Joan Carles I publica les seves memòries a França
El 5 de novembre del 2025 ha sortit a la venda a França Réconciliation. Mémoires de Juan Carlos I d’Espagne, les esperades memòries del rei emèrit. El volum, de més de 500 pàgines, ha estat escrit conjuntament amb la historiadora franco-veneçolana Laurence Debray, autora de la biografia Mon roi déchu (El meu rei caigut). L’obra es publicarà a Espanya a principis de desembre sota el segell de l’Editorial Planeta i promet aixecar tant interès com polèmica.
Al pròleg, el monarca confessa el motiu del seu projecte: “No vull que em robin la meva història.” Una frase que resumeix el seu objectiu: recuperar el control del relat del seu regnat i de la seva imatge pública.
Un repàs des de l’exili
El llibre recorre des de la seva infantesa a l’exili i la seva formació a Estoril, fins a la proclamació com a rei l’any 1975 i el seu retir a Abu Dhabi. Joan Carles I repassa els grans episodis de la seva trajectòria:
- El seu paper durant el 23-F,
- La consolidació de la democràcia,
- La lluita contra ETA,
- L’11-M i la crisi dels consensos.
Però també aborda els anys finals del regnat, marcats pels escàndols financers i personals que van precipitar la seva abdicació el 2014 i la seva sortida del país el 2020.
Errors, amants i diners
El rei emèrit admet a les seves pàgines “haver acceptat diners que no hauria d’haver acceptat” i reconeix “haver-se equivocat amb persones que no ho mereixien”.
També parla de la seva relació amb Corinna Larsen, a qui defineix com “una amistat que va traspassar límits personals i polítics”.
Lluny del penediment absolut, el to és més reivindicatiu que no pas confessional. “La Corona reposa sobre mi”, escriu en un dels fragments més comentats. I afegeix una frase adreçada al seu fill:
“No oblidis que heretes un sistema que jo he construït.”
Una família en tensió
Joan Carles dedica diversos capítols a la seva família. Admet una “distància emocional” amb la reina Letizia, a qui reconeix “intel·ligent i ferma, però poc propera”.
Sobre Felip VI, assegura mantenir “una relació respectuosa però inevitablement freda”. I sobre donya Sofia, confessa haver portat “vides paral·leles, unides pel deure, separades pel silenci”.
El to general és el d’un home que busca tancar ferides sense reconèixer del tot les cicatrius.
França primer, Espanya després
El fet que el llibre es publiqui abans a França que a Espanya no és casual. Segons fonts editorials, el monarca i Debray van buscar un entorn “més serè i menys polaritzat” per al llançament inicial.
L’objectiu: reconstruir la imatge internacional del rei emèrit abans d’afrontar la crítica espanyola. El títol Reconciliació simbolitza, segons el seu entorn, tres processos paral·lels: Reconciliar-se amb el seu passat, amb la seva familia i amb el seu país.
Reaccions dividides
Les reaccions no s’han fet esperar. El País ha destacat l’advertència que l’emèrit adreça al seu fill, mentre que El Español interpreta el llibre com un intent de “controlar la narrativa de la seva caiguda”. Mitjans internacionals com Le Monde o The Times parlen d’un “intent de rehabilitació moral”.
A Espanya, el llibre reobre el debat sobre la monarquia i la seva legitimitat històrica, coincidint amb el 50è aniversari de la seva proclamació com a rei.
Un relat per sobreviure
Més que unes memòries, Reconciliació sembla un manifest. El rei emèrit assumeix els seus errors, però els presenta com el preu del seu llegat. El seu estil directe, per oments desafiant, revela que, fins i tot lluny del tron, Joan Carles I continua sent un estrateg de la història.
Potser perquè, com ell mateix escriu a les últimes pàgines:
“A la vida, no guanya qui té raó, sinó qui escriu el relat.”