Sánchez arrossega el PSC cap a l’abisme si avui se celebressin eleccions a Catalunya
La política catalana ha viscut durant anys pendent d’ella mateixa. Tanmateix, l’última enquesta de Sigma Dos per a El Mundo, publicada avui mateix, apunta que el factor de desgast electoral ja no es troba especialment a Catalunya, sinó a Madrid.
El sondeig dibuixa un escenari especialment preocupant per al PSC de Salvador Illa, que continuaria sent la primera força, però patiria una caiguda significativa respecte als resultats obtinguts a les eleccions de 2024, perdent al voltant de nou diputats i allunyant-se de qualsevol possibilitat de consolidar una majoria estable, llevat d’un pacte amb els independentistes de Junts i ERC a l’uníson.
L’explicació és difícil d’ignorar. Tot i que Illa ha intentat construir una imatge pròpia i diferenciar el PSC de les turbulències que afecten el PSOE, la realitat política demostra que els votants continuen vinculant ambdues marques. Els escàndols que envolten l’entorn socialista, el desgast acumulat del Govern de Pedro Sánchez i la sensació d’esgotament d’un cicle polític comencen a passar factura també a Catalunya. L’estratègia de presentar el PSC com una organització aliena als problemes del PSOE sembla que no està donant els resultats esperats. Quan cau la marca matriu, les franquícies territorials també en pateixen les conseqüències.
Però la gran novetat del sondeig no és únicament la caiguda socialista. L’autèntic terratrèmol polític es diu Aliança Catalana. La formació liderada per Sílvia Orriols experimentaria un creixement espectacular fins a convertir-se en una de les forces determinants del pròxim Parlament, captant vot procedent de Junts, de sectors independentistes desencantats i també de ciutadans preocupats per qüestions relacionades amb la immigració, la seguretat i la identitat cultural. El seu ascens confirma que existeix un espai polític creixent per als discursos més contundents i allunyats del tradicional consens català.
La conseqüència immediata d’aquesta evolució és una Catalunya molt més fragmentada i pràcticament ingovernable. El PSC perd força, Junts continua retrocedint, ERC no aconsegueix recuperar el terreny perdut i Aliança Catalana emergeix com a actor decisiu. Cap dels blocs tradicionals assoleix una majoria clara i les combinacions parlamentàries es compliquen enormement. El resultat és un Parlament més dividit, més polaritzat i amb més dificultats per construir acords estables.
Salvador Illa va arribar a la Generalitat presentant-se com el president de la normalització política després del procés. Dos anys després, les enquestes reflecteixen una realitat molt diferent: l’estabilitat promesa s’esquerda i el desgast de Pedro Sánchez amenaça de convertir-se en un llast electoral per al PSC. Si avui se celebressin eleccions catalanes, el missatge de les urnes seria clar: Catalunya no castiga únicament Illa; castiga, sobretot, el projecte polític que representa i l’ombra cada vegada més allargada de La Moncloa sobre el Palau de la Generalitat.