Europa podria quedar-se sense un milió de professionals sanitaris l'any 2070
Europa compta avui amb un dels sistemes sanitaris més desenvolupats del món i disposa de la major densitat de metges i infermers per habitant del planeta. Tanmateix, aquest lideratge podria veure's seriosament compromès durant les pròximes dècades. L'Oficina Estadística de la Unió Europea, Eurostat, adverteix que el continent podria afrontar l'any 2070 una escassetat propera al milió de professionals sanitaris, una situació que posaria els sistemes públics de salut sota una enorme pressió si no s'adopten mesures estructurals a temps.
El principal motiu d'aquesta previsió és doble. D'una banda, Europa envelleix a un ritme accelerat i cada vegada hi haurà més persones grans que requeriran atenció mèdica continuada i cures de llarga durada. De l'altra, els mateixos professionals sanitaris també envelleixen. En diversos països europeus, una part molt significativa dels metges supera ja els 55 anys i s'apropa a la jubilació, mentre que el relleu generacional no avança al mateix ritme. A això s'hi afegeix un fenomen cada vegada més evident: molts joves opten per carreres vinculades a la tecnologia, l'enginyeria o la intel·ligència artificial, deixant en un segon pla professions tradicionals com la medicina o, especialment, la infermeria.
Les dades actuals reflecteixen la dimensió del repte. El 2023, la Unió Europea comptava amb 1,98 milions de metges en exercici. Alemanya concentrava gairebé una cinquena part del total, amb més de 388.000 facultatius, seguida d'Itàlia, França i Espanya. Entre aquests quatre països reuneixen prop del 60 % de tots els metges de la Unió Europea, una circumstància que evidencia el pes dels grans sistemes sanitaris europeus, però també la desigual distribució territorial dels professionals. Espanya, amb més de 212.000 metges en actiu, figura entre els països amb més capacitat assistencial, tot i que també afronta problemes creixents per cobrir determinades especialitats i places en zones rurals o de difícil cobertura.
La preocupació no és nova. El Parlament Europeu ja va advertir fa poques setmanes que la manca de personal sanitari constitueix un dels principals riscos per a la sostenibilitat dels sistemes de salut europeus i va reclamar una estratègia comuna per atreure talent, millorar les condicions laborals i reforçar la formació de nous professionals. Entre les mesures plantejades hi figuren l'increment de les plantilles, millors salaris, una major estabilitat laboral, suport psicològic als sanitaris, beques finançades amb fons europeus i un ús més extens de la telemedicina o de la intel·ligència artificial per alleugerir la càrrega assistencial, especialment a les zones rurals.
Els experts coincideixen que el problema no es resoldrà únicament formant més metges i infermers. També serà necessari millorar la capacitat de retenir els professionals, reduir el desgast laboral, facilitar la conciliació i fer més atractives unes professions que, després de la pandèmia de la COVID-19, van evidenciar la seva enorme importància social, però que continuen suportant elevats nivells de pressió i sobrecàrrega.
L'advertència d'Eurostat constitueix, en definitiva, un avís per a tota Europa. Si no es planifica des d'ara el relleu generacional i no s'adopten polítiques capaces d'atreure i fidelitzar talent sanitari, el continent corre el risc de trobar-se, d'aquí a poques dècades, amb una demanda assistencial creixent i un nombre insuficient de professionals per atendre-la. Un repte silenciós que, lluny de ser un problema del futur, ja comença a manifestar-se en nombrosos hospitals i centres de salut europeus.