El TSJC reobre la batalla política pel català a l’escola
La decisió del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) d’ordenar l’execució provisional de la sentència que va anul·lar parcialment el decret lingüístic de la Generalitat ha tornat a situar la llengua al centre de la batalla política catalana. L’auto afecta la norma aprovada el 2024 pel Govern de Pere Aragonès per blindar el català com a llengua vehicular a l’escola pública i suposa, de fet, un nou revés judicial per al model impulsat per l’Administració catalana.
El tribunal reclama que s’executi provisionalment la resolució dictada el setembre de 2025, que ja va declarar la nul·litat total o parcial de diversos articles del decret. Entre aquests hi ha els preceptes que situaven el català com a única llengua vehicular, que estructuraven els projectes lingüístics de centre sobre aquest principi i que el convertien en llengua habitual en la relació amb les famílies i en la coordinació entre l’activitat docent i administrativa. La resolució judicial parteix d’un recurs presentat per l’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña (AEB).
La reacció del Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, va ser immediata. El president va voler subratllar “el compromís amb la defensa no només de la llengua, per descomptat, sinó també amb el model de l’escola catalana”, en un intent de transmetre continuïtat política malgrat el nou cop judicial. En la mateixa línia, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va rebutjar la “intromissió judicial” en un sistema pedagògic que va definir com un model d’“èxit” i va assegurar que l’Executiu català utilitzarà “tots els recursos per a la seva defensa política i jurídica”.
També el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va sortir en defensa del sistema vigent. Segons la informació publicada, Vila va afirmar que el Govern està compromès amb l’actual model lingüístic educatiu i que “treballarà per defensar-lo”, mentre els serveis jurídics de la Generalitat estudien la resposta a la resolució del TSJC. Des del Departament d’Educació, a més, es va transmetre la idea que l’auto no altera l’activitat ordinària dels centres.
A l’oposició independentista, Junts per Catalunya va elevar de seguida el to polític. La presidenta del grup parlamentari de Junts al Parlament, Mònica Sales, va anunciar la petició de compareixença de Salvador Illa, d’Albert Dalmau i de Francesc Xavier Vila perquè expliquin què pensa fer el Govern davant l’ordre judicial. Sales va denunciar que Catalunya està patint “una croada contra la llengua per totes les vies possibles, internes i externes”, situant la resolució del TSJC en un marc de confrontació més ampli entre les institucions catalanes i el poder judicial.
També Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va reclamar una resposta més ferma. El seu portaveu i vicesecretari de Comunicació, Isaac Albert, va demanar “valentia” al Govern per garantir el català com a llengua vehicular i va lamentar que, al seu parer, entitats sense solvència tècnica estiguin condicionant un debat que considera estrictament pedagògic. ERC, per tant, es va alinear amb la defensa tancada del model d’immersió, tot marcant distàncies amb la prudència institucional exhibida per l’Executiu d’Illa.
A l’esquerra no independentista, Catalunya en Comú també va reclamar explorar vies per frenar els efectes de la resolució. La coordinadora dels Comuns, Candela López, va demanar al Govern “estudiar i analitzar” totes les opcions per evitar que la sentència arribi a fer-se efectiva. La seva posició, tot i ser menys enfàtica que la de Junts o ERC, se situa igualment en defensa del model actual.
En el bloc contrari, el Partido Popular de Cataluña va celebrar el pronunciament judicial. El secretari general del PP català, Santi Rodríguez, va reclamar executar la sentència i va acusar la Generalitat d’haver intentat “eludir” resolucions anteriors mitjançant canvis normatius. “Del que es tracta és de complir les sentències, no de legislar per veure com podem esquivar aquella sentència”, va afirmar, fixant així la posició del PP com la de suport explícit al criteri del TSJC.
Més enllà de les reaccions partidistes, el nou auto arriba en un moment políticament delicat per al Govern de Salvador Illa. El debat lingüístic torna a emergir en plena tensió amb part del col·lectiu docent i en un context en què la defensa del català continua sent una qüestió d’alta sensibilitat social i electoral a Catalunya. Segons es recorda, un 76% dels catalans es mostra d’acord amb el model d’immersió lingüística, fet que explica també la cautela de l’Executiu socialista davant qualsevol alteració substancial del sistema.
El fons de la decisió judicial és clar: el TSJC qüestiona que el decret de 2024 pugui presentar el català com a eix exclusiu del funcionament escolar. L’efecte polític també ho és: la llengua torna a dividir els partits entre els qui interpreten la resolució com una amenaça a l’escola catalana i els qui la veuen com una correcció necessària davant un model que consideren desequilibrat. La batalla jurídica continua oberta, però la batalla política ja ha començat de nou.