L’advocat carlí que va desafiar el centralisme de Madrid des del camp català
Si hi ha una persona que va encarnar la resistència d’un món que es negava a desaparèixer davant l’avenç del liberalisme secularitzador, aquest va ser Mariano Fortuny Portell, que va néixer a Barcelona el 25 de juny de 1855. Va ser advocat, publicista i polític carlí. Va fundar, juntament amb José de España y de Orteu i Juan Bautista Falcó, la Biblioteca Popular Carlista. Com a propietari agrícola era amo de la finca Can Roger de Canovelles, també coneguda com El Molí de les Canyes, i diversos terrenys a Granollers. La finca de Canovelles es trobava al carrer actual de Juan de la Cierva, on avui hi ha l’empresa Arderiu. Això va fer que fos membre de l’Associació de Propietaris Rurals del Vallès. L’any 1901 va participar en la fundació de la Cambra Agrícola Oficial del Vallès.
Els seus pares eren José Oriol Fortuny Font i Teresa Portell de Bahí. La seva joventut va estar marcada per la Tercera Guerra Carlina, posant els seus coneixements jurídics al servei de la causa carlina, formant part de l’exèrcit de Catalunya i assumint la direcció del Butlletí Oficial del Principat de Catalunya. Un cop acabada la guerra, es va dedicar plenament a la seva carrera com a advocat. Estava inscrit al Col·legi de Barcelona i actuava com a lletrat al Jutjat de Granollers.
Com a fundador de la Cambra Agrícola Oficial del Vallès, es va vincular amb l’economia agrària de la comarca. Tot i que era una organització apolítica, la va utilitzar per combatre el despotisme centralista tributari de l’Estat espanyol. Aquí el seu esperit carlí convergia amb els interessos dels regionalistes catalans. Malgrat que el separava un abisme del catalanisme polític, coincidien en què el sistema fiscal centralitzat ofegava la prosperitat local.
Es va presentar diverses vegades per formar part del Congrés dels Diputats. L’any 1891 i 1893 es va presentar pel districte de Castellterçol i, l’any 1903, en la candidatura per Barcelona, que estava encapçalada per Juan Vázquez de Mella. No va aconseguir en cap d’aquestes ocasions una victòria electoral. El 1910 es va presentar per la Coalició de Dretes, sense èxit.
En canvi, cal referir-nos a la seva reeixida tasca cultural. Com hem dit, va fundar la Biblioteca Popular Carlista. L’any 1895, durant un banquet en honor a Sant Carles, va exclamar en el brindis “Cuba española”, reflectint la preocupació del Tradicionalisme per la integritat de l’imperi colonial. L’any 1896, durant una conferència dedicada al general Juan Castells, va defensar el carlisme com el “poble escollit per Déu”. Cal recordar que un fill d’aquest general, Hipòlit Castells, va ser afusellat a la Cartoixa de Montealegre el 1869, per ordre del comandant Casalís. Castells va morir a l’exili el març del 1891 a Niça.
L’any 1907, com a president de la Junta Provincial Carlista de Barcelona, va demanar que el Tradicionalisme no s’integrés dins de Solidaritat Catalana. No va aconseguir el seu propòsit i es va imposar el criteri d’Erasme de Janer. Fortuny veia que els nacionalistes catalans estaven utilitzant el carlisme com a força de xoc, però obtenint ells tots els beneficis polítics. Janer, més caut i disciplinat davant les ordres del pretendent Jaume de Borbó, va frenar aquell intent de Fortuny, que prioritzava la identitat del partit per damunt de les aliances de conveniència.
L’any 1914 va publicar La crisi del tradicionalisme i el programa mínim. És una obra fonamental per entendre les fractures del carlisme en aquells primers anys del segle XX. Es va oposar a la tesi de Salvador Minguijón, que suggeria un acostament al sistema liberal per modernitzar el país. Fortuny, al contrari, advocava per mantenir la puresa doctrinal, tot i que proposava una obertura cap als mauristes d’Antonio Maura, per enfortir el bloc conservador sense renunciar al plet dinàstic. Casat amb Dolores Blanch Benet, el matrimoni va tenir tres filles: Mercedes, Teresa i Blanca. Mariano Fortuny va morir a Barcelona el 10 de gener de 1918.
Un dels seus néts va ser Pedro Ribas Fortuny, fill de Teresa i Pedro Ribas. En esclatar la guerra civil va ser detingut en el context de la repressió a la rereguarda republicana. Pedro Ribas s’encarregava de les propietats agrícoles de la família i vivia a Terrassa. El van portar al vaixell-presó Uruguay. Va sobreviure al captiveri. Pedro Ribas era un dels rics terratinents d’aquesta població. A La Vanguardia del 15 de gener de 1929 hi podem llegir:
“El agente de vigilancia, señor Ruiz Zorrilla, acompañado del subcabo de la guardia municipal señor Ullés y de los guardias Paredes y Cámaros, detuvieron a tres sujetos vecinos de esta ciudad, llamados Enrique Gabaldá (a) ‘el Chirimbolo’, Francisco García García y Bienvenido Peña Sancho (a) ‘el Luna’, los cuales han confesado ser los que se apoderaron del automóvil del rico propietario don Pedro Ribas Fortuny, que se halló abandonado en la madrugada del 9 del actual en la calle de San Jaime”.
A la Hoja del Lunes del 23 de gener de 1967 llegim...
“Aquest migdia ha tingut lloc a Les Fonts de Terrassa la benedicció i inauguració de les noves oficines de Correus instal·lades en un cèntric local cedit per don Pedro Ribas Fortuny, al costat de l’antiga plaça de l’Hotel. Ha fet la benedicció el rector de la parròquia de Nostra Senyora del Roser, reverend don Carlos Piqueras, amb l’assistència de l’alcalde de barri del sector Terrassa, don Francisco Palet; el president de l’Associació de Propietaris i Veïns de Les Fonts, don Arturo Travesa, amb els membres don Julio Bosch i don Francisco Montserrat, i el funcionari de les esmentades oficines de Correus, don Gaspar Salvador, a més de nombrosos veïns, que finalment han vist feta realitat la centralització dels serveis de Correus tant temps desitjada. Finalitzat l’acte religiós, tots els assistents han estat obsequiats amb un vi espanyol”.
Mariano Fortuny Portell va representar la transició del carlisme que va protagonitzar tres guerres —principalment de caràcter bèl·lic— cap al carlisme polític i jurídic del segle XX. Fortuny va veure en el present la defensa dels seus ideals. Aquests es basaven en la unió de la fe i la tradició jurídica regional.