Malgrat el que diu Joan Garriga, sí que se sap què li va passar a Gastón Comère

El 28 de juliol de 1936 va ser elegit alcalde de la Garriga (Barcelona) Gastón Comère Poupée. Nascut a França l'any 1884, era industrial tèxtil i membre d'Esquerra Republicana de Catalunya. Una de les seves primeres actuacions com a alcalde va ser lliurar les obres i objectes artístics conservats a l'església del cementiri de la Doma i en altres indrets del municipi al Museu de Granollers, perquè no fossin cremats ni destruïts pels comitès d'altres municipis propers a la Garriga. Les peces lliurades per a la seva conservació —la numeració correspon a la catalogació feta pel Museu— van ser...

• Núm. 331 a 336. Sis taules pintades, d'un retaule gòtic, segle XV (1,63 x 1,11 m).
• Núm. 332 i 333. Dues taules pintades, d'un retaule gòtic, segle XV, portes.
• Núm. 334 a 339. Sis taules pintades, d'un retaule gòtic, segle XV (1,50 x 0,40 m).
• Núm. 340. Una taula pintada, segle XVII, «Sant Cristòfol» (2 x 0,90 m).
• Núm. 341. Una taula pintada, segle XVII, «Sant Bisbe» (2 x 0,90 m).
• Núm. 342. Una escultura policromada «Dos sants a la columna» (0,60 m d'alçada).
• Núm. 343. Una escultura de pedra «Sant Esteve de genolls», segle XV (0,80 m d'alçada).
• Núm. 344. Una pica baptismal gòtica, segle XV (1 m d'alçada).
• Núm. 344. Tríptic de peces petites del retaule de la Doma (0,40 x 0,35).
• Núm. 345. Una escultura policromada «Verge i Nen», mutilada (0,70 m d'alçada).
• Núm. 346. Una escultura policromada «Santa» (0,75 m d'alçada).
• Núm. 347. Una escultura policromada «Verge i Nen» (0,80 m d'alçada).
• Núm. 348. Una escultura policromada «Santa» (0,60 m d'alçada).
• Núm. 349. Una taula pintada, època del Renaixement, «Jesús porta la Creu» (1,10 x 1,80 m).
• Núm. 350. Una tela pintada «La fam a Madrid» (1,60 x 1,40 m).
• Núm. 351. Una tela pintada «Arcàngel armat» (1 x 1,40 m).
• Núm. 352. Una tela pintada «Sant Josep i el Nen» (0,55 x 0,40 m).

Comère també es va esforçar perquè la convivència al poble fos tan normal com fos possible. Va criticar enèrgicament els assassinats comesos a la Garriga durant els primers dies de la guerra. En concret, l'assassinat de Manuel Pérez de Olaguer, el 27 de juliol de 1936, a casa seva, la Torre del Padró.

La tasca de Gastón Comère va quedar truncada el setembre de 1936, quan va ser detingut. Aquell dia va agafar un tren i es va dirigir a Barcelona. En arribar a l'Estació del Nord va ser detingut per un grup d'homes. Va tenir temps de cridar a un veí de la Garriga i demanar-li que avisés la seva família del que li estava passant. La família es va posar en contacte amb el comitè de la Garriga i amb el de Granollers. No van aclarir res. Havia desaparegut i ningú no en sabia res. A l'arxiu de la Causa General hi ha un expedient dedicat a Gastón Comère. Sobre l'aixecament del cadàver, l'informe diu...

«A Sabadell, a sis de desembre de mil nou-cents trenta-sis, constituït el Jutjat a la carretera de Santa Perpètua, es fa constar que al quilòmetre 4 es troba el cadàver d'un home, que aparenta tenir entre 45 i 50 anys d'edat, el qual té part del cos cremat, presentant ferides per arma de foc, i segons el metge forense la mort data de fa algunes hores. Fa constar que a les parts visibles aparentment sanes està ben desenvolupat i constituït, cap regular, front ampli, cabell ros canós, celles regularment poblades, parpelles normals, ulls marrons clars, nas una mica aguilenc però no gaire pronunciat, llavis i orelles regulars. En aquestes parts visibles no s'observen cicatrius ni anomalies. Els peus estan ben cuidats, sense callositats apreciables.»

Pel que fa a l'autòpsia, hi llegim:

«A Sabadell, a set de desembre de mil nou-cents trenta-sis. Davant de S. S. i del secretari compareixen els metges forenses D. Francisco Tortajada Esteban i D. José Argemí Sallarés...

Manifesten que han practicat l'autòpsia al cadàver d'un desconegut, el qual tenia el cos cremat, principalment la regió abdominal, reduïda a cendres, així com part de la columna vertebral, sense restar vísceres abdominals, excepte el fetge, també cremat i reduït de volum. Presenta igualment cremades les extremitats superiors i inferiors i part de la cara.

Presenta dues ferides per arma de foc amb orifici d'entrada: una a la regió anterior del coll, que travessa la llengua i surt per la volta cranial; una altra amb entrada a la regió temporal esquerra i sortida pel penyal de l'altre costat, és a dir, el dret, a la regió retroauricular, amb fractura de la volta i de la base del crani.

De tot això dedueixen:

1r. Que es tracta del cadàver d'un home d'entre 45 i 50 anys.
2n. Que la mort data de més de vint-i-quatre hores.
3r. Que la causa de la mort són ferides per arma de foc.
4t. Que es tracta d'una mort violenta.

Gastón Comère era alcalde de la Garriga, membre destacat d'ERC i contrari als assassinats que s'estaven cometent. Com és que va ser assassinat sent militant del partit que governava Catalunya? Sempre s'ha considerat que, en oposar-se a la política duta a terme pel comitè local de la Garriga, el van condemnar a mort. I això no és cert.

L'assassinat de Gastón Comère està relacionat amb el secretari de l'Ajuntament de la Garriga. El diari La Vanguardia, el 19 de maig de 1928, va publicar una nota informant que Dionisio Benedico Nadal havia obtingut el títol oficial per poder exercir el càrrec de secretari d'ajuntament. Era natural de Tamarit de Llitera (Osca), on havia nascut l'any 1902. Estava casat i era pare d'una nena, Ana María. Catòlic i de dretes.

Abans de ser secretari de la Garriga havia exercit aquest càrrec a Sant Quirze del Vallès (Barcelona). Allà havia fet amistat i era ben vist pels anarquistes. Juntament amb els seus germans Víctor i Zenón es reunia a l'Hotel Oriente de Barcelona amb persones de dretes. Un dels cambrers de l'hotel els va delatar i van ser detinguts.

Quan els anarquistes de Sant Quirze del Vallès van saber que Dionisio Benedico havia estat detingut, es van traslladar a la Garriga. Van dir a Gastón Comère que, si li passava alguna cosa a Benedico, a ell li passaria el mateix.

El 18 de novembre de 1936 els germans Benedico Nadal van ser conduïts al cementiri de Montcada i Reixac. El seu germà Víctor, de 29 anys, secretari de l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, també havia estat detingut. Desconeixem si els anarquistes d'aquella població també van protestar, tal com havien fet amb el seu germà. El cert és que tots dos van ser assassinats aquell dia. Va salvar la vida l'altre germà, Zenón, que treballava en una oficina de Correus a Sant Cugat del Vallès.

És possible que Gastón Comère es desplacés a Barcelona per esbrinar què havia passat amb Dionisio Benedico i intentar salvar-li la vida. Això mai no ho sabrem. Quan els anarquistes de Sant Quirze del Vallès van saber que havia estat assassinat, van tornar a la Garriga. En saber que Comère feia temps que havia desaparegut des que havia marxat a Barcelona, van anar a buscar-lo. És molt probable que el trobessin en algun centre de detenció. O bé a Sant Elies, o a Vallmajor, o a Saragossa. Aquests centres estaven dirigits pels anarquistes i no els devia ser difícil localitzar-lo. Des d'allà el van traslladar a la carretera de Santa Perpètua, quilòmetre 4, on el van assassinar i després el van cremar.

A Gastón Comère no li va servir de res ser membre d'ERC. El poder de l'anarquisme, en aquells primers mesos de la Guerra Civil, era superior al de qualsevol partit. Ser d'ERC no significava estar lliure de ser assassinat; ben al contrari, eres un més. Gastón Comère no va morir per intentar salvar la gent de la Garriga, ni per oposar-se a la política del comitè local abans de ser alcalde, ni per salvar el patrimoni artístic de la Doma. Gastón Comère Poupée va ser assassinat com a venjança dels anarquistes de Sant Quirze del Vallès per la mort de Dionisio Benedico.