Cantàbria, La Rioja i Múrcia lideren la sanitat més ben valorada, mentre Catalunya continua perdent suport ciutadà
Cantàbria, La Rioja i Múrcia encapçalen actualment el rànquing de comunitats autònomes amb el sistema sanitari públic més ben valorat pels seus ciutadans, en un context marcat per creixents diferències territorials i el retrocés d’altres regions com Catalunya.
Aíixí es desprèn de l’últim Baròmetre Sanitari, els resultats del qual situen Cantàbria en primera posició, amb un 66,4% de ciutadans que consideren que el seu sistema sanitari funciona bé, gairebé 15 punts per sobre de la mitjana estatal.
Un podi amb sorpresa
Després de Cantàbria, el segon lloc l’ocupa La Rioja, amb un 64,1% de valoració positiva, seguida de Múrcia, que arriba al 61,8%. Completen el grup de comunitats més ben valorades el País Basc, les Illes Balears i Galícia, totes elles per sobre de la mitjana estatal.
La dada reflecteix una tendència clara: la percepció ciutadana sobre la sanitat pública depèn en gran mesura de la gestió autonòmica, en un sistema descentralitzat on les competències estan transferides a les comunitats.
Catalunya, en descens
A l’altra banda, l’estudi apunta a un deteriorament progressiu de la valoració en algunes comunitats, entre elles Catalunya, que perd posicions respecte a edicions anteriors. Tot i que no se situa als últims llocs, la seva evolució a la baixa contrasta amb l’ascens d’altres regions i evidencia problemes estructurals que afecten la percepció ciutadana: llistes d’espera, pressió assistencial o manca de recursos.
Aquest retrocés coincideix, a més, amb un context de tensions polítiques i dificultats pressupostàries que afecten el sistema sanitari català, un dels més tensionats dels darrers anys.
Diferències territorials cada cop més marcades
L’informe posa de manifest una bretxa significativa entre comunitats. La diferència entre la millor i la pitjor valoració supera els 25 punts percentuals, una dada que evidencia la desigualtat en la qualitat percebuda del sistema sanitari públic.
Aquestes diferències no són noves, però sí que s’han intensificat en els darrers anys. Factors com el finançament, l’organització dels serveis o la capacitat de resposta davant la demanda expliquen part d’aquestes disparitats.
Per exemple, comunitats com Cantàbria destaquen no només en valoració general, sinó també en aspectes concrets com l’Atenció Primària o els temps d’espera, amb xifres significativament millors que la mitjana estatal.
La percepció, lligada a la gestió
Un dels elements clau de l’estudi és que la valoració ciutadana està estretament vinculada a l’experiència directa amb el sistema: rapidesa en l’atenció, qualitat del tracte o eficàcia dels serveis.
En aquest sentit, regions amb menor pressió assistencial o millor organització aconsegueixen nivells de satisfacció més alts, mentre que aquelles amb sistemes més tensionats veuen deteriorar-se la percepció pública.
Un sistema tensionat i desigual
L’anàlisi coincideix amb altres advertiments recents sobre la sanitat a Espanya, que apunten a un finançament insuficient i mal distribuït entre territoris, cosa que contribueix a ampliar les diferències.
De fet, les comunitats amb menor inversió per càpita solen registrar pitjors indicadors de funcionament i satisfacció, en un cercle que reforça les desigualtats.
El rànquing torna a posar sobre la taula un dels grans debats del sistema sanitari espanyol: l’equitat territorial. Mentre algunes comunitats consoliden models ben valorats pels seus ciutadans, altres veuen erosionar-se la confiança en els seus serveis públics.
El resultat és un mapa sanitari cada cop més desigual, on el lloc de residència condiciona de manera creixent la percepció —i en molts casos la qualitat— de l’atenció rebuda.