Funcionaris a 35 hores, sanitaris encara en espera: una bretxa difícil de justificar
La recent decisió del Govern d’aplicar la jornada laboral de 35 hores setmanals als funcionaris de l’Administració General de l’Estat ha estat presentada com un avenç en drets laborals. Tanmateix, la mesura torna a posar sobre la taula una realitat incòmoda: no tots els empleats públics avancen al mateix ritme.
Mentre prop de 250.000 funcionaris veuran reduïda la seva jornada de manera imminent, el personal sanitari continua sotmès a negociacions obertes, promeses ajornades i una aplicació desigual segons el territori. Aquesta diferència resulta especialment cridanera en un col·lectiu que arrossega anys de sobrecàrrega estructural i que va ser essencial durant la pandèmia.
Des del Gobierno, veus com Óscar López han defensat la mesura com un pas necessari per modernitzar l’administració. Per la seva banda, Yolanda Díaz ha insistit en la necessitat de reduir la jornada laboral de manera generalitzada. No obstant això, la realitat demostra que aquesta universalitat encara és lluny de complir-se.
La conseqüència és un model fragmentat en què les condicions laborals depenen més del sector o de l’administració que no pas del principi d’equitat. I en aquest escenari, els sanitaris tornen a quedar en un segon pla.
La reducció de jornada és molt més que una xifra: implica conciliació, salut laboral i qualitat del servei públic. Per això, mantenir aquestes diferències no només genera malestar intern, sinó que planteja una qüestió de fons: pot el mateix Estat permetre’s desigualtats entre aquells que sostenen els seus serveis essencials?