altres, un punt fosc de la història espanyola.
Catalunya va ser destí principal en tres etapes diferents de la seva vida
Curiosament, Catalunya ha estat un destí especial per a Antonio Tejero Molina. De fet, després de graduar-se a l’Acadèmia Militar de Saragossa com a tinent, el seu primer destí va ser l’aquarterament de Manresa (Bages), on va exercir des de desembre de 1955 durant uns tres anys. A Manresa, segons fonts biogràfiques, va participar en tasques pròpies de la Guàrdia Civil de l’època que incloïen la repressió dels darrers focus de maquis (guerrillers antifranquistes) a Catalunya, encara presents a la postguerra.
El seu segon punt de connexió amb Catalunya es va originar després de l’Operación Galaxia (1978), preludi de la temptativa de cop d'Estat de 1981. El llavors tinent coronel Antonio Tejero Molina va ser condemnat per conspiració per a la rebel·lió militar. La sentència va ser de set mesos i un dia d’arrest major, pena que va complir íntegrament a la presó militar del Castell de Sant Ferran, a Figueres (Girona).
La tercera ocasió que va residir a Catalunya com a militar, també com a tinent coronel, va repetir destí: la presó militar de Figueres, on durant prop de dos anys hi va romandre, compaginant la condemna de 30 anys (15 anys i 9 mesos en realitat) amb el Castell de la Palma (Cartagena) i la presó militar d’Alcalá de Henares (Madrid).